Hipertensió

El meu nom és Sabine, tinc 51 anys (octubre 2023) i visc a Castelldefels (Barcelona). L'abril del 2020, després de tot el confinament i de fer-me una PCR, vaig començar a tenir inflamacions diverses: infeccions, cistitis, paniculitis mesentèrica… Em sentia malament.

Al setembre em diagnostiquen tensió alta, sense més ni més. Com els meus progenitors eren hipertensos, ja que el van banalitzar com a genètic i vaig iniciar un cicle de medicaments. Estava cansada, sempre irritable, no rendia.

Em vaig negar a la medicació. Vaig investigar la Dra. Maria Teresa Illa i vaig començar a fer presa de terra, a prendre aigua de mar i magnesi (uns 450 mg de magnesi i ¼ d'aigua de mar barrejada amb aigua dolça).

Vaig mantenir activitat física i vaig començar a anar a la platja cada 2 dies i banyar-me al mar (mètode Wim hof, vaig començar al novembre).

I en poc temps tota la inflamació va desaparèixer, també la infecció i la tensió arterial, en un mes estava perfecta.

A data d'avui, segueixo caminant descalça per la natura. Bec aigua de mar 1/5 o ¼ barrejada amb aigua dolça (osmosi) i vaig fent desintoxicacions de metalls pesants i desparasitacions (amb extracte de pastanaga o amb oli de coco i gotes d'orenga).

He de dir que va ser crucial una dieta més rica en magnesi, zinc (fruits secs).

Bon dia. El testimoni que volem donar és sobre la estèvia i la hipertensió arterial de la meva mare.

Fa qüestió de 6 anys aproximadament li van diagnosticar hipertensió a la meva mare (amb 70 anys i una salut perfecta). Li van receptar una pastilla diària de per vida, que va començar a prendre de seguida. Al cap de pocs dies va començar a prendre dues infusions diàries de estèvia. Ella anava prenent-se la tensió de manera regular i va veure que li anava baixant a mesura que passaven els dies. Li va explicar al metge els resultats de les infusions i ell li va recomanar que anés deixant la pastilla a poc a poc (una cada dos dies, després cada tres...) i controlés la tensió arterial diàriament. Al final, ell mateix li va recomanar que deixés totalment la pastilla i continués amb la planta.

Després d'un parell de mesos va deixar de prendre també la estèvia perquè li començava a baixar massa. I avui dia només la pren de tant en tant (sobretot a l'estiu) si veu que està alta.

Bon dia em prenc la estèvia fa més d'un any. La utilitzo en fulla seca en infusió amb gingebre. Conec totes les seves propietats i la recomano, és més, tinc una germana diabètica a qui li he regalat perquè la provi. Sé que a més és bona per a la hipertensió, diabetis i una infinitat de coses. La prendré sempre que pugui i porto més d'un any sense cap efecte negatiu. L'he comprat també a planta i la tinc en forma líquida, però recomano la fulla seca. Vull continuar prenent-la i aconsello el seu ús a tothom.

Tinc ansietat i hipertensió. Encara prenent la medicació que em receptava el metge tenia becs que em duraven força. Des que prenc estèvia en fulla seca he pogut reduir la meva medicació, sempre consultant el metge. Ara no la puc comprar al meu herbolari habitual i se m'està acabant la que tenia. Això em causa veritable preocupació.

Em dic Cecília, tinc 55 anys (juliol 2023) i visc a Alemanya. Des de fa uns 7 anys he patit hipertensió. Em sentia esgotada, molt cansada i de vegades, esvaïda.

Vaig començar a prendre algues (espirulina, chlorella) i pol·len de flors i la pressió sanguínia va començar a recuperar els valors normals. Em trobo molt bé. Tinc molta energia física i psíquica.

Continuo prenent tant les algues (les vaig alternant) com el pols (també l'altern) a més de canyella, camamilla i pebre caiena, diverses vegades per setmana.

De tant en tant també prenc te de romaní.

Mai vaig al metge perquè mai no estic malalta, al contrari, estic plena de vitalitat i energia.

