El meu nom és Juan, tinc 59 anys (juny 2024), sóc xilè i visc a Madrid. Des de molt jove patia amigdalitis crònica, acidesa estomacal, tenia lumbàlgia molt recurrent. Fa un temps vaig deixar de fumar, vaig començar a canviar la meva alimentació afegint moltes més fruites i verdures, infusions i sobretot, faig dejunis de 21 dies a base de sucs de pastanaga, remolatxa i taronja, que em prenc en dejú i infusions durant el dia . Em sento més en pau i tranquil amb mi mateix i amb la vida. Vaig aprenent. No vaig cap metge perquè em sento molt bé.
El meu nom és Rocío, tinc 33 anys (maig 2024) i visc a San Fernando, Cadis. Des de fa 6 anys tinc un diagnòstic de còlon irritable. Sentia una punxada a l'estómac, peristaltisme, meteorisme i ansietat.
Durant 6 mesos vaig prendre Gaba i Positive per estar més relaxada, flors de bach (estrella de Betlem) i Neurocontrol. Vaig anar a teràpia psicològica, em vaig allunyar d?una parella tòxica i vaig escriure un llibre.
Se'm van treure els símptomes, encara que avui dia els torno a sentir quan tinc ansietat, però no de manera tan crònica.
A data d'avui prenc plantes per anar al bany (Lax Plus Forte), per millorar el sistema immune (Micosan Inmunflu), per a la regla (oli d'onagra i borratja) i per relaxar-me. Tot això m´ajuda a estar millor. També m'ajuda el reishi i el cànem per a les defenses.
El meu nom és Rosario Jacqueline, tinc 62 anys (febrer 2024) i visc a Sevilla. No tinc diagnòstic, però fa uns 4 anys, des que em van perforar en fer-me una colonoscòpia, he patit hemorràgies freqüents, diarrea o restrenyiment i dolor a l'intestí gruixut.'
Vostès em van aconsellar deixar els lactis i el blat, així ho vaig fer. Vaig prendre infusions de crovita que és la barreja de: Arrel de Malví (Althaea officinalis), Fulles de Menta (Mentha piperita), Arrel de Regalèssia (Glycyrrhyza glabra), Flors de Camamilla (Matricària chamomilla), desmodium i glutamina.
Torno a ser persona, vaig deixar de sagnar, els meus intestins funcionen molt bé. Se m'ha tret la inflamació del ventre i em trobo més fort.
Ara estic prenent CDS, però tornaré al tractament.
No tinc paraules per agrair el que heu fet per mi.
**ATENCIÓ** Hi ha imatges de recuperació explícites que poden ferir la sensibilitat del lector.
El meu nom és Carmen, tinc 56 anys (novembre 2023) i visc a Lleida.
El nostre cas comença com tants altres, amb diabetis tipus II, una malaltia silenciosa que va fent per dins.
El meu marit (62 anys) va anar perdent lentament qualitat de vida. Va començar a tenir problemes circulatoris i li van començar a sortir úlceres a les cames. Primer era alguna úlcera esporàdica i després ja van començar a ser habituals en una cama, a l'altra oa totes dues.
Al cap d'un temps van començar a fallar els ronyons i van començar les sessions de diàlisi. Mesos després, van començar els problemes respiratoris. Hi havia nits que no podia estirar-se al llit perquè s'ofegava i passava part de la nit assegut.
Les cames es van anar complicant fins que a la cama esquerra li van haver de fer un bypass perquè gairebé no tenia circulació.
La diabetis continuava sent un problema. No hi havia manera de tenir uns nivells correctes ni estant ingressat.
A causa de tot el que anava sorgint, passava força temporades ingressat.
Per fi va arribar el trasplantament de ronyó i semblava que les coses milloraven una mica. La qualitat de vida era molt millor.
Però les úlceres continuaven apareixent a les cames. Els problemes respiratoris es van anar agreujant fins que van portar una bomba d'oxigen a casa. Havia de portar posat l'oxigen durant tota la nit i algunes hores durant el dia, tota la vida.
Un dia li va sortir una úlcera nova, a la cama esquerra, a la part de darrere del turmell, just a sobre del tendó. No era la primera vegada que passava i vam pensar que tornaria a estar mesos oberta, com abans.
Però les cures habituals no eren suficients, cada cop estava pitjor, fins que va quedar el tendó al descobert. I ho van ingressar.
El diagnòstic: L'úlcera no es podia guarir perquè no li arribava sang. El bypass s'havia tapat i no havien trobat cap vena al cos, que poguessin aprofitar per poder canviar-lo. L'única opció era l'amputació de la cama sota el genoll.
El món se'ns va ensorrar.
Van començar els tràmits per a la intervenció, però els quiròfans estaven ocupats durant almenys dos dies i ens van enviar cap a casa, a esperar fins que ens avisessin.
Un cop a casa, ens vam començar a moure i vam trucar a totes les portes que se'ns van acudir en aquell moment.
Havia sentit a parlar de l'ozonoteràpia i vam consultar si es podia fer. Ens van dir que a l'estadi que es trobava la seva malaltia ja no era possible.
Tot apuntava que ens havíem de resignar.
Teníem a casa MMS i havia llegit "Salut prohibida" d'Andreas Kalcker. Jo ja ho havia pres, però mai no m'havia atrevit a donar-li-ho al meu marit, per la medicació que prenia.
Tenia por que interferís amb la medicació del trasplantament.
Ho vam estar valorant i el meu marit va dir que endavant, que ho volia provar. Així que vam comunicar a l'hospital, que de moment, no s'operaria.
I així va ser com em vaig quedar a casa amb un pacient trasplantat, amb el bypass taponat, necrosi i bomba d'oxigen.
En aquells moments, començava a caminar el moviment MAI (Moviment Assistència Integral) i vau compartir el telèfon a les xarxes. Truquem. No recordo el nom de la persona que ens va atendre, però moltíssimes gràcies. Us vam consultar la manera de prendre'l i ens va aconsellar començar amb un ènema de MMS, perquè si no hi havia circulació, seria la manera més efectiva perquè arribés a la ferida.
I funciona! Vaja si funciona
L'endemà la ferida ja no feia mala olor. Això ens va fer una mica d'esperança.
Una infermera ens havia dit que havíem de vigilar la temperatura de la cama i l'olor. Quan ja no hi hagués res de circulació, la cama es refredaria ràpidament i hauríem de córrer a l'hospital.
Vaig començar a cercar informació. Havíem de controlar la infecció, destaponar el bypass i atacar la diabetis.
Va començar a prendre cada nit, una estona abans del sopar, una llimona sencera, amb la pell inclosa, triturada afegint-hi un got d'aigua i colat. Dues infusions d'estèvia, una després de dinar i una altra després de sopar.
L'ènema el preparava amb sis gotes activades de MMS i per a les cures, em vaig preparar un esprai amb la meitat de MMS diluït i la meitat de DMSO.
Les cures les vaig fer un cop al dia, durant un any, i després cada dos dies. Rentava la ferida amb aigua de mar i sabó, després la ruixava amb la barreja de l'esprai, la deixava actuar 4 minuts i abans de tapar la ferida li posava oli de coco. També vaig estar alternant amb mel.
Vaig descobrir les propietats de l'ortiga i la vaig incorporar a les infusions d'estèvia.
També li vaig posar draps mullats amb la infusió d'ortiga, a sobre del bypass.
Al cap de 10 dies va tenir una hemorràgia i vam deduir que la circulació s'havia restablert en part.
A partir d'aquell moment canviem el CDS. Era més còmode dutilitzar. Només calia posar a l'esprai la meitat de CDS i la meitat de DMSO. També deixem els ènemes i ens passem al CDS de manera oral.
Cada dia preparava 1 litre d‟aigua amb el CDS (vam començar amb 5 ml i vam anar augmentant fins a 20 ml). Aquest litre d‟aigua el repartia en dues ampolles. Una ampolla se la prenia a mig matí i l'altra a mitja tarda. Així mai no es barrejava amb la medicació que es prenia als àpats i tampoc interferia amb la llimona que es prenia abans del sopar.
Al cap de tres mesos de fer tot això, ja no necessitava la bomba d'oxigen. Els nivells de sucre s'havien moderat, tot i que encara eren elevats.
Li van demanar fer analítiques i no hi havia infecció, que era allò que més ens preocupava. I els valors havien sortit millor que mai.
Havíem d'insistir amb el tema diabetis perquè era la causant de tot.
A part de fer un canvi de dieta, incorporem a les infusions, la tulsi, el card marià i la bardana. Aquests dos últims els vam haver de deixar perquè interferien amb la medicació del trasplantament. I va ser una llàstima perquè realment el van ajudar a abaixar els nivells de sucre.
Vaig veure el vídeo del Josep Pàmes, recomanant la Lepidium per desfer les calcificacions de les venes i artèries. La incorporem també. Així que cada dia es prenen dues infusions d'estèvia, juntament amb una altra planta de les que he esmentat. Mai no repeteix el mateix dia, anem alternant les plantes.
De tot això ja en fa un any i mig.
Us passo un resum de fotos d'aquest darrer any i mig, on podreu veure l'evolució de la ferida.
La ferida encara no està tancada, queda molt poquet.
Com en els darrers quatre mesos, no veiem cap avenç, hem anat a consultar l'especialista.
Ens diu que pot quedar com una ferida crònica que caldrà guarir dues vegades per setmana.
Potser té raó. Però encara tinc esperança que tanqui completament.
El més important és que el meu marit pot caminar. Mai no ha deixat de fer-ho. En tot aquest temps no ha aparegut cap nova úlcera. No necessita la bomba d'oxigen i descansa tota la nit.
Els nivells de sucre han baixat tant, que està a punt de deixar la insulina i passar a prendre només pastilles.
Agraeixo a Josep Pàmies ia tot el seu equip per tota la informació que han compartit i que ens ha servit de tant. Gràcies per estar al costat dels qui ho necessiten.
Gràcies al personal mèdic, que sense aprovar el que estàvem fent, ho han entès i respectat. He de dir que he tingut la sort de trobar persones meravelloses.
També vull agrair a la Sara de Vic que compartís el seu testimoni. M'ha estat de gran ajuda.
Em van detectar diabetis melitus tipus 2 i m'estava prenent dues pastilles de metformina de 1000 mg i em punxava a la nit 80 d'insulina. Vaig començar a prendre quatre gots d'infusió de estèvia en fulla seca i l'any que fa aquesta fusió he aconseguit reduir la presa d'insulina a 15 en comptes dels 80. El sucre es manté normal, per sota de 120 mg, i el meu metge m'anima a seguir. Arribarà un moment en què podré desfer-me de tota aquesta química que ens estem ficant al cos.
Em dic Pedro, tinc 81 anys (juny 2026) i visc a Puerto de la Cruz (Tenerife). El maig del 2013 em van operar de càncer de còlon. A més del tros de còlon em van extirpar un tros d'estómac, la vesícula, duodè, un tros de conductes biliars i el cap del pàncrees, tots els pronòstics eren favorables a ser insulino-depenent. Vaig estar ingressat durant 5 setmanes i m'injectaven diàriament insulina. Quan vaig sortir de l'hospital vaig estar controlant-me el sucre a casa durant un temps. Les pastilles de estèvia em van ajudar a baixar els nivells de sucre cada cop que els veia alterats, sobretot durant els sis mesos que va durar la quimioteràpia (doncs aquesta contenia glucosa).
Avui, dia 27 de febrer del 2017, fa tres anys que vaig deixar enrere la quimio, juntament amb el control de sucre. Ja no he de prendre la insulina i les pastilles pel colesterol i la tensió que eren el meu dia a dia abans del càncer. La estèvia per al pàncrees va ser la meva millor aliada.
Bon dia em dic José i tinc 42 anys. Fa 4 anys em van diagnosticar diabetis tipus 1 i porto consumint estèvia des de fa 3 anys. Des que vaig començar amb la estèvia no he deixat un sol dia de prendre'm 2-3 infusions i els resultats són sorprenents. Vaig passar de punxar-me insulina 5 vegades al dia a zero en 4 mesos.
Vull donar les gràcies a Josep Pàmies en concret ia tots els defensors de la estèvia en general. Animo a qui pugui llegir la meva modesta experiència que no us resigneu al que us diguin oficialment sobre què és segur i no per a tu. Atreviu-vos a provar, hi ha altres alternatives a les medicines que ens mantenen crònics en la malaltia, que és on ens volen tenir. Hi ha exemples com la estèvia per regular el sucre a la sang, o una dieta alcalina per al càncer, ja que s'ha comprovat que les cèl·lules cancerígenes moren d'inanició amb aquesta dieta.
Tots els canvis al món i trencaments de monopolis injustos per a la població, i lucratius per a uns quants, van començar per l'acció d'un sol home que sent amor envers els altres i ens vol millorar la vida. Poso el cas d'Indira Gandhi que, amb el gest d'anar al mar i fer la seva pròpia sal, desafio l'imperi anglès en el monopoli de la sal creant un moviment imparable.
El meu nom és Ascensió, tinc 62 anys (febrer 2023), visc a Saragossa i sóc terapeuta. El març del 2021 em van diagnosticar un tumor retroperineal gegant a la cua del pàncrees. Van haver de fer una esplenectomia, gastrectomia parcial, pancreatectomia corporocaudal, nefrectomia esquerra, limfadenectomia, resecció parcial diafragma esquerre, pneumonectomia atípica basal esquerra. Sentia moltes molèsties, inflors digestius, cansament, pèrdua de pes.
Durant 15 dies abans de l'operació, vaig començar a prendre fitominerals depuratius, kalanchoe, silici orgànic, vitamina E, omega 3, vitamina C, reconstituent de vitamines B i minerals. Em vaig posar compreses de DMSO y CDS sobre el tumor. Posava 50% de DMSO i 50% de CDS (3000ppm) en una gasa i directament a la pell.