El meu nom és Teresa, tinc 66 anys (febrer 2021) i visc en un poble de Lleida (Catalunya). Amb el pas dels anys em vaig fer obesa ia causa del pes em va anar pujant la tensió fins a arribar a 20. Vaig acceptar la medicació, quin remei, però sempre vaig tenir com a objectiu baixar el pes per recuperar-me i tenir una tensió acceptable, que vaig aconseguir a mitges . Vaig decidir deixar de medicar-me.

Fa dos anys vaig començar a prendre MMS, ben pautat: 3 gotes activades al matí i 3 gotes activades a la nit durant la primera setmana. La segona setmana van ser 4 gotes al matí i 4 a la nit, la tercera 5 gotes i així fins a arribar a la vuitena setmana. Després d'aquell període, vaig començar a fer recordatoris cada mes o mes i mig amb 6 gotes activades al matí i 6 gotes activades a la nit durant dos o tres dies. Sempre preses amb aigua.

L'octubre passat, després de molts mesos tancada a casa i de nou pujant de pes, me'n vaig anar a la infermera del centre de salut del poble. Ella em va prendre la tensió tres vegades per confirmar-me que la tenia: 12/7, és a dir, perfecta. La infermera em va preguntar: “Et prens les pastilles, oi?” a allò que jo li vaig contestar que no.

El meu nom és Mikel, tinc 49 anys (vaig néixer al setembre de 1969), peso 102 Kg i visc a Bilbo (Biscaia). Feia anys que prenia una pastilla diària per controlar la tensió i encara amb això, l'alta de vegades m'arribava fins a 17.

A l'última anàlisi d'empresa (maig 2018), la tensió ocular també em va sortir alta: 18 a l'ull dret, 28 a l'esquerre. Em van recomanar prendre oli de marduix durant un mes: 3 gotes al matí, 3 al migdia i 3 a la nit. El vaig prendre a l'agost del 2018. Les prenia amb una mica de suc de taronja de tetrabrik, ja que el seu sabor és molt fort (pel seu fort sabor, no recomano prendre'l ni amb aigua, ni amb llet). Al cap de 15 dies, vaig deixar de prendre la pastilla de la tensió.

Al setembre, em vaig tornar a fer la revisió de la vista: la tensió ocular havia passat del 18/28 al 14/18. Després de 7 mesos, a l'anàlisi d'empresa d'abril 2019: 16/18. Després de 8 mesos la tensió arterial mesurada a casa, recent aixecat 6/12. Presa per la metgessa, a la tarda, després d'anar a treballar, tornar a casa, dinar i anar a l'ambulatori: 8/12

PD: Al gener del 2020, després de 16 mesos sense pastilla, he tornat a prendre l'oli de marduix perquè al novembre i al desembre l'alta m'ha donat diverses vegades 15.

PD2: Després de prendre'l durant un mes, cal descansar un altre mes abans de tornar-lo a prendre, en cas contrari pot produir restrenyiment, ja que el seu consum prolongat, alenteix el moviment intestinal.

El meu nom és Josefa, tinc 68 anys (gener 2020) i visc a Cabo de Palos (Múrcia). Volia explicar la meva experiència amb productes naturals. Fa 12 anys em van detectar hipertensió. He estat prenent diàriament pastilles per a la hipertensió i un diürètic. En múltiples revisions mèdiques em vaig queixar que tenia problemes amb la circulació perifèrica, amb símptomes alarmants, ja que en aquell moment vivia en un poble de muntanya de Salamanca i tenia els peus i les mans congelats a l'hivern. Tothom em deia que no era per la medicació, que al contrari que estaria pitjor si la deixava. Cansada, vaig decidir començar a investigar. Fa dos anys vaig començar a suprimir el diürètic de mica en mica substituint-lo per aigua i sucs que m'ajudaven.

Des de sempre he fet i segueixo fent, esports aeròbics, camí moltíssim cada dia per això no entenia aquest deteriorament, precisament als peus i cames. Durant aquesta investigació vaig trobar molts vídeos sobre aigua de mar, estèvia, Josep Pàmies i, en escoltar-los, els vaig escriure i els vaig explicar el meu cas. Em van aconsellar prendre el preparat de herbes per a la hipertensió (barreja de: fulles i flors de arç blanc, dent de lleó, olivera, passiflora, stevia y Lavanda). Vaig començar a prendre-les el 12 de març de 2018, i als 15 dies vaig començar a anar "rascant" petites quantitats d'una de les pastilles que prenia per a la hipertensió, per anar-me'n desintoxicant a nivell físic i "mental". El 25 de juny a penes prenia 1 mg, un trosset per, simbòlicament convèncer-me que no la necessito. La meva tensió arterial està perfecta, molt millor que abans de començar a prendre les infusions, de vegades massa baixa, cosa que em porta a plantejar-me que en algun moment ia llarg termini hauré d'anar suprimint l'altra pastilla.

Increïble l'efecte produït en només 3 mesos. A banda de la millora de la tensió arterial, tenia problemes d'insomni i també m'ha desaparegut. Quan un comença a investigar i prendre les “rendes del seu cos” és emocionant. També he après a cuinar amb aigua de mar, com a substitut de la sal, la qual la bec cada matí en dejú (tinc la sort ara de viure a la vora del Mediterrani). Per amor i respecte als éssers vius, la meva alimentació ha canviat. Continuo prenent la barreja de herbes per a la hipertensió matí i nit. Crec que en uns mesos suprimiré l'única pastilla que em queda (doncs de 10 mg. ja en vaig per 2,5 ). Dono gràcies per haver arribat a una edat en la qual tinc el "luxe del temps", per poder aprendre de totes aquelles persones que ens transmeten els seus coneixements.

Gràcies Dolça Revolució, espero en algun viatge poder visitar les vostres instal·lacions.

Em dic Francisco, tinc 77 anys (febrer 2017) i visc a Banyeres de Mariola (Alacant). Estic diagnosticat d'Hipertensió Essencial. Vaig començar als 50 anys a patir la malaltia, com durant el primer any, no van arribar a poder controlar-me la tensió els metges em van remetre a nefrologia, on em van practicar una revisió mèdica per veure de què provenia; el resultat va ser negatiu, per això el diagnòstic. Vaig començar amb un comprimit per a la tensió que va ajudar que es controlés força els primers 10 o 12 mesos, però van haver de receptar-me una altra pastilla i abans de l'any van augmentar la dosi de 5 mg a 10. Pocs mesos després em van afegir 25 mil·ligrams més de la primera. Amb aquest tractament se'm va controlar la tensió durant uns 10 anys.

Posteriorment, van haver d'afegir un altre medicament pel fet que vaig entrar quatre vegades a urgències amb tensió de 12/22 l'últim any mentre prenia els 3 comprimits anteriors, i no em baixava. He estat prenent fins fa 2 anys, 4 comprimits en total. Això no em va lliurar de pics de 11/20, encara que això sí, remetien aviat. Malgrat tot, jo seguia amb ansietat, angoixa, depressió, patiment, por i desesperança, sobretot al capvespre. Per pal·liar aquest estat em van receptar un ansiolític, però això va servir per pal·liar alguna cosa. He d'afegir que solia patir de rampes a les cames, genolls i braços, de forma indiscriminada, i dolors musculars que em van dir que era artrosi. Per això prenia ibuprofè, paracetamol, pomada, genolleres, canelleres, que servien per a poc. Aquestes molèsties es van accentuar a mesura que em vaig acostar als 70 anys. També tenia vertígens que patia des que vaig començar amb la hipertensió. Prenia una pastilla per pal·liar-los. Se'm van anar des que, fa 4 anys, vaig començar amb allò natural.

Davant les solucions que la medicina convencional m'oferia, vaig optar per bussejar per internet buscant als llibres la possible ajuda. En aquesta cerca vaig trobar el llibre “La Revolució Verda” de Victòria Boutenko, “La sobre prodigiosa” d'Hiromi Shimya i “La Dolça Revolució” de Josep Pamies, per aquest ordre. Vaig començar per preparar-me els batuts verds que resumiré en el que és el meu favorit: 100 gr d'espinacs (els espinacs els prenc com a base durant 7/10 dies, canvio a brots verds durant el mateix temps torno als espinacs), 150 gr d'enciams variats , 2 branques d'api i 1 pera o poma de bona mida, afegint-hi 200 mil·lilitres d'aigua filtrada.