També vaig fer banys d'aigua amb 2 kg de sal marina i bicarbonat, ènemes de cafè, dejuni complet durant 15 dies des del diagnòstic fins a l'operació.
Fins ara segueixo sense complicacions. Totes les proves perfectes. No hi va haver metàstasi ni tractament de quimi ni radioteràpia.
Avui segueixo prenent suplements segons el resultat de les intervencions: artemisa, moringa, romaní, vitamines, minerals, omega 3, protectors hepàtics, vitamina C i fongs medicinals.
La meva resposta emocional va ser positiva i sempre confiant en la protecció divina. La meva vida ha canviat a millor, segueixo dedicant el meu temps a formar-me a la meva feina i tractant d'ajudar des de la meva experiència i tenint més temps de descans, de gaudir del moment i de la vida. Tant de bo pugui ajudar algú que necessiti parlar o donar algun consell en moments de decaïment o de salut física.
Em dic Víctor, tinc 38 anys (febrer 2021) i visc al Puig (València). Després d'haver experimentat la curació de l'otitis a l'agost del 2020, la meva parella de 33 anys va provar amb un herpes simplex que li va sortir al llavi el setembre del 2020. Una o dues vegades l'any li surt l'herpes al llavi, comença amb una molèstia al llavi, després apareix una petita bombolla que passa a ser una ferida amb inflamació i acaba amb una crosta bastant gran al llavi. Aquest procés de diversos dies sempre es repeteix igual faci el que faci, però aquesta darrera vegada quan va notar la molèstia i començava a sortir la bombolla del llavi va seguir el Protocol C (1 ml de CDS al mig got d'aigua cada hora) i l'endemà la bombolla petita s'havia reabsorbit i no notava cap molèstia. Es va quedar molt sorpresa perquè mai res del que havia provat havia aturat el procés i de moment després de 5 mesos no li ha tornat a sortir.
El meu nom és Darío, tinc 37 anys (març 2021), sóc agricultor ecològic/administratiu i visc a Las Palmas de Gran Canària. Fa més de 2 anys vaig començar a sentir dolor abdominal agut als intestins, especialment sota les costelles del costat dret. Gasos, restrenyiment, indigestió i dificultat per ingerir qualsevol tipus d'aliments. Durant l'any passat vaig tenir una pèrdua de pes de 20 kg. El meu diagnòstic va ser: còlon irritable.
Des de Dolça Revolució em van aconsellar prendre MMS en el format de CDS. Porto prenent-ho de manera regular des de fa 2 mesos.
La meva dosi ha estat:
32ml de CDS diaris. El CDS ho vaig prendre de la següent manera: 8 preses diàries de 4ml de CDS repartides al dia. Generalment una cada hora; 4 al matí i 4 més a la tarda, deixant espai entre els àpats. Acompanyava a cadascuna d'aquestes preses un minut abans de prendre el CDS, 3 gotes de DMSO al 70% per cada mil·lilitre de CDS. En altres paraules, cada presa contenia 12 gotes de DMSO + 4ml de CDS.
Cada presa la feia diluïda al mig got d'aigua (uns 125 ml d'aigua).
M'he estat fent ènemes de CDS (10ml per litre d'aigua) i prenent DMSO juntament amb el CDS, a més m'he fet el protocol de la Neteja Hepàtica i de la Vesícula del metge naturòpata Andreas Moritz, recomanat per un bon amic. Fa uns quants mesos que expulso pedres; una neteja al mes.
Noto que els dolors han disminuït i malgrat estar encara en procés de millora, em noto amb més energia.
No he deixat de prendre el CDS ni el DMSO.
Voldria donar les gràcies a Enric i Lola de Dolça Revolució per la seva ajuda i assessorament.
El meu nom és Olga, tinc 56 anys (abril 2021) i visc a Cornellà de Llobregat (Barcelona). A principis de març de 2021, després de fer-me un test d'antígens vaig donar positiu a Covid19. Els meus primers símptomes van ser dolor muscular a les cervicals i febre inferior a 38ºC. Es va sumar a tot això: diarrea, absència de gana (no m'entrava el menjar), boca resseca i enganxosa, cansament i tos amb expectoració de moc dens i transparent.
Aquests símptomes em van començar a remetre al cap de 9 dies. Jo mateixa em vaig idear el tractament següent: al matí ia la nit prenia sucs de taronja, sucs de llimona amb aigua tèbia i mel i diversos preparats (4 o 5) en una mica d'aigua de: extracte de pròpolis, perles d'oli de orenga (una al matí i una altra a la nit), extracte de llavor d'aranja, tintura de equinàcia (de tot això et puc dir les marques, ja que per a mi són fonamentals), tintura de artemisa annua fabricada per mi, oli de nigella sativa (comí negre), cúrcuma y Chyawanprash (una medicina ayurvèdica preparada amb més de 40 plantes, fruites, arrels, herbes i minerals en una base de la polpa de la tradicional fruita de l'Índia “amla” molt rica en vitamina C que reforça de manera increïble el sistema immunològic). Després deixava passar una hora o dues i començava a prendre CDS: un litre d'aigua amb 15ml de CDS. Quan me'n vaig anar trobant millor vaig reduir a 10 ml per litre d'aigua. També vaig preparar la següent tisana que anava prenent tot el dia: vaig bullir durant cinc minuts arrel de malví, arrel de regalèssia, llavor de fonoll, llavor de coriandre, gingebre y liquen d'Islàndia; després de parar la cocció afegia farigola, pulmonària, plantatge, artemisa annua y estèvia. Els preparats del matí eren antisèptics i antivírics i per augmentar el meu sistema immune.
També per impedir la formació de coàguls amb el llimona y gingebre. Les plantes de la tisana també per a sistema immune, depuratives i per protegir els meus pulmons amb el liquen d'Islàndia i la pulmonària. He de dir que mai no havia pres tants remeis junts, però ho vaig fer perquè sentia que era fort el virus. Al final em van fer una placa de pulmó i va sortir neta i un test serològic en què tenia anticossos de dos tipus, que sembla ser, perquè ho posava a l'anàlisi, que amb la vacuna només s'adquireix un tipus. Aproximadament al mes, ja em vaig trobar restablida, però amb una mica de tos irritativa alguna vegada.
El meu nom és Encarna, tinc 53 anys (maig 2021), sóc ceramista, mestressa de casa i visc a Mislata (València). Als 25 anys em van diagnosticar còlon irritable. Abans del diagnòstic estava enfonsada. Era molt jove i vaig creure que no tindria cap futur. Gràcies a un amic vegetarià que em va aconsellar: “Amb àloe vera, dieta, i brou depuratiu amb llimona et desapareixerà”. I així va passar. Vaig prendre àloe vera 3 vegades al dia, una cullerada d'àloe a cada presa. Em feia brou de fulles verdes de col bullides en un litre i mig d'aigua, amb api, ceba, i llimona i també m'ho prenia 3 cops al dia, mitja hora abans de cada àpat.
Ho vaig estar fent durant sis mesos. També vaig fer dieta estricta. Vaig canviar aliments, no menjava carn i estava més tranquil·la. Vaig netejar la meva sang, vaig perdre pes, però no vitamines ni ferro. No vaig prendre cap medicament. Jo m'he curat bronquitis amb all, berrugues amb argila, constipats amb farigola, diarrees i vòmits als meus fills amb camamilla amb llimona i cremades solars amb aloe.
A més de plantes, vaig fer una lectura d'autoestima i amor. Estic guarida.
El meu nom és Salma, tinc 42 anys (març 2021) i visc a Terrassa (Barcelona). He patit de càndides vaginals durant 20 anys.
Al principi m'infectava tres o quatre vegades l'any. Seguia el tractament d'òvuls que m'indicava la meva ginecòloga i em curava.
Passats 15 anys, la freqüència de les infeccions va passar a ser periòdica, arribant a tenir-les cada mes, sense fallar. Per alliberar-me de cada invasió, seguia la mateixa rutina: aplicació d'òvuls i tornar a la normalitat. Fins que es va fer pràcticament permanent, ja que, immediatament després d'acabar el tractament, tornaven a sorgir.
La preocupació del meu marit i la meva ens va portar a contactar amb el Sr. Josep Pàmies que em va explicar que la causa del problema podia venir del còlon per la seva proximitat a la vagina. Em va suggerir prendre 1 litre diari d'infusió de la mescla (CROVITA): arrel de malví, fulles de Menta, arrel de regalèssia i flors de camamilla. També em va dir que eliminés el sucre de la dieta. Això de deixar el sucre ja ho havia intentat, anys abans, sense aconseguir cap canvi. Vaig seguir les instruccions de prendre les infusions a més d'eliminar el sucre.
En plena invasió de càndides, sense tractament d'òvuls, vaig començar amb les pautes indicades.
Des del primer dia que vaig iniciar aquesta nova cura, no només van començar a desaparèixer les invasores sinó que ja mai més han tornat a aparèixer.
El meu nom és Mònica, tinc 48 anys (març 2021) i visc a Barcelona. La meva mare ara té 85 anys, 10 anys enrere va ser diagnosticada amb diabetis de tipus II, des de llavors prenia un medicament que ajuda a regular la glucosa. La dosi era de 1 comprimit al matí i un altre a la nit. Ella sempre s'ha cuidat molt i ha menjat sa. És una persona activa.
Fa uns 3 anys que vam començar a treballar més a fons amb naturopatia per intentar baixar la dosi del medicament, i vam començar a obtenir millora a base de suplementació natural reguladora de glucosa; aconseguim reduir la dosi de 2 a 1 pastilla diària. Així portava 1 any aproximadament, prenent menys dosis, però no podia deixar del tot la medicació. Tot i això, ella va voler provar el consell de Josep Pàmies, de prendre 2 tasses de estèvia diàries, durant uns 3 mesos. Vam quedar sorpresos en percebre una certa reactivació del pàncrees. Això va marcar un abans i un després, una notable millora en els mesuraments de glucosa, que van fer que la meva mare deixés definitivament la medicació. D'això ja en fa 9 mesos. Als seus 85 anys ha aconseguit prescindir d'un medicament que li asseguraven seria de per vida i que fins i tot li deien se li podria quedar curt i acabaria punxant-se insulina.
Ella segueix cuidant-se bé, prenent suplementació natural de suport i les seves infusions de estèvia de tant en tant (ja no diàriament), però ja no necessita per res el medicament que ha estat prenent tants anys. Estem feliçment sorpresos per tan bon resultat. Només qui viu aquestes experiències en persona és conscient del gran regal que ens ofereix la natura.
El meu nom és Silvia, tinc 60 anys (febrer 2021) i visc a Corunya. La meva gossa s'havia empatxat (va fer barra lliure amb les deixalles d'una graellada) i el nivell de transaminases triplicava el normal. La veterinària li va receptar unes pastilles, l'efecte de les quals aniria lent, però la gossa no volia prendre-les (no m'estranya). En lloc d'això li vaig donar a beure una infusió de atrevit diluïda al 50% i en hores presentava un aspecte més animat. En dos dies es va recuperar. La va beure molt bé. En total prendria 1 litre i mig més o menys. Quan la vaig portar a la revisió (uns 3 dies) la veterinària no s'ho podia creure.
El meu nom és Miguel Francisco, tinc 53 anys (febrer 2021), vaig néixer a Milwaukee (Wisconsin – EUA), encara que la meva nacionalitat és espanyola. Sóc Llicenciat en Belles Arts, Animador Social i Art terapeuta, entre d'altres coses.
Al principi això del MMS em semblava una mica estrany i no li vaig parar atenció, però com que escoltava molts comentaris positius sobre això, em vaig decidir a investigar-ho pel meu compte i vaig decidir comprar la sal (cloret de sodi) i l'àcid clorhídric (és més net químicament que l'àcid de la llimona ).
Abans de res, vull dir que, després d'activar la sal amb àcid, cal apagar l'àcid amb bicarbonat sòdic perquè no faci mal a la gola, el segon que diria és que pot passar que se us deixi anar el ventre després de prendre'l i això és perquè neteja els intestins de microorganismes que no ens beneficien.
El primer que vaig fer després de començar a prendre MMS és canviar la meva alimentació a una alimentació més alcalina perquè si mantenia una alimentació àcida se'm seguia deixant anar el ventre amb el MMS.
Jo tinc un gat que he tractat els ulls amb gotes de MMS, no li fa mal sinó tot al contrari (és molt important apagar l'àcid abans de fer fora les gotes perquè no faci mal), abans li ploraven sempre els ulls i després de diverses vegades de posar-li gotes de MMS se'l van curar.
Ho faig de la següent manera: poso 3 gota de la sal (clorit sòdic) en la proporció del 25-28% (diluïda en aigua) + 3 gota d'àcid clorhídric diluïda en aigua al 4%, espero 4 minuts, després apago el àcid amb bicarbonat sòdic, afegeixo aigua fins a dalt (jo faig servir un got de 1/3) i amb un dosificador li poso una o dues gotes a cada ull.
Tinc al carrer també quatre gats que cuido i quan els veig amb els ulls malament o amb refredat com no es deixen agafar els barreges MMS a l'aliment i després de prendre'l dues o tres vegades es posen bé. Hi ha un gat que no es pren el menjar perquè fa olor el MMS, però afortunadament aquest si es deixa agafar així que amb una xeringa petita i amb paciència i parlant-li amb afecte li dono una dosi de MMS quan està malament i en dos o tres dies de “sessions”, es recupera.
Al principi, la reacció que els dóna ha de ser una mica desagradable pel sabor, però l'endemà es nota de manera clara una millora.