El resultat són 5/6 gots de suc verd. Vaig començar a prendre 1 got abans dels principals àpats, als 5 dies vaig notar que la meva energia s'havia duplicat (actualment prenc un got abans d'esmorzar i un got abans de sopar). Seguint aquesta línia vaig rebutjar menjar carn, excepte ocasionalment quan algú em convida. Prenc 2/3 vegades per setmana peix, al migdia una amanida de pebrot vermell, carbassó, xampinyó, pastanaga, bròquil, enciams, cols variades, raves. Tot això ho combino segons la temporada; llegums, arròs integral, quinoa, ous, purés de ceba/porro/carbassó. Intento cuinar-ho tot al vapor i la resta de cuinat sempre a foc molt lent. El meu esmorzar: llavors de sèsam, lli, chía, blat sarraí, amarant inflat o un altre cereal, i una llesca de pa de massa mare (el pa el faig al forn del taulell) amb algun paté vegetal fet per mi. Amb tot això em noti amb més energia i molt subtilment la hipertensió menys agressiva.

Fa tres anys, vaig començar a prendre carbonat de magnesi, 400 mil·ligrams al dia distribuïts en dues preses, esmorzar i sopar. Als dos mesos vaig notar que els pics de tensió màxims eren de 9/17, els meus dolors articulars s'havien reduït força, els meus vertígens ja no eren tan continuats ni tan molestos, fins al punt que la pastilla la prenia ocasionalment. Les canelleres i genolleres ja no em fan falta. Un mes després vaig afegir col·lagen amb magnesi en pols (3 cullerades de postres, una a cada àpat) i la barreja d'herbes següent: arç blanc, dent de lleó, lavanda i stevia (2/3 infusions al dia).

Des de fa 1 any vaig augmentar la dosi de carbonat de magnesi a 600 mil·ligrams. D'una manera lenta, vaig començar a notar que necessitava menys medicació farmacològica.

Des de fa 6 mesos vaig afegir a tot el que hem dit, 3 infusions de vesc, ia partir del mes de gener passat (2017), vaig passar a 2 infusions al dia. El resultat és que la millora s'ha accelerat fins a tal punt, que estant com estem a l'hivern, amb la inestabilitat del temps, les restes de vertígens han desaparegut pràcticament, el malestar que patia sobretot en caure la tarda amb prou feines ho percebo, i des de fa uns 20 dies, prenc per a la tensió 1,5 comprimits al dia. Això em fa pensar que, si segueixo així, en 1 any més, potser ja no hagi de prendre més medicació farmacològica o la mínima expressió.

Sóc conscient que a molts pot semblar això una odissea, però creguin-me, a molts la salut no se'ns dóna al bressol, cal guanyar-se-la, ia la natura està reservada per a tots, respectem-la, perquè ens va la qualitat de vida a això. Vull agrair a totes les persones que mitjançant la seva dedicació a divulgar aquesta veritat sobre la manera d'estar més saludable, han fet possible que hagi pogut assolir un nivell de qualitat de vida molt bo als meus anys, ja que fa 5 anys estava en estat ruïnós . Sé què aneu contra corrent els que divulgueu això, però val la pena, el món és una mica millor cada dia.

El meu nom és Daniel, tinc 68 anys (gener 2017) i visc a Zamora. El metge m'havia receptat pastilles per a la tensió que vaig estar prenent durant 2 anys a raó de 1 dia. Abans que me les receptessin vaig tenir tensions per sobre de 150 i una vegada la màxima va arribar a 160 i la mínima a 92. Fa 2 anys (finals del 2014) el meu fill em va recomanar prendre la stevia.

Vaig començar a prendre dues infusions al dia i vaig deixar la pastilla, i encara que al principi vaig tenir algunes preses entre 150-160/90, a partir d'unes dues setmanes de començar-la a prendre, es va anar regulant. Ara tinc unes tensions de 120/80 i com a molt, alguna vegada, a 130 la màxima. En trobar-me molt millor, vaig baixar les infusions a una diària i actualment estic prenent una infusió de stevia cada dos dies.

Em dic Ferran, tinc 62 anys (2016) i visc a Calaf (Barcelona). Tenia hipertensió i feia anys que no hi havia manera de baixar-la. Tot i prendre'm cada dia una pastilla, sempre estava a 15 o 16 i “bec”.

Per recomanació d'Aleix Pàmies vaig començar a prendre dues tasses d'infusió cada dia d'una barreja de plantes: menta gatera, melissa, menta, espígol, herba lluïsa i arç blanc. Endolçava les infusions amb estevia. A més, una pastilla de triptòfan amb magnesi i vitamina B6.

La tensió m'ha baixat a 13. La infermera em va preguntar què havia fet i li vaig explicar el remei natural de la Dolça revolució i li vaig donar la web, ja que ella s'hi va interessar, en veure'n els resultats. Estic molt agraït.

El meu nom és Enriqueta Guardiola Escoda, el 27 de desembre de 2015 vaig fer 77 anys. Als 52 anys em van diagnosticar una angina de pit, aquells anys jo tenia molta activitat i molt estrès, no recordo els noms dels medicaments, però em vaig recuperar bé i aviat vaig tornar a la vida activa. Al cap de diverses revisions, com havia millorat, em van treure els medicaments i em van receptar nitroglicerina per si de cas.

En una de les revisions anuals del treball em troben la tensió alta, colesterol i triglicèrids, em van tornar a receptar diversos medicaments. Tot i així em trobava molt bé fins a arribar a la meva jubilació el 1999. En aquell moment comencen els problemes.

A conseqüència d'un granit al pit que no es guaria em diu el metge que sóc diabètica, em recepta una medicació per a la diabetis i successivament les anàlisis de sang reflecteixen més malalties pel que acabo prenent moltíssims medicaments.

Arribo a trobar-me molt cansada.

A principis del mes de març de 2015, prenc per primera vegada infusions de estèvia la vaig alternant amb la medicació per a la diabetis fins que aquest estiu passat menjava les fulles fresques de la estèvia que tenim al jardí. Me'n vaig trobant tan fantàsticament bé que deixo totes les pastilles i em fio només de la estèvia. La prenc tres vegades al dia, després dels àpats.

També he canviat els hàbits alimentaris. He tornat a fer exercici i em trobo molt millor que quan prenia tantes pastilles.

El meu nom és Luis, tinc 64 anys (2016) i resideixo a Trapagaran un poblet de la província de Biscaia a Euskadi. Sóc casat, tenim quatre fills, i sóc fuster jubilat, molt amant de la natura, dels animals, de la muntanya i la muntanya, també del mar.

Em van detectar hipertensió el 2012 i problemes en una vàlvula cardíaca amb lleu dilatació de l'aorta el 2013. Ells em van dir que podria ser una mica de naixement i em van donar una pastilla per controlar la tensió i l'any me la van canviar a una altra de més forta. Cap cap pràcticament res, llevat de produir alguns dies, no tots, efectes secundaris com marejos poc després de prendre-la que després es treien.

El tema de la vàlvula cardíaca em causava algunes fatigues de tant en tant i un cert ofec com quan tens el refredat agafat, també de tant en tant, però m'anava limitant a les meves aficions muntanyenques i de caminar amb bici.

La primavera passada (2015) vaig dir a la meva doctora que no m'agradava prendre aquestes pastilles perquè em produïen aquestes molèsties i volia deixar-les. Ella em va convèncer a seguir i que si potser a l'estiu ja ho veuríem. Era clar que no volia que les deixés de prendre.

Doncs bé, com que en la meva salut i en la meva vida comandament jo i com dos anys abans jo vivia perfectament sense aquestes pastilles i, a més estava convençut que m'estaven a poc a poc fent més mal que benefici, vaig decidir pel meu compte eliminar-les i vaig començar a reduir la dosi de forma gradual per no treure-les de cop, durant un parell de mesos. Avui ja fa tres mesos o més que no n'he pres.

Des de gener de 2015 més o menys prenc aigua de mar, al principi, prenia poca quantitat per la por a allò salat en els meus problemes cardíacs, fins a comprendre que res té a veure la sal "verinosa" comú amb la beneïda aigua marina. Al principi només barrejada, isotònica, després totes dues. Ara la meva aigua habitual és la isotònica 1/3, un litre més o menys i entre hores o quan em ve de gust diversos xarrups d'hipertònica al llarg del dia, una mica menys de 1/4 de litre, i la meva vida està canviant.