Jo acostumo a donar-los també per enfortir el seu sistema immune: terra de diatomees i probiòtics, de vegades també els dono pols de La vitamina C, Però el MMS és la meva principal eina.
Curar per mi mateix els gats amb aquests productes em dóna una gran satisfacció i sobretot, m'estalvia molts diners i temps d'anar al veterinari.
És important saber que per a animals petits com els gats no cal donar més d'una gota activada perquè l'efecte de neteja interna és molt fort i, com que els gats beuen poca aigua, els pot provocar algun dany. S'ha de sempre hidratar bé l'animal (donar aigua extra en una xeringa per facilitar la neteja de l'organisme). Els humans en podem prendre més quantitat, però ells com a màxim una gota activada.
El meu nom és Begoña, tinc 48 anys (abril 2020), sóc educadora social i visc a Iruña (Pamplona). M'animo a compartir la meva experiència en un tractament que vaig iniciar a principis d'abril i com que la reacció és excepcional, volia compartir-la.
Tinc síndrome de mucositat. Vaig començar a prendre CDS el dia 1 dabril, i em proposo fer una neteja de 21 dies mínim. Els símptomes que han desaparegut són els següents:
Han disminuït i segueixen fent-ho aquests símptomes:
A tot això se li uneix que el meu caràcter és molt més alegre, jovial, bromista, vital. Em sento molt més lleugera en tots els sentits, dormo i descanso millor.
El meu nom és José Ángel, tinc 44 anys (abril 2020), visc i treballo a Santander.
Fa 3 o 4 setmanes la meva mare i jo sentim un cert malestar, cansament, gargamelleig i molta preocupació pel pànic social, així que adquirim MMS.
El vam fer servir des del 2013 que vam conèixer les conferències de Josep Pàmies i vam iniciar una "revolució" alimentària i vam anar tractant problemes digestius i musculars/articulars amb un canvi de paradigma que ens va portar a aprendre a "cultivar el terreny" i en aquesta ocasió amb MMS els resultats són sorprenents...no només serà ja per sempre el nostre desinfectant i potabilitzador, sinó que és absolutament depuratiu i curatiu per migranyes, dolors musculars, tos, cansament...i això consumit 3 setmanes en dosis preventives: NO és una farsa si no una benedicció quan un SAP que "el terreny ho és tot" i que tant de bo ens acompanyi A TOTS per a la resta del camí.
Salut i llibertat.
El meu nom és María Isabel, tinc 64 anys (abril 2020), sóc secretària de direcció i visc a Madrid. Fa anys que utilitzo el MMS, des que vaig comprar el llibre d'Andreas Kalcker.
Ho he fet servir amb èxit en petites afeccions tipus grips. A l'Índia em va salvar d'una intoxicació alimentària força forta. Sincerament no sé què hauria fet sense.
Fa anys que no viatjo fora d'Espanya sense el MMS, encara que tinc assegurança privada que puc utilitzar, però em dóna una confiança tremenda.
Aquesta experiència ja l'he compartida a la pàgina del MMS.
Desitjo agrair-vos sincerament el vostre esforç i la paciència que demostreu amb els atacs que rebeu des de tots els fronts.
Em dic Marta, sóc metge d'Atenció Primària i visc a Madrid (juny 2020). Vull deixar el meu testimoniatge de curació d'un pacient diagnosticat de COVID19 que s'ha recuperat sense recaiguda.
Es tracta d'un home de 40 anys sense problemes de salut tret d'hipertensió i ansietat.
Va debutar a finals de març del 2020 amb febre alta (38,8ºC), dolors musculars intensos, cefalea, tos, sensació de falta d'aire i opressió al pit. A tot això s'hi van sumar vòmits freqüents i diarrea lleu que li van provocar un estat de gran abatiment, insomni i cansament.
Consulta tres dies després i, des del centre de salut, va ser remès a l'hospital, on se li diagnostica una pneumònia al pulmó esquerre. L'analítica mostrava notable alteració de marcadors inflamatoris (ferritina, dímer D, limfòcits, etc) i la PCR va ser positiva per a COVID19.
Com que l'hospital estava força saturat no se'l va ingressar, se'l va donar d'alta amb la prescripció de diversos fàrmacs i se'l va incloure en un programa de seguiment estret a través d'Atenció Primària.
A causa de les nàusees i vòmits intensos, no va arribar a prendre cap dels comprimits recomanats, de manera que, al 8è dia de la infecció, us proposo iniciar CDS, administrat amb el "Protocol Mil", pels vòmits i per la seva gran debilitat física. Ell accepta i al 4t dia de tractament per fi, va poder dir "estic bé i he dormit tota la nit". Va acabar de prendre CDS a dosis creixents, per completar el mes de tractament. No ha tornat a recaure.
El meu nom és Raquel, tinc 58 anys (juny 2020), sóc Argentina i fa 12 anys que visc a Barcelona.
El 2005 em van diagnosticar Hepatitis C, després de donar sang. És cert que quan menjava malament o m'excedia en l'alcohol tenia molèsties, però mai no vaig imaginar que fos hepatitis.
La meva primera reacció en assabentar-me va ser fer un canvi fonamental a la meva vida. Vaig decidir fer-me ovolactovegetariana. Vaig deixar de menjar carns, fregits, alcohol, cafè i xocolata, aquest últim és el que més em va costar.
La meva teoria era, si el virus és al meu fetge faré que dormi una llarga migdiada i no el despertaré per desarreglos.
Mentrestant vaig començar a esbrinar quin mètode natural em podia curar. Una amiga em va parlar del MMS i vaig començar a llegir articles ia investigar-hi.
Vaig començar a consumir-ho sense seguir cap protocol. Vaig prendre 6 gotes activades cada nit durant 3 mesos. Després em vaig informar que hi havia un protocol anomenat 1000 i vaig començar a fer-ho.
Al cap d'uns 10 dies em vaig sentir fatal i ho vaig suspendre tal com em van aconsellar.
Vaig decidir començar a preparar el meu cos desparasitant-lo. Al cap d'un mes vaig començar novament amb el MMS, però aquesta vegada ho vaig fer sense activar i vaig poder acabar-ho del tot malgrat que algunes vegades sentia nàusees, però aquesta sensació passava molt ràpidament.
Aleshores vaig conèixer personalment Josep Pàmies i li vaig comentar el que acabava de fer. Ell em va recomanar que fes una novena d'infusions de Artemisa Annua, una novena de Boldo i una novena de card marià.
He de dir que el metge que em tractava, sempre em deia que havia d'entrar en algun programa de tractament, però jo em negava perquè sabia que eren tractaments molt agressius.
A la següent cita amb el metge aquest em mira amb cara de sorpresa tenint a les mans els meus estudis i em diu: “Això és increïble, els teus valors són molt baixos, estàs gairebé curada. Amb aquests resultats no entres en cap tractament”.
He de confessar que mai em vaig animar a dir-li que havia fet el tractament amb MMS i amb les herbes, ja que quan jo els comentava algunes de les meves investigacions naturals ells reien de mi.
En aquests moments estic molt bé. Segueixo amb la meva alimentació alcalina, ara sóc gairebé vegana (de vegades em menjo una pizza de quatre formatges, que és la meva debilitat) i segueixo fent les meves novenes amb herbes medicinals a cada canvi de temporada.
El meu nom és Manuel, tinc 54 anys (gener 2021) i visc a Còrdova. Al mes de març, va fer 3 anys que em van diagnosticar hepatitis autoimmune. La inflamació del fetge es veia reflectida a les anàlisis. Els nivells van arribar a Bilirrubina en massa, 21 i 16.80 esterificada, Sm-Alanina aminotransferasa, 2142, Sm-Aspartat aminotransferasa, 1840 i finalment, Sm-g-Glutamiltransferasa, 496, d'altra banda tot bé. El meu fetge funcionant perfectament. Em van fer les proves de totes les hepatitis conegudes i malalties que fan malbé el fetge i tot va sortir negatiu, però la inflamació persistia. Aleshores em van fer les proves dels anticossos que van sortir positives ANA + 1/640. ESTIMA Negatiu AML Positiu 1/160.
L'únic tractament que m'oferien eren corticoides, immunosupressors ia més a més en dosis elevades ja que calia baixar aquesta inflamació. Li vaig dir que m'ho pensaria ja que aquests tractaments són força agressius. A més de preguntar-li si no hi havia un altre tractament amb menys efectes secundaris, a la qual cosa em va respondre que era lúnic que havia disponible de moment.
Quan vaig arribar a casa meva em vaig posar en contacte amb Dolça Revolució (sóc soci) i ells em van donar a conèixer la meravellosa planta: Artemisa Annua.
Vaig començar amb 5 grams de artemisa annua, card marià, l' barreja que tenen per al fetge, en infusió, repartides en tres preses. Al temps de la segona anàlisi que va sortir bé, vaig reduir les preses a una infusió de dues culleretes del cafè al dia amb les mateixes pautes.
Pel que fa a l'alimentació i les aportacions amb altres plantes com la Moringa, sempre seques o al natural alternant-les al suc.
Per a la meva curació he preferit els aliments (llavors, vegetals, fruites i fruita seca, plantes, etc.) i les infusions de plantes senceres i el més vives possibles. Ara, per exemple, estic prenent al suc, planta de cànem viva i la artemisa l'he substituïda per la barreja per al sistema immune. Així vaig alternant aquestes meravelloses plantes prohibides, amagades o com ho vulguem anomenar, però que són tan potents per les aportacions nutritives que ajuda a la regeneració de tot el nostre organisme.
Porto prenent-la des que em van diagnosticar el procés autoimmune, amb alguns descansos.
Preses: 9 dies Artemisa Annua i 7 dies descans.
A més a més d'una alimentació natural. Intento menjar del 60% al 80% menjar viu i cru, on introdueixo sucs verds, amanides i fruits (inclosos els secs), plantes o aportacions nutricionals antiinflamatòries, depuratives. Com la Moringa (arbre de la vida), cúrcuma, algues espirulina, chlorella, kalanchoe, Etc
Els vaig alternant normalment als sucs verds. També prenc complements com el magnesi y vitamines C i D amb banys de sol, quefir d'aigua i aliments fermentats que aporten bacteris beneficiosos per a la nostra flora intestinal que també són importants per al nostre sistema immune.
He suprimit els lactis, farines refinades, brioixeria industrial, aliments processats, alcohol, etc. He disminuït els hidrats de carboni i he augmentat els greixos saludables.
Amb tot això, als tres o quatre mesos estava treballant i de mica en mica ha anat baixant la inflamació. He tingut alguns rebrots, no tan grans com al principi, el primer any i mig.
Ara com ara em trobo perfectament, porto un any i mig amb les anàlisis, perfectes.
El meu nom és Antonio, tinc 62 anys (novembre 2020) i visc a Benimaclet (València). Rosa, la meva dona, quan tenia 43 anys (setembre 2015) va ser diagnosticada amb pedres a la vesícula. Vam poder evitar la intervenció quirúrgica gràcies a les plantes naturals. El diagnòstic va ser al setembre. Va estar en llista d'espera i la van trucar per al novembre, però no hi va anar. Des del diagnòstic va començar a prendre la barreja de: cua de cavall, trencapedres, beina de mongeta i estigma de blat de moro. Es prenia 1 litre diari. Els primers 15 dies va notar que tenia dificultat per orinar, deia que era una molèstia com quan tens infecció d'orina. L'abril del 2016, sis mesos després, li van fer una ecografia a Madrid i li van dir textualment: “Vostè està neta”. No donàvem crèdit i deduïm que les molèsties en orinar, que anaven i venien, es devien que estava expulsant les pedres en forma de sorra.
Des de llavors no ha tornat a tenir molèsties. Tot i així, ho pren de tant en tant per prevenir. Va ser efectiu al 100%.
El meu nom és Armando, tinc 64 anys (juny 2020) i visc a Algimia de Alfara (València). Porto des del 2013 prenent MMS y CDS. L'últim any i mig les meves dosis són 3 ml diaris de CDS (1ml al matí, 1ml al mig dia i 1ml al vespre). Vaig patir durant 50 anys diarrees periòdiques. He viscut sempre pendent d'un bany, un infern. Avui he controlat tot això gràcies a aquests productes.
El meu nom és Xavier, tinc 41 anys (juny 2020) i visc a Lleida. Fa aproximadament 8 anys vaig patir una agressió a la feina i em va quedar una ferida mal tancada a la boca. Sempre em sagnava de tants antiinflamatoris i de tanta medicació que vaig prendre per ordre mèdica. Vaig començar a tenir rectorràgies i fins que no vaig menjar Kalanchoe daigremontiana (uns 30 gr al dia en 3 preses) i estèvia (1 – 3 gr per tassa, en infusió, de 1 a 3 vegades al dia) a les dosis que em van recomanar a la Dolça Revolució no vaig millorar.
El meu nom és Eva, tinc 65 anys (gener 2020) i visc a Barcelona. El juliol del 2013 em van detectar un càncer de còlon. Al setembre d'aquell mateix any em van operar, traient-me 20 cm de l'intestí.
No vaig acceptar la quimioteràpia, que em van dir que “havia de” fer-la. No obstant, vaig fer un tractament homeopàtic de microimmunologia.
A part, vaig prendre durant una bona temporada les fulles de la Kalanchoe, el MSM que ajuda també a desinflamar i diversos productes naturals per desintoxicar/alcalinitzar i reposar el cos.
La veritat és que també he pensat, gairebé sempre en positiu, fet que, crec, ha estat molt important per no viure amb por constant. No vaig tenir present el tema gairebé mai, excepte quan tocaven les proves anuals que ho removien tot.
Però ara, després de gairebé 7 anys, acabo de fer les darreres anàlisis i colonoscòpia i estic perfecta.
Prendre una decisió així, és a dir, no seguir el protocol clínic establert, evidentment és molt personal.
La pressió exterior sol ser força gran i cada persona ha de veure amb quina decisió pot viure més tranquil·lament, que al final és el que més importa, segons la meva opinió.
El meu nom és Juan Echevarria, tinc 39 anys (gener 2020) i visc a Sort (Lleida). Per explicar la meva experiència he deixat passar un temps raonable (6 anys), per tal de poder afirmar amb seguretat que el limfoma B de cèl·lula gran està superat. El testimoniatge és purament tècnic i informatiu, sense entrar en detalls ni aprofundir en allò espiritual. Així mateix, deixo ben clar que estic absolutament convençut que no he estat mai tan viu com quan vaig viure aquest procés. A mitjans de desembre del 2014, després d'una ecografia, em confirmen que la molèstia abdominal que arrossegava des de feia 3 mesos es devia a una invaginació de l'intestí prim. El mateix dia m'operen d'urgències tallant 10,4 cm de l'intestí.
El dia 31 de desembre em comuniquen el resultat de la biòpsia: Lesió en intestí prim, resecció il·legal segmentària: Infiltració en mucosa, submucosa, muscular pròpia i serosa per un limfoma B difús de cèl·lula gran, amb ulceració superficial. Marges de resecció de mucosa lliures de neoplàsia. Els dies posteriors a l'alta hospitalària em van practicar un Pet Tac i una prova de medul·la òssia. El resultat dels dos estudis va ser favorable, no es trobaven indicis de cèl·lules canceroses. Tot i així, el dia que em notifiquen el resultat de la biòpsia (31/12/2014) ja tenia programades les 6 primeres "sessions preventives" de quimioteràpia que havia de començar el dia 6 de gener del 2015, a la qual em vaig oposar per falta de confiança en l'argument dels metges (compliment protocol·lar per a la neteja total del cos i molt possible, 70%, de reaparició maligna del limfoma).
Des del dia de l'operació vaig comptar amb l'assessorament del nostre osteòpata familiar i una terapeuta excel·lent que treballava en aquell moment amb ell. Dues persones que van fer una gran tasca per deixar-me veure, sense pressions, que hi ha més d'un punt de vista sobre què és un càncer i el per què arriba a les nostres vides. Vaig llegir sobre el Dr. Hamer i la nova medicina germànica: http://nuevamedicinagermanica.org/es
Vaig tenir la gran sort d'arribar fins a casa Pàmies on en gairebé 2 hores de visita personalitzada amb Aleix Pàmies, amb un nivell d'humanitat i professionalitat admirable, ens va orientar completament en les conductes alimentàries i l'ajuda amb plantes medicinals per poder tirar endavant el cicle del càncer amb èxit. D'un gran llistat de consells crec que els més rellevants van ser tres: la dieta alcalina, purificació de la sang amb la barreja d'infusions de ortiga, milfulles y calèndula i els banys amb sal, 3 cops per setmana.
A la recerca del real origen del meu limfoma, l'osteòpata (Néstor) i el seu col·lega (Caterina), em van recomanar la biodescodificació (Núria), teràpia que recomano àmpliament. Ara com ara estic curat i aquests són els resultats de la meva última analítica feta el 2017:
MARCADORS TUMORALS 1.40 mg/L 0.4 - 2.4
Agraeixo enormement als que em van ajudar professionalment i molt especialment a la meva companya de vida i mare dels meus tres meravellosos fills que va ser pilar fonamental en aquest redescobrir la vida.
Comparteixo les dades de les persones que van col·laborar en la recuperació:
Osteòpata i homeòpata: Néstor Calvete (666052066)
Caterina Boixader (661857266)
Nuria Noguera (620575416)
El meu nom és Maria Jesús (Chua), tinc 54 anys (abril 2020) i visc a Granada.
Des de fa un parell d'anys he tingut molèsties, picors i coïssors molt forts amb granellada a la zona anal. Sobretot a les nits. S'accentuava quan tenia la regla. Després era més o menys suportable. Quan ja no vaig tenir la regla, les molèsties eren constants cada nit.
Vaig començar a prendre MMS: 1+1 gotes (clorit de sodi + àcid) tres vegades al dia i vaig pujar a 2+2 també, 3 vegades al dia, durant 15 dies. Després dels 15 dies, vaig començar a posar-m'ho directament a la zona amb un esprai. Vaig activar 5 gotes de clorit amb 5 gotes d'àcid i les vaig posar en un pot de 100 ml i em posava dues vegades al dia, al matí ia la nit.
Un altre indicador per a mi, va ser la meva gata. Se'm posava a la panxa, però quan vaig començar a agafar les gotes, va deixar de pujar.
Les molèsties han cessat i no he tingut cap mena de reacció.
El meu nom és Ramon, tinc 71 anys (gener 2020) i visc a Cardedeu (Barcelona). Em van diagnosticar colitis ulcerosa als 35 anys. Vaig aprendre a tallar les crisis fent dejunis (tenia sagnats ininterromputs de fins a dos mesos de durada). Em vaig fer vegetarià, però no vaig trobar la total solució fins que, ara fa 10 anys, vaig acceptar seguir el consell de deixar totalment els lactis i, des d'aleshores, no he tornat a tenir una sola crisi. Practico ioga diàriament, element fonamental per a la meva estabilitat. Com de tot menys lactis, encara que la meva alimentació té molt en compte la qualitat: productes de proximitat, si pot ser ecològics; molta verdura, fruita, fruits secs i ous; la carn i el peix amb moderació; també infusions saludables.
El meu nom és David, tinc 67 anys (gener 2020) i visc a Barcelona. Volia donar el meu testimoni sobre com netejar els intestins:
Posem en una olla 6 litres d'aigua, un grapat de sal gruixuda marina sense antiendurissants + 1 kg de bròquil + 2kg de cebes + 2 caps d'all i espècies com cúrcuma, canyella, pebre negre etc. La posem a bullir durant 3 minuts, després deixar-la refredar fins als 40º C, seguint a foc lent fins que amb una punxa puguis travessar la ceba sense resistència. Aleshores passava tot pel colador i la batedora, tornant a tirar el batut a l'aigua i barrejant-ho. Es genera un brou ric en nutrients alcalins que afavoriran la flora intestinal.
Comences prenent un bol, el que és calent va al tub digestiu i el fred es queda a l'estómac; i cada 10-15 minuts un altre bol, al 4-5-6º bol vas al bany i netes de forma natural i sense perill de deshidratació, alhora que alimentes al cos amb una digestió molt fàcil ja que és brou cremós. Hi ha persones que en 1 només dia han eliminat 1,5 quilos de femta acumulada, però com que la neteja ve des de dalt a baix, procés natural no genera molèsties. Si això es repeteix 1 cop a la setmana, l'intestí acabarà fent els moviments peristàltics alhora que reduirem volum abdominal.
Quan l'intestí està net, el cos rescata les toxines del cos i les elimina. En el meu cas, a la 5a setmana em vaig despertar a la nit i vaig anar al bany, tot i que era primers de febrer amb 4º C, tenia calor i em vaig quedar en calçotets respirant l'aire fresc amb la finestra oberta de bat a bat; això va ser ocasionat per haver buidat els diverticles, que és una font de digestió perpètua i putrefacció, amb el consegüent alliberament d'oxigen que és energia.
Un any i mig abans, tot i estar vestit i abrigat, caminava per casa envoltat d'una manta. Aquesta és una forma senzilla de netejar el nostre sistema digestiu afavorint la flora intestinal de manera natural; cal fer-ho un dia que siguis a casa, perquè aniràs al bany cada dos per tres. Cal beure's els 6-8 litres.
Si això es continua fent per 6 mesos els diverticles s'atrofien i desapareixen, l'intestí recobra la seva mida més original desapareixent el ventre inflat i el volum abdominal.
El meu nom és Fran, tinc 52 anys (juliol 2018) i visc a Vilagarcía de Arousa (Pontevedra). Jo vaig patir còlon irritable durant anys, el primer any i mig va ser horrorós: dolors, diarrea, sensació de inflor i una necessitat constant de tenir a prop un wc (això va ser el pitjor). Després d'aquell primer any i mig on la medicina oficial i convencional no tenia res a fer em va anar passant i només a temporades he anat més o menys portant-ho.
Sempre se m'agreujava quan havia de viatjar, o per reunions de feina etc… Fa uns 7 mesos vaig descobrir per casualitat una espècie que es diu cúrcuma i que m'ha curat totalment. Prenc això d'una manera molt senzilla: a una o dues culleradetes de cúrcuma li empolvoro una quantitat generosa, però inferior, de pebre negre mòlt ia aquesta pols hi afegeixo una mica d'oli d'oliva verge. Amb això faig una massilla, a aquesta massilla li afegeixo una mica de suc de taronja i me'l bec. Així de senzill. Això m'ha guarit. Puc menjar de tot i, sobretot, estic totalment despreocupat d'aquesta malaltia de l'estic convençut estar totalment curat.
Em dic Ángela, tinc 61 anys (maig 2018) i visc a Huelva. Encara que el meu pare va morir a l'octubre del 2015, amb 86 anys, vull deixar constància del seu testimoni amb la planta anomenada paletosa (Inula viscosa o Dittrichia viscosa, de la família de les Asteràcies) que el va curar de pòlips sagnants a l'estómac quan ell tenia 60. El metge li deia que el seu estómac semblava un volcà en erupció. Cada mes anava a l'hospital i li treien un pòlip per endoscòpia.
Un dia, anant al seu camp, a Valverde del Camino, província de Huelva, es va trobar amb un senyor que, pel que sembla, guaria les malalties amb plantes. Es va treure de la butxaca una planta amb arrel i li va dir que la plantés al seu camp i que quan creixés, tallés cada dia, sis fulletes fresques, que posés 250 ml d'aigua a bullir, li fes fora les fulles, la tapés i deixés reposar durant 5 minuts i després se la prendrà, sense tirar-hi sucre, ni mel, ni altres condiments.
El meu pare així ho va fer durant 1 any. Cada dia es prenia la seva infusió en dejú i quan va anar de nou al metge, al mes següent, per treure's un altre pòlip, aquest va quedar sorprès en comprovar que no hi havia cap pòlip, ni existia cicatritzacions de tots els que ja li havia tret. L'estómac estava completament normal. No creia el que estava veient. El meu pare també patia de colitis ulcerosa i diverticulitis i amb la presa diària d'aquesta infusió, tots aquests patiments se li van treure i mai més no va tenir problemes de l'aparell digestiu. Tot i així, se la prenia de forma esporàdica quan tenia digestions pesades o alguna molèstia abdominal o estomacal. El malestar cedia immediatament.
La paletosa és una planta silvestre i hi ha diverses classes o varietats. Però aquesta, només creix a Valverde del Camino, província de Huelva. També és molt eficaç per a les hemorroides, les gastritis, les úlceres i els mals d'estómac.
El meu nom és Adriana, tinc 57 anys (gener 2018) i visc a Torí (Itàlia). Vull donar a conèixer la meva experiència perquè serveixi d'estímul als altres. En un control de salut van trobar la glucèmia al meu marit (61 anys) a 140. Van repetir dues vegades més l'examen i va arribar a 150. El van declarar diabètic i el van voler medicar, però els vaig demanar uns mesos per provar alguna solució natural. Gràcies a la Dolça Revolució, vaig descobrir la stevia. Vaig comprar una planta i el meu marit va començar de seguida a consumir-la fresca. Després la comprem seca i la incorporem al nostre diari "mate" (som argentins) juntament amb les herbes habituals. A més de barrejar-la amb el mat, prenia dues infusions diàries de stevia més.
Conclusió: després de dos mesos, hem fet una infinitat de controls i la glucèmia no supera mai els 100. No pren medicació. La stevia guareix!
Ara que hem descobert el poder enorme de les herbes, estem decidits a millorar sempre. En aquests moments estic comprant altres herbes per millorar el nostre colesterol i d'altres com a desintoxicants. Els agrairé eternament.
El meu nom és Paquita, tinc 43 anys (desembre 2017) i visc a Lleida. La meva sogra té 72 anys. L'any 2006 li diagnostiquen un tumor al pit que va superar amb operació i quimioteràpia. A principis del 2017, mor el seu marit, per la qual cosa ella porta una càrrega important a causa de tot el procés de la malaltia i ingrés del seu marit. Cal dir que la seva alimentació era molt dolenta: llet, fregits, porc, embotits, vinagre de Mòdena, llet condensada, poca verdura, tot molt cuit.
Es fa unes anàlisis de sang perquè fa temps que no en fa i li troben una anèmia. El dia 7 de juny li fan una colonoscòpia on li detecten pòlips malignes. No dubtem a anar a Balaguer. Allà ens va atendre l'Aleix i ens va recomanar: kalanchoe, la infusió per al càncer (barreja de mil·lenrama, calèndula i ortiga) i canviar l'alimentació.
Ella segueix la recomanació al peu de la lletra durant 15 dies fins a l'operació que va ser el 22 de juny. Un cop la van operar només prenia kalanchoe, ja que la infusió li era indigesta. A la següent visita, el 18 de juliol, l'oncòloga ens diu que no cal fer quimi ni ràdio, que tot ha anat molt bé, que no hi ha rastres de cap tumor. Aquest dia ja deixa de prendre la kalanchoe. L'oncòloga ens comenta que està sorpresa del que ha passat, ja que normalment això no passa i cal donar quimioteràpia.
En aquests moments no pren res, ha millorat molt l'alimentació i està totalment recuperada.
Em dic Nahuel, tinc 34 anys (desembre 2017) i visc a Alacant (el que explico va passar a Argentina). Volia donar testimoni d'un pacient de 43 anys sota tractament amb quimioteràpia. En tenir una baixada de glòbuls blancs (neutropènia febril) se suspèn el tractament, el pacient és ingressat i se l'aïlla. Apareixen a la gola, boca i llavis, nafres grans. No pot empassar. Se li subministrava un líquid per guarir, però no donava cap resultat.