Patia també periodontitis a la meva boca i em sagnaven força les genives i ja havia perdut algunes peces. No he tornat ni a sagnar ni he perdut més peces. Fa gairebé un any que no faig servir ni pasta dental ni esbandidas de farmàcia només aigua pura de mar ia la vida he tingut més salut a la meva boca: gàrgares, glops nasals i empassar a poc a poc els xarrups d'aquesta aigua de vida, ha solucionat la meva faringitis crònica granulosa, que així me la diagnostico un otorino de l'assegurança fa uns quants anys i sense esperances. Per la meva hemorroide banys al mar a l'estiu o seients d'aigua marina pura de 15 o 20 minuts al bidet o en una palangana i ja tot just la noto. M'estaven sortint fongs en una ungla d'un peu, una gruixuda, poca cosa, banys de peus en aigua marina i ja no hi ha res d'això.

El meu altre aliat per al tema de la hipertensió ha estat l'Estèvia, fa sis mesos que tinc infusió demà i nit. Al migdia prenc te verd. La vaig recomanar a un company de feina, diabètic i la pren també. Aquest alhora l'ha recomanat a uns altres (un d'ells va baixar de 250 a 130 de sucre en 1 mes). Això és evident que funciona.

També he modificat la meva dieta, ara és gairebé vegetariana, amb suc de fruita o verdures matí i tarda. Prenc lecitina de soja, civada, canyella amb mel, llavors de lli, llegums, una mica d'arròs, pa integral, etc i he eliminat tots els lactis i el sucre blanc i per descomptat, res de cafè ni begudes ensucrades.

Estic superant un càncer de pròstata amb la medicina oficial, radioteràpia i hormones, va per a dos anys i mai m'ha donat problemes ni la malaltia ni el tractament i tampoc no puc parlar malament de l'equip que m'està tractant, seria un ingrat si així ho fes , perquè a dia d'avui comprenc com funcionen els interessos de la medicina oficial, a les altes esferes, on només es pensa en els diners, però a baix, a peu de consulta i dels pacients, el personal sanitari es bolca i es desviu per tirar-te endavant, almenys en el meu càncer ha estat així.

Penso que tot el que faig alternatiu també m'està ajudant en el càncer, no tinc cap dubte, però en el que més alleujament he notat és en les fatigues i ofecs que em produïa el tema cardíac. El dia 12 de novembre de 2015 vaig tenir revisió amb el cardiòleg i em va dir que estava millorant molt i l'ecocardiografia anual que em feia l'ha eliminat, ja que diu que ja no cal, només tornar a consulta d'aquí a un any i mig.

Les meves lumbàlgies, de moment, no han tornat, ja que no he pres antiinflamatoris ni res, tampoc els problemes de genolls i que vaig estar a punt d'operar-me'n una, després d'estar prenent durant dos anys dues càpsules diàries. Avui torno a enfilar-se per les muntanyes i sense cap molèstia.

Sincerament, no sé si estaré vivint un somni o no, però és la veritat. Tot en mi s'està normalitzant i crec que ho he de compartir amb els altres.

En fi, que tot el que ens dieu als vostres vídeos penjats a internet i als vostres correus, funciona i bé. Per això en mi sempre trobareu un amic i una persona super agraïda per la vostra tasca de difusió de la veritable salut.

Fa cent anys no hi havia ni medicaments, ni cotxes, ni tants atuells, ni tants potingues com ens volen fer consumir ara. L'ésser humà ha arribat fins aquí sense res del que ara ens volen fer creure que és imprescindible, imitem en alguna cosa els animals que encara estan lliures i que viuen feliços sense res i serem més feliços.

Us envio una cordial salutació.

En una revisió de la vista em van detectar hipermetropia. Vam anar a una òptica, que em va confirmar el que em va dir l'anterior i em van preguntar si m'havia mirat mai la tensió ocular. No l'havia mirat mai, així que me la van mirar i em van detectar tensió ocular alta, 23 en un ull i 21 a l'altre.