Al tercer dia de patiment, en arribar la nit, abans de dormir vaig preparar un got petit, el vaig omplir d'aigua mineral i vaig afegir un tap de l'ampolla d'Herbes Sueques de Maria Treben i li vaig suggerir que s'esbandés. Ell ho va fer, es va esbandir 2 vegades, sense acabar el got. Es va tombar a dormir i al matí es va sentir "MOLT" alleujat. M'ho comentava mentre s'acabava la resta del got i em demanava més. La cara va canviar, ja era una cara d'alleujament, felicitat, respir, una treva, una alegria, un triomf.
El meu nom és Pere, tinc 71 anys (octubre 2017) i visc a Reus (Tarragona). L'any passat em vaig trobar amb el cas d'una amiga de la família, d'uns vuitanta anys, que tenia càlculs a la vesícula biliar. Ja feia uns anys que havia patit un còlic i ara tornava a notar símptomes. I efectivament, el metge en fer-li una ecografia, li va dir que en tenia uns quants i la va posar en llista d'espera per a una intervenció d'urgència. Com que no li feia cap gràcia operar-se i perdre la vesícula, em va preguntar per la Neteja Hepàtica del Dr. Moritz. En repassar la informació, aquest mètode va ser descartat de seguida, ja que no és adequat per a gent gran.
Aleshores vaig pensar que si els seus càlculs eren d'oxalat de calç (la majoria dels casos ho són) i si el Lepidium latifolium (trencapedres) aconsegueix arribar a la vesícula, aquesta herba podria ser la solució. Va acceptar de seguida la proposta i em va informar que estava prenent, receptat pel metge, un medicament per als càlculs, en comprovar el prospecte es va veure que no hi havia cap perill d'interferència amb l'herba i que aquest producte només és eficaç si els càlculs no són visibles per radiografia (no estan calcificats). A l'herboristeria va trobar Lepidium latifolium concentrat en gotes (hi ha diverses marques i cadascuna ja indica la dosi adequada a la seva concentració) i va iniciar a continuació el tractament, que va seguir durant 7 dies (només es poden prendre de 7 a 9 dies seguits i solen ser suficients).
L'últim dia va tenir l'ensurt de notar molèsties a la vesícula, però aviat van desaparèixer. Després d'aquests 7 dies, va deixar de prendre les gotes de Lepidium, però va continuar prenent el medicament receptat pel metge durant uns 30 dies més fins que el metge li va fer l'ecografia prèvia a l'operació. El resultat va ser: Ni rastre dels càlculs. El Lepidium havia desfet la calç i el medicament havia desfet la resta.
Em dic José Ángel, tinc 49 anys (octubre 2017) i visc a El Escorial (Madrid). Volia compartir que la meva experiència amb el MMS és positiva quant a diversos tipus de malalties:
1º- Em vaig curar una gingivitis amb la que feia diversos anys que feia servir diferents productes bucals i que no em feien res. Dos dies consecutius de glopeigs amb MMS i al tercer ja estava molt millor. En una setmana em raspallava les dents amb cerres dures com més aviat millor era impossible. Les genives van deixar de sagnar. La dosi va ser: 5 gotes activades en una petita tassa d'aigua.
2º- El mateix amb infecció de queixal amb flegmó. Volia evitar l'antibiòtic i vaig fer esbandidas a la zona amb MMS força concentrat (poca aigua) i amb unes gotes de DMSO (Dimetil Sulfòxid) per ajudar a la seva penetració. Dir que el flegmó se'n va anar per on va venir. La dosi va ser: 5 gotes activades, posava poca aigua i després afegia 5 gotes de DMSO perquè penetrés bé a la geniva. Ho aplicava gairebé pur, feia esbandidas al costat de la malaltia.
3º- Infecció intestinal severa. La meva família una setmana amb febres. Jo que m'ho vaig començar a prendre en tenir símptomes, vaig passar la nit amb febre lleu i al matí després de dolors estomacals i evacuar, vaig anar directe a esmorzar sense símptomes i va acabar. La dosi va ser: 8 gotes activades al dia. Prenia 1 gota activada cada hora, durant 8 hores. Va ser “miraclós”.
4t- Dir que contra la micosi o peu d'atleta no m?ha funcionat.
La veritat és que encara que s'ha “demonitzat” aquest producte, a mi sempre m'ha anat bé i mai no he tingut efectes secundaris ni estranys.
El meu nom és Jose María, tinc 56 anys (juny 2017) i visc a València. La meva germana té una gosseta que feia sis mesos li van detectar diabetis. Ja li estaven donant tres pastilles diàries i una injecció d'insulina (dosi que augmentarien dues injeccions d'insulina al dia). Jo li vaig recomanar que el posés a l'aigua de beure, una infusió d'estèvia.
Així ho va fer. Va començar un dimarts a donar-li-la i divendres, quan li van fer l'analítica, li havia baixat de 500 a 100. Només quatre dies. A més la gosseta de tant en tant, patia com un infart i es quedava com a morta.
Ara ja no passa. I encara que el veterinari li va dir a la meva germana que l'estèvia no feia res, ja que era un edulcorant, la meva germana continua donant-se-la i li va molt bé. Li posa dues i tres fulles fresques a l'aigua, les deixa una estona i les treu. És a dir, no escalfa l'aigua ni res.
Espero els serveixi i pugui ser útil per a altres animalets. Gràcies en nom de la meva germana.
El meu nom és Justine, tinc 70 anys (juny 2017) i visc a Barcelona. Des de fa 6 anys que va morir la seva dona, tinc cura del meu germà Pepe de 72 anys amb una diabetis de més de 20 anys. En no alimentar-se bé tenia els índexs de glucèmia altíssims: 300-400 arribant a 420 i sense voler anar a l'hospital. A causa de la seva rebel·lia, prenia 2 i 3 pastilles al dia. Moltes vegades, per feina estava fora de Barcelona i no es cuidava res.
Quan vaig començar a cuidar-lo vaig connectar amb la stevia i jo crec que això ha estat la millor ajuda. Li vaig retirar tots els sucres que prenia i vaig millorar la dieta. Ha estat un llarg i dur camí, però amb el temps ha millorat molt. Ara està a 130-140 amb una pastilla per al sucre al dia (1/2 al matí i 1/2 a la nit)
No pren la planta de stevia perquè no vol, però sí stevia líquida, en pastilles i en pols.
Em dic Emma, tinc 45 anys (abril 2017) i visc a València. El 12 juliol 2016 em vaig decidir a anar a l'especialista de digestiu, després d'haver estat durant tot l'any amb molèsties estomacals que anaven i venien i que jo atribuïa a l'estrès, a la feina.
Eren com punxades o recargolades. Vaig començar a preocupar-me quan les notava cada vegada més i al mateix lloc, a la banda esquerra. Alguna vegada sagnava a la femta.
El 18 juliol em van fer l'ecografia i es va veure com un tumor, de 9 cm, al fetge, però a mi això no em feia mal i el metge va dir que això del fetge podia ser un tumor benigne i em va enviar un TAC.
El 21 de juliol em van fer el TAC i en ell, va tornar a sortir allò del fetge, però també un engrossiment de la llum del sigma, i llavors això ja era el colom, que era on jo notava les molèsties. El metge em va demanar una colonoscòpia i ressonància magnètica, totes dues amb anestèsia.
A l'informe de la colonoscòpia posava neoplàsia de sigma i pòlip adenomatós sospitós de malignitat. La biòpsia va confirmar que era maligne: Adenocarcinoma moderadament diferenciat ulcerat i infiltrant.
Jo no em podia creure que m'estigués passant això, era com un malson. Vaig decidir que no era el moment de morir-me i que volia veure créixer els meus fills i conèixer els meus futurs néts.
Em van operar el 6 de setembre i em van extirpar mig colom i van fer biòpsia del fetge, ja que a l'últim TAC el tumor havia augmentat. Vaig estar 10 dies ingressada.
El dia 19, a la consulta amb el cirurgià, em va confirmar que tenia metàstasi al fetge.
Abans de començar amb la quimio, al TAC es veia que el tumor del fetge havia augmentat 2 cm feia 12 cm i hi havia satèl·lits.
L'única notícia bona fins ara va ser que el gen no havia mutat i va dir l'oncòleg que això era molt bo. L'estratègia era donar-me 6 sessions de quimio i veure si el tumor es reduïa i es podia operar.
El 5 octubre vaig començar amb la quimio.
Des que em van diagnosticar el càncer vaig canviar l'alimentació, vaig suprimir els lactis, sucre blanc, alcohol, farina blanca refinada… vaig començar estrictament una dieta alcalina, que per mi va ser el primer descobriment important.
També vaig començar a prendre la sopa hipòcrates ia fer ènemes de cafè dins la teràpia Gerson.
Prenia sucs de fruites, sobretot un al dia de poma, remolatxa, pastanaga i un altre de taronja. Utilitzava cúrcuma als vins i en càpsules també. Gingebre en pols a les infusions.
Per les nafres de la boca em va anar molt bé esbandidas amb infusions de farigola.
El segon descobriment va ser la planta kalanchoe, que vaig encarregar a la Dolça Revolució. Em prenia a cada àpat un tros de kalanchoe de la mida aproximadament d'una targeta de crèdit, en amanida o barrejada amb el suc de fruita o verdura. La vaig prendre tres mesos (octubre a desembre) i després la vaig substituir per pastilles de graviola. Prenia en infusió la barreja d'herbes per al càncer (calèndula, mil·lenrama i ortiga), així com la barreja per al fetge.
Em feia dos banys d'aigua calenta amb sal marina per setmana per alcalinitzar el cos.
A través dels testimonis publicats a la web de Dolça Revolució vaig contactar amb diverses persones que s'havien curat, i això em va animar molt. Vaig llegir el llibre de la doctora Odile Fernández “Les meves receptes anticàncer”. Sessions de Reiki, ioga, meditació, teràpia mística, ball.
Després del 4t cicle em van fer un TAC, el 29 novembre 2016, i els resultats van ser molt bons: s'havia reduït el tumor 4 cm i els satèl·lits que n'havien reduït a la meitat, fins i tot un havia desaparegut.
Estava super contenta perquè els canvis en l'alimentació, l'estil de vida i la quimia havien funcionat.
El 21 desembre vaig acabar amb la quimio i al següent TAC el tumor s'havia reduït 2 cm més. Ara mitjana 6.
L'1 de febrer del 2017 em van operar del fetge, em van extirpar mig. Al TAC posterior ja no apareix res dolent i analítiques perfectes.
Tot i així em donaran 6 sessions més de quimioteràpia. A la primera analítica d'aquestes darreres sessions després de l'operació, els marcadors tumorals els tenia a 7 i en aquesta segona ja em surten a 2 (el 5 és un valor normal). Jo he arribat a tindre els marcadors a 5.000.
Ja estic acabant el segon cicle.
Sento que el millor remei sens dubte és gaudir dels fills, la parella, la família i amics.
Així que ànim a les persones que estan passant per aquest tràngol, que amb optimisme i força de voluntat s'aconsegueixen coses.
Em dic tinc 59 anys (gener 2017) i visc a Alhama de Múrcia (Múrcia). Sóc diabètic tipus II, diagnosticat al febrer 2016.
L'anàlisi va revelar que tenia 332 mg/dl de Glucosa (sèrum) i 12.7% d'Hemoglobina Glicosilada (HbA1c). Al novembre de 2016 (nou mesos després) tinc: 123 mg/dl de Glucosa (sèrum) i 6.7 % d'Hemoglobina Glicosilada (HbA1c). El metge em va dir que seguís així, que pràcticament es podria dir que ja no sóc diabètic.
Des del primer dia que em van diagnosticar la diabetis he pres dues infusions diàries de stevia, seguint els consells de l'Associació Dolça Revolució.
He canviat radicalment la meva alimentació. He pres les dues pastilles diàries per al sucre, receptades pel meu metge. Cada dia m'he fet: 1/2 litre de suc de llimona; 1/2 litre daigua de mar; sis cullerades de flocs de civada integral ecològica; cinc nous; tres pomes i dos kiwis.
Al mes i mig vaig introduir tres dents diàries d'all negre. Al quart mes ja vaig passar de prendre dues pastilles a una de sola. Al cinquè mes, vaig introduir mitja culleradeta de canyella amb els flocs de civada. Al sisè mes, vaig començar a prendre xia cada dia. També cigrons. Al vuitè mes vaig començar a prendre una infusió de cua de cavall diària i vaig deixar de prendre completament la pastilla per al sucre.
Ara, nou mesos després, tinc controlada la diabetis tot i que m'he relaxat una mica a l'alimentació (prenc cervesa i dolços els caps de setmana).
Continuo prenent dues infusions de stevia cada dia, ja que, em dóna la seguretat que la glucosa es manté en els nivells normals, sense haver de prendre pastilles.
Des de maig de 2016 cultiu deu plantes de stevia que vaig comprar a Dolça Revolució. Les plantes de stevia han crescut sense problemes. Al novembre les vaig tallar a deu centímetres del terra, vaig assecar les fulles a l'ombra durant tres setmanes i les tinc guardades en pots. Espero que rebrotin a la primavera d'aquest any. La meva idea és consumir les fulles en fresc fins al novembre que les tornaré a tallar i guardar per consumir en infusió a l'hivern.
No entenc per què puc plantar i comprar tomàquets i no stevia.
Em dic Andrés, tinc 54 anys (febrer 2017) i visc a Sevilla. Sóc diabètic des dels 8 anys i, com a conseqüència, he tingut moltes complicacions. Fa 15 anys em van diagnosticar insuficiència renal crònica i em van preparar per a diàlisi.