Vam demanar cita a l'oftalmòleg però havíem d'esperar 4 mesos, així és que vaig consultar i ens van recomanar la planta Ginkgo i fenomenal...!! Fa dos dies vam anar a l'òptica perquè em prenguessin una altra vegada la tensió ocular i en tenia 17 en un i 18 en un altre.

Em vaig prendre el ginkgo de menys a més. Vaig començar amb 20 gotes en dues preses: 10 al matí i 10 a la nit. Fins a arribar a 40 gotes repartides de la mateixa manera. Poc abans d'acabar el flascó vam tornar a l'òptica i tatxan!!!

Estem molt feliços, hem decidit que no aniré a la visita que tenia concertada amb l'oftalmòleg.

Em dic Gertrudis Rubio Carmona i tinc, o més aviat en tenia, un problema enorme amb la tensió i prenia dues pastilles diàries (parapres i almiodipí). Fa només dues setmanes vaig tenir coneixement de l'estèvia i l'he comprada a la Llagostera. Fa dues setmanes que tinc dues infusions diàries i la meva tensió s'està regulant. La tenia moltes vegades a 180-100 i havia arribat a 230-100 (prenent la medicació). En aquest moment només prenc mitja pastilla i dues infusions d'estèvia i és a 130-80. Per mi és increïble.

Em van declarar hipertens cap a l'any 2003. En aquell moment la meva tensió arterial era de 19 i 13. Em van receptar ENALAPRIL, 10 mg al dia de per vida; en aquells moments pesava 110 kg.

Cap al gener del 2012 vaig veure un documental sobre la planta "estèvia rebaudiana" on explicaven tots els seus beneficis, entre els quals hi havia la regulació de la pressió arterial i el control del pes. Em vaig posar a investigar una mica més a través de la web i vaig trobar algunes xerrades de Josep Pàmies sobre això, cosa que em va portar a intentar aconseguir la planta a la província que resideixo, Còrdova (Argentina).

La vaig provar i al principi em va costar una mica adaptar-me. Vaig començar reemplaçant el sucre per aquesta fabulosa planta a la ingesta diària del mat, per la qual cosa ens destaquem els argentins, i el canvi es va donar en forma gradual. Al cap de pocs mesos em faig un control de rutina i la meva tensió arterial s'havia estabilitzat en 14 sobre 8, per la qual cosa vaig deixar de prendre els químics que m'havia recomanat el metge; a més he baixat de pes i actualment peso 98 Kg i em mantinc.

Després de 10 anys de prendre 10 mil·ligrams diaris d'un medicament per controlar la pressió arterial, porto un mes sense prendre'l gràcies a dues infusions diàries d'estèvia. Prenc una infusió a mig matí i una altra a mitja tarda. Si no en prenc una, mastego quatre fulles de la planta fresca.

Des del moment que vaig començar amb les infusions em vaig controlar la pressió amb un tensiòmetre de braç, un parell de vegades al dia. De tant en tant prenia una pastilla, “per si les mosques”, però, des de fa un mes, les he deixades.

Continuo prenent, almenys, una infusió al dia, entre altres coses perquè sóc llaminera i m'agrada.

No puc estar més agraïda. Compteu amb una sòcia més per a la causa. 

La meva mare té 77 anys (2012) i ha regulat la seva tensió de manera natural prenent estevia que jo li vaig donar a conèixer i provar. Feia 15 anys que es medicava. La tensió estava a 8-9 la baixa i 14-15 l'alta. Quan li pujava la baixa per sobre de 9, li baixava l'alta fins a posar-se al mateix temps.

Després de tres mesos de prendre estevia la seva tensió és a 7-7,5 la baixa i 12-13 l'alta. Ha estat prenent estevia de 3 a 4 vegades al dia: en infusió (una culleradeta per got) i als iogurts (3-4 gotes d'edulcorant d'estevia). Els metges que la porten no surten de la seva sorpresa i els costa de creure que l'únic canvi d'hàbit de la meva mare hagi estat prendre l'estèvia i que la planta sigui la responsable de la regulació natural de la tensió, però no troben cap altra raó.