Aleshores em van parlar d'una persona que practicava la Medicina Tradicional Xinesa. Vaig anar a veure'l, em va fer acupuntura i la capacitat renal passo del 8% al 23%. Vaig estar així un temps. Com que també havia canviat d'estil de vida i em començava a cuidar pensava que no havia estat l'acupuntura només. Vaig deixar d'anar-hi i la capacitat renal baixo de nou, de manera que des de fa 15 anys no he deixat l'acupuntura. Encara no he provat la màquina infernal. Em prenc totes les pastilles que m'envien a l'hospital, però com diu la doctora, no té pastilles per curar-me, només per baixar tensió, fòsfor, sodi, però no per curar-me.
Ell em va parlar de la stevia i, des de fa dos anys prenc dues infusions al dia. Estic pensant no anar més a l'hospital. Estic molt agraït, ja que em va donar un infart i em van salvar la vida, però tinc demostrat la màfia que hi ha amb les pastilles.
Tinc moltes coses i no sé si hi haurà plantes per a tot el que és meu, però estic decidit a deixar les 20 pastilles diàries, perquè convençut estic que no em mataran les malalties, ho faran les pastilles. Ningú creu que porte 15 anys amb el meu diagnòstic i encara no m'estigui fent diàlisi. Actualment segueixo amb sessions setmanals d'acupuntura i moxibustion. Em trobo molt bé.
Em dic Carolina, tinc 45 anys (febrer 2017) i visc a Tercui (Lleida). Em trobava molt malament, estava amb un cansament extrem, diarrea, la vista cada dia pitjor, terribles dolors d'esquena a causa de la meva escoliosi, taques a la pell, els cabells secs i em queia molt, el genoll dret no em deixava pujar i baixar escales, la regla em venia dues o tres vegades al mes, em despertava a les nits un parell de vegades, orinava poc i moltes vegades, asma, que tenia des de naixement, anava molt malament, amb 15 dosis d'aerosol diàries. No tenia forces ni ganes de res. A causa de la meva al·lèrgia, als matins, em passava mitja hora esternudant i gastava mig rotllo de paper durant 40 anys. Quan vaig anar al metge amb els meus primers símptomes em van enviar cap a casa dient que no tenia anèmia ni cap valor alterat de fetge o ronyó i que, segurament, les deposicions fluixes seran a causa de la meva dieta vegetariana, per la qual cosa em va aconsellar menjar carn. Al cap d'uns quants dies sentia que em moria. Vaig anar a urgències, em van fer una radiografia a l'abdomen (ho tenia inflamat i em feia mal), però em van dir que estava molt bé, que no tenia res.
Un amic m'havia parlat de l'MMS pel que m'ho vaig demanar. Vaig començar prenent una gota, però em va donar diarrea pel que vaig començar per mitjana. Al dia següent no vaig tornar a fer servir l'aerosol, ni l'any i mig següent. Vaig agafar MMS durant 4 mesos (vaig començar per mitja gota i vaig acabar per 10 preses al dia de 4 gotes cada hora). Des d'aleshores només ho he fet servir en canviar d'hemisferi en un viatge i en canviar d'estació (primavera i tardor), que era quan tenia alguna crisi d'asma. Els mals d'esquena ja no eren els mateixos. Jo “esmorzar”, “berenava” i “sopar” antiinflamatoris i ja no els he tornat a provar.
El dolor del genoll va desaparèixer, les taques de la pell van desaparèixer en un 80%, les genives van créixer, només va quedar una dent movent-se una mica, però menys que abans. La resta estan molt fortes i no he patit càries. En el tema de la vista passeu d'usar 2,5 o 3 diòptries, a usar 2 per llegir. Els cabells se'm va posar més brillant i suau, va deixar de caure i fins i tot he vist menys cabells blancs. Les deposicions es van començar a normalitzar. Vaig començar a dormir d'una estrebada i la meva ansietat i manca de concentració van anar desapareixent gairebé del tot. Els meus ulls es van tornar més nets, em va començar a venir la regla una vegada al mes una altra vegada. Com que jo veia tots aquests canvis, era indubtable que alguna cosa passava, així que vaig tornar al metge a demanar-li exàmens i per fi els resultats van donar una hepatitis c, la qual la vaig començar a atacar amb més agressivitat amb: MMS + DMSO, artemisa annua, cua de cavall (que vaig substituir per farigola alhora) i card marià.
Fa un any que no prenc res, m'he sentit perfecta de tot. Ara faré un examen per veure com estic de tot. He de dir que no vaig fer això de l'hipoclorit de calci que està recomanat per a aquestes coses, ni els banys de MMS perquè no tinc banyera i visc en un poble sense aigua on banyar-se a la banyera és un luxe. No he tornat a tenir al·lèrgies als matins.
Em dic Maria, tinc 55 anys (gener 2017) i visc a Florida (EUA). Fa uns anys patia esofagitis per reflux esofàgic. Vaig estar prenent diferents medicines com a protectors. Els metges em van dir que aquestes medicines les havia de prendre de per vida. No sóc de prendre químics de manera que vaig buscar una altra alternativa. Vaig començar a prendre el que m'havien recomanat: argila bentonita (una culleradeta al matí i una altra a la nit), en no asseure'm bé la de la nit, vaig prendre només la del matí, fins que ja em pot tornar a prendre les dues ( matí-nit). Així ho vaig fer fins que vaig millorar, de manera que ja no me la prenc.
A la meva farmaciola tinc: argila, terra diatomees, clau-ajenjo-cascara de nou (que prenc per desparasitar-me), llimona, all, plata col·loïdal….
He canviat l'alimentació, de tant en tant faig edemes de cafè i com a menjar fermentat i germinats. Des de llavors em trobo molt bé.
Em dic Juan de Dios González Peña, tinc 78 anys (gener 2017) i visc a Roquetas de Mar (Almeria).
Em van diagnosticar diabetis fa més de cinquanta anys. Vaig estar prenent medicaments per fer-ho i fent molt exercici.
No tinc estudis perquè vinc de família molt pobre. Des de fa 7 anys vaig començar a aprendre a menjar bé ia saber el perill que tenen els fàrmacs i les farmacèutiques. Des de llavors ja em va baixar la diabetis de 180 a 140 aprox., però encara no coneixia la stevia.
La vaig conèixer i vaig començar a prendre a principis de l'any passat (2016) i ara en tinc a 95 de mitjana. En aquests moments em costa molt trobar la stevia a la planta i estic a l'expectativa de veure què passa, doncs jo la necessito. M'agradaria que a aquest testimoni se li doni tota la publicitat possible, perquè és la veritat i perquè algú ha de plantar cara a les farmacèutiques.
Em dic Javier Miravete Gual, tinc 46 anys (gener 2017) i visc a Castelló de la Plana (Comunitat Valenciana). Sóc consumidor de fulla seca de stevia per les diverses patologies que pateixo.
Pateixo d'HEMOFILIA tipus A GREU, artropaties, hemartrosi, osteoporosi, artritis, artrosi i vaig ser infectat d'hepatitis C. Tot són malalties lligades a l'hemofília, com també ho són l'ansietat, insomni, manca de gana i depressió per quadres adaptatius.
Els hemofílics som molt propensos a desenvolupar diabetis. I també hem de cuidar molt els nostres ossos i músculs, per això hem d'evitar tant sí com no els sucres refinats, així com els greixos saturats.
Un altre dels motius que m'afecta en aquesta malaltia és al sobrepès, per les meves patologies en els ossos, músculs i articulacions he de prestar molta atenció al meu pes. Quan vaig deixar la cadira de rodes, la stevia va ser un gran aliat per recuperar el meu pes normal, ja que després d'uns anys prenent antidepressius i sense poder fer exercici, el meu pes va augmentar considerablement (76 kg), aconseguint rebaixar-lo als meus 62 kg actuals.
Pateixo de còlon irritable i hemorroides a causa de tota la medicació convencional que he pres durant anys per al tractament de les meves patologies, sobretot a causa de l'ús de la medicació per al tractament de l'hepatitis C, la qual vaig aconseguir superar pal·liant els efectes d'aquests medicaments amb el cànnabis medicinal.
Amb aquesta malaltia el primer que et desaconsellen els metges és el sucre refinat, així com cafè, alcohol, greixos trans, etc., sobretot el sucre refinat per efecte negatiu sobre el sistema ossi.
Una altra patologia és el glaucoma. A qui acompanyen miopia i astigmatisme en un grau força alt, per si no n'hi hagués prou, tinc força antecedents en la família amb degeneració macular avançada, on tampoc és gens aconsellable consumir sucre.
Per tot això fa anys que consumeixo full sec de stevia per suprimir en tot el possible l'ús del sucre refinat i així evitar agreujar les meves difícils patologies. La utilitzo en infusió, com a edulcorant a la pasta de dents que em preparo, a les cremes per nodrir la pell juntament amb la moringa i l'espirulina, així com per al preparat de les meves cremes per al dolor i inflamació ja que aporten molts minerals i vitamines .
CREMA DE STEVIA PER A LA PELL (nutritiva, hidratant, cicatritzant, bactericida i fungicida)
PROCEDIMENT:
1r Col·locarem aigua a escalfar al cassó gran per preparar el bany maria.
2º En un bol o pot de vidre posarem la stevia polvoritzada i la cobrirem amb els olis ja barrejats.
3r Posarem el pot al bany maria durant 2 hores a una temperatura de 70-80ºC on ho anirem remenant per aconseguir una millor extracció. No escalfeu més l'oli per no perdre propietats.
4t Filtrarem bé l'oli per separar la stevia i tornarem a escalfar l'oli filtrat.
5è Afegim la cera d'abella (o de cànem) tallada a trossos petits a l'oli calent 80ºC i la deixem fondre.
6è En aquest punt podem afegir els olis essencials (romer, lavanda, menta…) que necessitem o fragàncies que ens agradin sense superar mai el 2% del total del producte, remenem i al pot. També se li poden afegir unes gotes de vitamina E molt bona per a la pell i ens servirà de conservant, encara que la cera i els olis ja ho fan força bé.
Em dic Carlos, tinc 58 anys (2016) i visc a Madrid des dels 6 anys. L'octubre del 2015, em van diagnosticar Diabetis Mellitus tipus II (causada per una hemocromatosi). Els meus símptomes eren, sobretot, cansament, tot em costava molt. Quan vaig anar a la consulta del metge de família, em van fer una primera analítica i una posterior en un interval d'uns 10 dies i el diagnòstic va ser: vostè és diabètic. Vaig quedar perplex, no em va semblar de rigor la manera de diagnosticar una malaltia tan seriosa, i vaig exigir una analítica més exhaustiva. La doctora de família em va derivar a l'especialista de digestiu i sí, en aquest cas, em va fer unes anàlisis completes, inclòs un estudi genètic, així com un fibroscan i ecografia.
Es confirmava la diabetis tipus II, i una hemocromatosi, amb una fibrosi grau 3. Em vaig posar a tremolar, però passat aquest primer ensurt em vaig dir...”això no podrà amb mi”...i el primer que vaig fer va ser documentar-me . Vaig començar a estudiar, devorava tot el que queia a les mans. El primer pas va ser inscriure'm a l'associació d'hemocromatosi de Madrid, no tenia la tasca de prendre aquest medicament que recepten: la deferoxamina. Amb aquest panorama vaig seguir estudiant i llegint cada dia un munt d'hores, fins que vaig trobar Josep Pàmies i Andreas Kalcker a internet. Em vaig comprar el llibre d'Andreas, (ho vaig llegir i vaig tornar a llegir), el llibre de la botica del Senyor. Vaig conèixer l'estèvia i vaig atacar amb tot el que estava a la mà d'una manera natural. És a dir, vaig deixar els meus hàbits i vaig començar el que jo anomeno una “vida espartana”, d'alimentació, exercici i les infusions de l'Associació Dolça Revolució.
A les 7:00 hores del matí, en dejú: un suc de llimona, una culleradeta de comí negre mòlt, un all cru i un pessic de coriandre. Hi afegim un bon got d'aigua calenta-tèbia i cap a dins. És difícil de prendre, però la meva salut s'ho val.
Després, camí rapidet 4 km al matí i, cap al tard, 4 km més. Respiro i m'oxigen. A l'arribar, a la cuina m'espera la batedora on tiro una poma, 4 cullerades soperes de civada ecològica, una de segó de civada, una altra de germen de blat, una altra de llevat de cervesa i dia sí i dia no, segó de blat sarraí. Afegeixo també una culleradeta de llavors de sèsam, llavors de lli, chia, una altra d'herba de blat (altern amb herba d'ordi) i, de tant en tant, cúrcuma amb el pebre (no abús de la cúrcuma). També una cullerada d'oli de lli, una gota d'oli d'orenga, maca andina, estevia en pols (molta perquè sóc molt llaminer) i, per rematar, espirulina i chlorella en pols una culleradeta no gaire satisfeta. Després a l'apartat d'hortalisses: mitja ceba o una cambra depenent de la mida de la ceba, pastanaga, raves, api, un bon tros de gingebre, cogombre... el que dóna l'horta. Tot això ho banyo amb beguda de civada, o de soja, o d'arròs, alpiste (vaig alternant).
En batre'l surt com una mena de “papilla” i em com un bon bol d'uns 400 grams cada dia. Està deliciosa. A continuació, em prenc una infusió, que ha estat tota la nit macerant amb l'estèvia, amb romaní, amb la barreja de fetge (carxofera, boldo i dent de lleó). Afegeixo card marià i desmodium ascendens i, setmana si i setmana no, ortiga. Per acabar el meu orotat de Calci, el meu orotat de magnesi i més càpsules de calci i una càpsula d'àcid alfa lipoic (que he de comprar fora d'Espanya). Acabo l'esmorzar a les 8. Cap a les 45:11 faig la meva primera presa de MMS: 30 gotes activades per presa. Així he estat durant mesos, després manteniment 4 gotes en una presa diària a la tarda, aquest manteniment ho vaig fer durant 5 mesos vaig tornar a repetir el protocol 2, aquest cop 1000 mesos. Ara estic fent el manteniment, però d'aquí a uns tres mesos tornaré a fer el protocol 2 per no deixar d'estar alcalí, això formarà part de la meva vida.
Quan em van fer les analítiques es van veure dues pedres al ronyó esquerre. Per això vaig prendre durant 9 dies, 3 infusions de Lepidium (matí tarda i nit) i al mes una altra novena. Mai més no se'n va saber i ha passat un any. Tampoc no sé si va ser per l'MMS o pel Lepidium, però patia de Tinnitus (acufen) i ja no em molesta l'oïda.
També m'he fet uns quants ènemes amb MMS i m'han anat de meravella.
La meva dieta es basa en vegetals, no prenc alcohol ni carns, tampoc lactis. L'única proteïna que prenc són tres ous durs per setmana, així com una mica de salmó o sardines a la planxa. Cremes de civada amb tota mena de verdures, gaspatxo a tones, amanides de tots els colors, algues del mar de tota mena, bolets, una ampolla d'aigua de mar isotònica... en fi he canviat la meva vida, els meus hàbits... No passo gana, estic nodrit, he recobrat el meu lívid.
Avui dia, amb aquest règim, tinc unes analítiques per posar en un marc, el ferro està gairebé en nivells: ferritina 162 ng/ml, transferrina 246 mg/dl quan fa 4 mesos la tenia en 500. Els índexs de glucosa no pugen de 96. Em sento fenomenal.
Vull des d'aquí convidar qualsevol que no es deixin menjar el coco.
Una vida alcalina, i molt ànim...cal resetejar la nostra vida.
La por sí que és una malaltia ia més mata, així doncs, alegria i ganes de viure.
Salut per a tothom.
Em dic Esther, tinc 45 anys (2016) i visc a La Noguera (Lleida). L'any 2009 em van detectar pedres a la vesícula i l'única solució que em donaven els metges era extirpar-la. No volia que m'operessin i vaig fer el mètode d'Andreas Moritz, des d'aleshores no tinc pedres.
És un procés lent, que requereix molta paciència, però gràcies a ell no m?han extirpat un òrgan del cos amb l?excusa que no és vital.
Tot i que em van detectar les pedres el 2009 no em van molestar fins a l'estiu del 2013. En aquell moment, amb un parell de les neteges proposades per aquest mètode, ja vaig notar una millora important. En primer lloc van desaparèixer els còlics, les pedres van trigar gairebé dos anys.
La dieta consistia a estar durant una setmana a base de menjar vegà i sense greixos ni fregits. Prenia un litre de suc de poma diari separat dels àpats. Després d'aquella setmana, seguia un temps amb la dieta vegana, a més de dues infusions diàries d'herbes per al fetge (carxofera, boldo i dent de lleó barrejades) i més endavant també infusions per a la neteja de ronyons (vara d'or, ortiga morta i gal·li barrejades). A més vaig prendre sals d'Epsom i per als còlics, infusions d'anís. L'anís m'ajudava amb les digestions i em disminuïa el malestar dels còlics.
He de dir que, sense pedres, la meva vida en general va millorar, no només perquè les digestions van millorar, sinó perquè el mal humor va disminuir de manera important.
Espero que això pugui ser útil a algú que prefereixi evitar una intervenció i tots els efectes negatius per a la salut de no tindre vesícula.
El meu nom és Jorge, tinc 57 anys (octubre 2016), sóc nascut a Uruguai i visc a Barcelona des del 2003.
Sempre he tingut molt bona salut, fins que el març del 2015 vaig començar a notar sang a la femta. En anar augmentat el sagnat vaig anar al metge i em van fer totes les anàlisis. Em van fer una colonoscòpia i biòpsia. Em van detectar un tumor maligne. L'octubre del 2015 em van operar i van treure 15 cm del còlon. L?operació va ser molt neta segons la cirurgiana. Aquesta em va passar a l'oncòleg i per prevenció em van proposar quimioteràpia durant vuit mesos. Dels 7 ganglis que van treure només n'hi havia un afectat. Vaig dubtar a donar-me la quimio, ja que a la meva família, ja hi havia hagut casos de càncer de mama (la meva mare i la meva tia que van morir molt joves) i la quimio no els va fer res sinó empitjorar-les. Jo vaig patir molt al seu moment i encara ho recordo. Els meus fills i els metges em van convèncer i vaig començar el tractament, però no el vaig suportar més de dues setmanes.
En veure el panorama vaig entrar a internet a investigar sobre la meva malaltia i, gairebé sense voler-ho, vaig trobar Josep Pàmies, les seves conferències i l'Associació Dolça Revolució. En descobrir que hi havia plantes medicinals capaces de suplantar la quimio i els seus efectes secundaris, vaig decidir començar una medicina complementària com ho indicaven allà.
Vaig informar l'oncòloga sobre el que estava fent i ella em va dir que fes el que volgués. Ella seguiria fent-me exàmens cada tres mesos, cercant cèl·lules canceroses i veient l'evolució.
Vaig començar canviant l'alimentació i fent-la més alcalina. Vaig començar a dinar Kalanchoe draigremontiana, una dosi de fulla (de la mida d'un DNI) al matí i una altra a la nit. Menjava també tres fulles de estèvia al matí i tres a la nit. Vaig prendre infusió de Artemisa, plantatge, ortiga, Dent de lleó, camamilla y estèvia tres cops al dia. Això ho vaig fer durant 3 mesos.
La grata sorpresa va ser quan al primer examen (passat els tres mesos), no hi havia cèl·lules canceroses. Aleshores vaig deixar les plantes, vaig seguir amb les infusions i vaig prendre per un mes la recepta del P. Romà. Després, dos mesos més de Kalanchoe, estevia i infusions. Em vaig fer una nova colonoscòpia amb biòpsia, anàlisi de sang i quan vaig visitar la cirurgiana l'any, em va dir que tot estava bé. Estava molt contenta.
En un mes tinc visita amb l'oncòloga, que, en comentar-li a la visita anterior que estava prenent plantes no va mostrar interès a saber quins són.
Només puc dir que, en el meu cas, va donar el tractament. Si els propers resultats són positius la meva intenció és seguir amb un manteniment de Kalanchoe, infusions i amb una dieta sana, evitant tot allò que siguin aliments industrialitzats i així fins als cinc anys que em controlarà la cirurgiana i l'oncòloga. Tant de bo tot segueixi bé durant aquest temps.
Dono gràcies a Déu per posar-me al camí de Josep Pàmies i la seva dolça revolució.
Em dic Núria, tinc 30 anys i visc a Sant Quirze del Vallès (Barcelona) . Als 25 anys, el gener del 2012, em van diagnosticar càncer de còlon i van decidir fer-me una colectomia total. Després de la cirurgia vaig realitzar 8 cicles de quimioteràpia i 23 de radioteràpia. Creia que tot s'havia acabat allà, però el juny del 2014 en un TAC de control van veure que tenia metàstasi al peritoneu.
Vaig haver de fer unes quantes quimios abans que intentessin operar amb la tècnica de Sugarbaker (obrir panxa, treure el peritoneu, posar una quimioteràpia calenta directament a la zona afectada i tornar a cosir). Després de fer set cicles de quimioteràpia i passar-ho molt malament amb una infecció a la cara molt aguda, em van operar el desembre del 2014, però tal com van obrir van haver de tancar perquè la localització d'un dels tumors complicava les coses, ja que si m'ho treien haurien de treure tot l'intestí prim i jo hauria de viure sense intestins i sense poder menjar ni beure, nodrint-me només amb alimentació parenteral.
L'endemà vam preguntar al cirurgià quin era el meu pronòstic i em va dir que em quedaven entre uns 4 i com a molt 14 mesos de vida. Jo ho veia com a impossible, però pel que sembla això és el que dictava la llei de la medicina. Li vaig dir al cirurgià que tenia previst casar-me el setembre del 2015 i em va recomanar avançar la data. Per sort, quan vaig tornar a veure l'oncòleg, aquest em va fer una mica d'esperança i alhora es van obrir molts més camins.
Tothom estava molt preocupat perquè no m'havien pogut fer aquesta operació, i jo en un primer moment la veritat és que també. Però després vaig pensar que tot això havia passat per alguna raó. El dia que em van dir que tenia metàstasi em vaig trobar amb un llibre titulat “Mis Receptes Anticàncer” i allà va començar el meu “despertar”.
Odile Fernández, una doctora, tenia un pronòstic semblant al meu i es va curar. Jo podia fer el mateix. Vaig deixar de menjar carn, sucre, llet, farines refinades i aliments processats. Al desembre, mentre tots els meus familiars i amics estaven desesperats pel que pogués passar, em van facilitar el telèfon de Josep Pàmies i el vaig trucar. No feia més de dos dies que havia sortit de l?hospital. Em va fer unes recomanacions i dissabte vaig dirigir-me a Balaguer per anar a la botiga ia una conferència seva. Em va atendre el nebot i em va explicar això de la dieta, que jo ja feia des de feia mesos.
També em va parlar de la infusió de mil·lenrama, ortiga i calèndula, de l'àloe vera, l'Artemisa Annua i la kalanchoe, entre altres coses. Des d'aquell dia vaig començar a prendre la barreja de la infusió, graviola i kalanchoe. No em vaig atrevir amb l'Artemisa Annua. El problema que vaig tenir és que amb la quimioteràpia agafava mania moltes coses que menjava i bevia, així que vaig haver de deixar aquestes tres coses al cap d'uns 5 mesos. Paral·lelament, una amiga, que és psicòloga, em va parlar de la hipnosi i em va dir que provés.
Des d'aleshores, cada dijous que sóc a casa vaig a Barcelona a fer sessions d'hipnosi. La quimioteràpia em va anar molt millor amb la hipnosi i la veritat és que visc molt més tranquil·la. També vaig anar a una guaridora ia un noi de Sabadell que em va ajudar molt a nivell espiritual, recomanant-me essències de llum. A finals de febrer del 2015 vaig decidir que no volia fer més quimioteràpia, però no sabia com dir-ho a la meva família. Vaig aguantar fins al maig quan vaig dir al meu oncòleg que estava cansada i que volia una pausa. Ell em va dir que aguantés fins al juny i així ens asseguràvem que estaria bé durant l'estiu i també estaria lliure de cara al casament. Vaig acceptar i realitzar un total de 13 cicles, des de finals de desembre fins a finals de juny.
Des del moment que vaig deixar de fer quimio tota la pressió queia en mi i jo deixava de dependre dels metges. Aquesta situació em feia por, però alhora em va motivar molt. Vaig passar de ser vegetariana a vegana. Em va costar molt deixar el formatge perquè m'encanta, però la curació depenia de mi. Em vaig apuntar a ioga, caminava força per mantenir-me activa. L'abril d'aquest any (2016) vaig anar a un psicobiòleg i em va anar molt bé, em va receptar coses d'homeopatia. Va ser una figura molt important perquè gràcies a ell em vaig adonar de com actuava i com m'estava perjudicant a mi mateixa i em va donar consells per intentar fer les coses de manera diferent.
Cada dos mesos em fan un tac per controlar com està tot. Des que m'ho fan fins a rebre'n el resultat, el temps s'estanca. No volia tornar a fer quimio. Durant un any tot va continuar igual. Era increïble. Cada dia feia meditacions i visualitzacions, tenint converses amb les meves defenses. Però aquest estiu (2016) el missatge que rebia era que ja no trobaven res, i jo tampoc no aconseguia visualitzar els tumors.
Ara sóc gairebé crudivegana, prenc molts extractes de fruita i, encara que de vegades no són boníssims, els bec pensant que són la meva medicina i val més això que un cicle de quimioteràpia. Aquest estiu durant el dia, només prenia sucs, plàtans, nabius i ametlles, tot biològic. A la nit, sopava un gran bol d'amanida, un alvocat i algunes verdures més (de vegades cuinades). També em feia una infusió de te verd, de te blanc i llavors de fonoll.
Al setembre (2016) em van fer un TAC i les coses han canviat: els tumors no es mantenen igual, s'han reduït fins al punt que ja ni els mesuren.
No en tinc cap dubte: hem de cuidar la nostra alimentació, però també la nostra ment i el nostre esperit. Hem de creure sempre en nosaltres i en les nostres possibilitats i per molt foscos que semblin els nostres camins, hi hem de veure la llum i deixar-nos guiar per la nostra intuïció. Som molt més potents del que creiem.
Resumiré una mica el que he fet jo durant aquests dos anys, per si us pot ajudar:
-Alimentació biològica i el més crudivegana possible, evitant carns, lactis, sucres i farines processades.
-Evitar el màxim possible els tòxics a la casa: aigua, vinagre, bicarbonat i llimona poden amb tot.
-Utilitzar cremes sense tòxics i bio, el maquillatge que sigui el més natural possible.
- Incorporar a la dieta llavors de lli, chía, sèsam, rosella, cànem, llevat de cervesa, oli de lli, vinagre d'umeboshi, salsa tamari, prendre infusions, prendre alga espirulina. Fins que vaig poder, vaig prendre kalanchoe. Prendre una o dues cireres umeboshi diàries. Beure una cambra de got d'aigua de mar.
- Caminar sempre que sigui possible, pujar per escales en comptes d'ascensor. Anar al bosc, a la muntanya, estar en contacte amb la natura, abraçar arbres. Reciclar.