Actualment la meva mare està prenent 1 pastilla i mitja de medicació a la setmana, per precaució, quan abans s'havia pres una pastilla i mitja cada dia. Només amb aquest canvi li ha millorat la qualitat vida. Ara fa 5 dies que no pren la pastilla i quan ha deixat de prendre estevia li puja el valor de la pressió alta.

Els dec el meu agraïment, una visita per abastir el nostre hort i poder així divulgar la seva experiència i en la mesura que puguem fer-nos socis per recolzar una causa tan noble. De debò que moltes gràcies per existir.

Luis Hernández

Fa 9 mesos em van detectar diabetis tipus II unit a una hipertensió greu (210-130). Un cop diagnosticat, a través de la prova de l'hemoglobina glicoxilada 9,7 juntament amb el test de glucosa en dejú a 180, el metge em va despatxar en un minut. Em va dir: "Patates una vegada a la setmana, pastes i arròs igualment, no mengi dolços ni sucre, no mengi més de tres peces de fruita al dia, faci exercici i, per descomptat, prengui la pastilla de metformina. Per començar, una al dia”. Com que el meu pare també era diabètic, tot va quedar confirmat.

Sóc aficionat al naturisme i no m'importava sacrificar-me amb una dieta més severa; així que em vaig informar pel meu compte dels aliments més beneficiosos i la manera de preparar-los. Durant tres mesos vaig estar mantenint una dieta força severa de 1500 calories al dia, aproximadament, que encara segueixo. La dieta és gairebé vegetariana amb una mica de carn i peix, ous i iogurt. Faig caminades diàries de 45 minuts a pas ràpid, a banda de la meva feina que no és gens sedentari.

Després dels tres mesos vaig fer una altra vegada l'analítica i va ser un gerro d'aigua freda: la prova de l'hemoglobina glicoxilada en va donar 9.3 i la glucosa en dejú 170. La solució del metge va ser doblegar la dosi de metformina.

Ja m'estava començant a mentalitzar que en un futur passaria a injectar-me insulina. Aleshores, un amic que treballava en una ambulància per a transport de malalts amb necessitat de diàlisi em va parlar d'un metge que tractava diabètics amb estevia.

Vaig fer una comanda de plantes i estevia en pols a la Dolça Revolució. Vaig deixar de prendre la metformina, vaig seguir amb la meva dieta i les meves caminades i vaig esperar sis mesos a fer el control de glicoxilada. Mentre i per a la meva sorpresa, als controls de glucosa en dejú veia que cada vegada anava baixant una mica fins arribar a l'última que va ser de 133. Va arribar el dia de la prova de glicoxilada i el resultat va ser 7,3. El metge (a qui no li havia dit fins aquell moment que havia deixat de prendre la metformina) em va dir que seguís com fins ara i llavors li vaig explicar que ja no la prenia. Em va dir que em convenia continuar prenent-la per baixar a menys de 7.

Continuaré així altres 4 mesos (sense prendre la metformina) i us tornaré a explicar els resultats. Prenc tres infusions d'estèvia cada dia, una després de cada àpat. A banda també prenc infusions de dent de lleó i arç blanc per a la hipertensió. En aquest cas no n'hi ha prou però em van ajudar a baixar la tensió de 200/110 a 170/100 i puc prendre només una pastilla del medicament per a la hipertensió (ARA II, 16 mg). Espero que pugui servir a algú la meva experiència.

El meu nivell de glucosa sempre va estar al límit, però fa com un any es va establir en 130 o 140. La tensió arterial oscil·lava al voltant de 160/100. Des de fa molts anys no puc deixar de prendre les maleïdes pastilles en dejú, fins i tot em van canviar la medicació perquè malgrat tot hi havia temporades en què em pujava la pressió. Ara tot està sota control, fins i tot l'ansietat.

Porto prenent estevia des de fa un any, una tassa matí i nit. M'agradaria més, però es recomana dues tasses diàries. El meu nivell de glucosa és ara a 95 o menys. Quan vénen els meus germans i els meus amics em demanen la infusió i jo me'n prenc una altra a mitja tarda amb ells. També l'he fet servir a la sauna. Faig la infusió i la rosada a les pedres. Ara la utilitzo com a tònic.