-Viure com si no tingués cap malaltia: treballar, viatjar, sortir de casa. Intentar no tancar-me a l'habitació i sobretot viure sempre al màxim fent el que em ve de gust.
-Fer hipnosi, visualitzacions i meditacions, així com oracions. Anar a Montserrat.
-Llegir per aprendre sobre alimentació i sobre el poder de la nostra ment. Anar aplicant a la meva vida diària tot el que llegia i veure els resultats a cadascuna de les meves analítiques i TACs.
I fins aquí tots els consells que us puc donar. Una de les coses que més m'ajudo de la conferència de Pàmies van ser aquestes paraules: “Les metàstasis també es curen”. Va ser la primera vegada que algú ho deia i ho vaig tenir sempre molt present en el meu dia a dia. Una altra de les coses que em va anar molt bé va ser anar escrivint les meves experiències al meu bloc des de la primera operació del 2012 i parlar obertament de la meva malaltia. Per mi el càncer no és un càstig, ja que és una malaltia que m'ha ajudat a entendre el sentit d'aquesta vida.
El meu bloc: naimer25.blogspot.com
Moltes gràcies i espero que us pugui servir d'ajuda i sobretot us ompli d'esperança.
Tinc 38 anys (2016). La meva relació amb el mar sempre ha estat molt estreta. Fa força anys que conec les propietats i els usos terapèutics de l'aigua de mar a través d'un familiar i doctora experta: Mª Teresa Ilari Valenti, que ens va conduir a la Dolça Revolució.
Però no ha estat fins fa uns quatre mesos que he començat a escoltar i llegir tota la informació rebuda al llarg dels darrers anys després de patir molts problemes digestius, restrenyiment amb diagnòstic de còlon irritable, intolerància a la lactosa i al gluten però sense solució alguna per part de la medicina convencional, per la qual cosa vaig decidir començar a autoexperimentar amb l'aigua de mar, no resultant-me gens estranya la relació entre la mateixa i els nostres fluids corporals; en concret, el líquid intracel·lular.
Des que prenc aigua de mar em sento més saludable i plena d'energia. Al començament de prendre aigua vaig notar immediatament canvis a nivell de sensacions en estómac i intestins. Tot semblava haver-se suavitzat, lubricat. En concret a nivell de còlon. Conseqüentment he deixat de patir problemes d'hemorroides que tot i ser operada amb poc més de vint anys em seguien donant alguna molèstia.
La primera vegada que la vaig provar vaig ingerir dos gots seguits amb la consegüent neteja intestinal (no acompanyada de cap molèstia). Procuro prendre una 1/3 part d'aigua de mar amb aigua filtrada en dejú i una altra presa abans de dormir. De vegades per falta de temps em prenc xopets 100% aigua de mar.
En el cas concret de la meva filla de sis anys la dono en una xeringa de 5 ml sense diluir amb aigua (és l'única manera que se la prengui) abans d'esmorzar i en casos de refredats m'ha donat molt bon resultat, no sabent amb certesa si funciona o no però si puc confirmar que des dels 4 mesos cada hivern ha passat per una bronquitis amb alguna pneumònia. La d'aquest any, tot i que no vam tenir més remei que donar-li medicació convencional per baixar-li la febre massa elevada per a la seva edat, estic segura que les preses augmentades a cada hora d'AIGUA DE MAR juntament amb plantes medicinals en concret infusions de PELLA ens van evitar els antibiòtics i corticoides habituals cada cop que ha passat per una bronquitis.
També la vam utilitzar a la cuina: per bullir pasta i condimentar potatges, etc, així com per fer gàrgares quan, alguna vegada he tingut molèsties a la gola, i per evitar la tos seca nocturna en allò que semblava una al·lèrgia lleu. Una altra utilitat són els banys amb 2 quilos de sal marina per eliminar toxines, estimular el circuit venós, limfàtic i drenar líquids summament important per a la salut. S'ha convertit en una activitat setmanal súper esperada per la meva filla en fer-ho juntes.
Moltes gràcies Dolça Revolució per la vostra valentia i labor de divulgació tan important i impagable. Espero seguir aprenent de vosaltres!!!
El meu nom és Enriqueta Guardiola Escoda, el 27 de desembre de 2015 vaig fer 77 anys. Als 52 anys em van diagnosticar una angina de pit, aquells anys jo tenia molta activitat i molt estrès, no recordo els noms dels medicaments, però em vaig recuperar bé i aviat vaig tornar a la vida activa. Al cap de diverses revisions, com havia millorat, em van treure els medicaments i em van receptar nitroglicerina per si de cas.
En una de les revisions anuals del treball em troben la tensió alta, colesterol i triglicèrids, em van tornar a receptar diversos medicaments. Tot i així em trobava molt bé fins a arribar a la meva jubilació el 1999. En aquell moment comencen els problemes.
A conseqüència d'un granit al pit que no es guaria em diu el metge que sóc diabètica, em recepta una medicació per a la diabetis i successivament les anàlisis de sang reflecteixen més malalties pel que acabo prenent moltíssims medicaments.
Arribo a trobar-me molt cansada.
A principis del mes de març de 2015, prenc per primera vegada infusions de estèvia la vaig alternant amb la medicació per a la diabetis fins que aquest estiu passat menjava les fulles fresques de la estèvia que tenim al jardí. Me'n vaig trobant tan fantàsticament bé que deixo totes les pastilles i em fio només de la estèvia. La prenc tres vegades al dia, després dels àpats.
També he canviat els hàbits alimentaris. He tornat a fer exercici i em trobo molt millor que quan prenia tantes pastilles.
Hola a tots, em dic Ángeles, tinc 60 anys (2016) i visc a Motril (Granada). Sóc veterinària amb 35 anys d´experiència en grans i petits animals. Des de fa uns 20 anys porto utilitzant unes càpsules en concentració de 150 mg. el principi actiu del qual és la silimarina (card marià), principalment en gos i en mi mateixa, ja que vaig tenir una hepatitis A i des de llavors el meu fetge és sensible i de vegades em dóna una advertència. No sé exactament com em va venir la informació d'aquest meravellós medicament, el qual no vaig veure mai receptar humans i que era totalment desconegut pels metges, els quals, en nomenar-s'ho, mostraven un menyspreu com si es tractés d'una poció de dubtosa procedència i això que és fabricat per uns “prestigiosos laboratoris”.
No deixo de preguntar-me la raó per la qual, aquest medicament o qualsevol preparat a base de silimarina, no es fan servir sistemàticament en tractaments crònics en què el fetge és literalment picat amb potents medicaments. Crec que és una pregunta ximple, tots sabem per què passen aquestes coses.
Aquest medicament té l'avantatge sobre altres compostos a base de silimarina, en la concentració, 150 mg/càpsula, es comença amb una dosi d'atac de tres càpsules diàries, després dels àpats i després se segueix amb dos, durant un període de 15 dies. Després un període de descans i tornar al tractament.
Des d'aquí us animo a provar aquest meravellós principi: la silimarina i també, si teniu oportunitat d'ensenyar els metges, ells també hi tenen molt a aprendre, sobretot humilitat.
Aprofito aquesta oportunitat per agrair a Josep Pàmies tota la seva tasca, gràcies a ell vaig descobrir la Kalanchoe Daigremontiana, una altra meravella de la natura.
Em dic Miguel Ortega, tinc 47 anys i sóc de Madrid, encara que aquest darrer any i mig he residit en un poble d'Àvila per estar a prop d'un entorn natural.
El desembre del 2014, em van diagnosticar un adenocarcinoma d'estómac de cèl·lules en anell de segell (biopsiat en una lesió d'uns 7 mm). No hi va haver símptomes. Es va detectar en una revisió de l'aparell digestiu per infecció d'anisakis a una clínica de Madrid on em van proposar l'extirpació del 75% de l'estómac per curar-me.
Immediatament després del diagnòstic, vaig iniciar una dieta vegetariana orgànica i vaig prendre infusions de guanábana (graviola) en setmanes alternes des del primer moment. Vaig elaborar també un protocol complex de: banys de sal, enzims, vitamines, dicloroacetat, magnesi….
El febrer del 2015 vaig anar a una clínica de Navarra per confirmar el diagnòstic. Allí em van proposar l'extirpació del 50% de l'estómac, de manera preventiva, en no detectar-se ja la malaltia, però sí una predisposició genètica a aquesta. A més es van analitzar les biòpsies obtingudes a la clínica de Madrid i es va confirmar que les cèl·lules canceroses tenien el meu ADN.
Des del juny del 2015 he fet revisions cada 6 mesos amb endoscòpia i ecoendoscòpia, sense evidència de malaltia. Pel que fa a la presa d'infusions, faig descansos després de les revisions amb un manteniment d'un mes i dos de descans aproximadament.
En aquest moment (maig de 2016) ja no aniré cada 6 mesos a revisió sinó d'aquí a un any, per la qual cosa encara no he fixat el protocol exacte. L?última revisió d?aquest mes de maig ha confirmat absència de malaltia.
A la revista de Discovery Salut d'aquest mes de maig hi ha un reportatge complet de la meva experiència (òbviament han vist tots els informes mèdics que acrediten el cas).
El meu objectiu és compartir la informació perquè pugui servir als altres, entenent que el protocol que he emprat no ha de tenir el mateix resultat en altres persones, entre altres coses perquè el nivell de disciplina que requereix és extraordinari i perquè cada tipus de càncer pot requerir actuacions diferents o complementàries. La meva experiència té la particularitat d'estar documentada exhaustivament amb informes de centres hospitalaris de màxim prestigi quant a mitjans tecnològics de diagnòstic.
Em dic Maitane, tinc 29 anys (2016) i escric des de Navarra. Fa un parell d'anys i mig vaig fer un viatge de 5 mesos al sud del Senegal. Abans d'anar, com sol ser habitual, ens van recomanar unes quantes vacunes i un medicament per a la malària (ja que no hi ha vacuna per fer-ho). Jo no tinc cap vacuna i al final em vaig posar la de la febre groga, ja que em deien que era obligatòria... i per a la malària em vaig emportar MMS, havent-me informat abans sobre la manera d'utilització, riscos, dosis etc.
El cas és que en un moment donat vaig començar a tenir un lleu mal de cap constant (durant una setmana aprox.). Vaig decidir prendre una petita dosi de MMS (solia prendre de tant en tant a manera preventiva) i va ser en aquell moment quan vaig començar a vomitar ia sentir-me realment malalta. Semblava com si el MMS m'hagués posat malalta... vòmits, mal de cap, debilitat, diarrea, poca gana, no m'entrava el menjar, fins i tot simplement en pensar en certs menjars vomitava.
Vaig estar així al voltant d?una setmana. Vaig llegir el llibre sobre el MMS i vaig veure que si la dosi era una mica superior al que el meu cos podia suportar (o una cosa així) podia tenir alguns dels símptomes que anteriorment he comentat (diarrea, mal de cap), així que per uns moments vaig pensar que potser seria per això, perquè tot encaixava. Al cap d'una setmana, però, vaig començar a tenir els ulls grocs, orina taronja (gairebé fosforita), femta blanquinosa; això ja em va començar a espantar una mica perquè aquests símptomes no els havia tingut mai.
No em parlaven gaire bé dels hospitals d'aquesta zona així que vaig decidir demanar a la meva mare que parlés amb l'homeòpata per saber aquests símptomes què significaven. Sens dubte em va dir que era infecció de fetge, però que anés a l'hospital i em fessin proves. Per aquest moment ja tenia forces per aixecar-me del llit, vaig anar a l'hospital i em van fer anàlisis de sang on el resultat va ser... positiu a la malària!
Parlant amb el metge senegalès jo intentava explicar-li que no em feien mal les articulacions (suposadament símptomes de la malària) i que en canvi els meus ulls estaven grocs, la meva orina de color taronja, la meva femta blanca. Res, li era igual, amb els resultats de l'anàlisi tot estava aclarit.
Els resultats em van sorprendre perquè tenia una altra idea de la malària, però realment si a les anàlisis sortia positiva, doncs la tindria. A part d'això, jo ja sabia que el fetge estaria tocat pels meus símptomes i perquè la malària sol afectar directament el fetge (pel que llegia a internet).
Estava ben assessorada a la zona on vivia perquè hi havia un portuguès que l'any anterior va passar unes quantes malàries i també tenia el fetge molt fluix. Ell treballava amb plantes medicinals així que vaig fer cas a tot el que em va dir. Agafeu dos dies una dosi alta de MMS (crec q eren al voltant de 15 gotes en un got d'aigua) i durant una setmana vaig estar prenent 1litre d'aigua al dia amb MMS (10 gotes). Les dosis no les recordo gaire bé la veritat. Així que us recomano que us assessoreu bé abans de prendre. A part d'això vaig estar prenent 3 infusions al dia de "moringa oleifera" (coneguda com a "never die") durant un mes aproximadament: abans d'esmorzar, abans de dinar i després de sopar, quan me n'anava a dormir. Vaig intentar també, dins de les possibilitats que hi tenia, a cuidar l'alimentació, res de fregits, farines i sucres refinats... encara que se'm va fer molt dur!
El resultat de tot això va ser que quan vaig arribar a casa i em vaig fer les proves de tot no sortia ni malària ni infecció de fetge. No sé si el meu metge es creuria el que li explicava però ell, com sempre, em va aconsellar que si tornava a tenir els símptomes de la malària (ja que era probable que aparegués en algun moment una altra vegada) prengués el que ell m'aconsellava ja que estava científicament provat. Fins avui tot genial.
Des d'aquí el meu agraïment més sincer als dos professors de l'escola de permacultura a Kafountine (sud del Senegal), que fan una feina increïble perquè es coneguin els beneficis de moltes plantes i per difondre que la gent d'aquí planti al seu terreny plantes com la moringa que els pot ser molt útil.
Una salutació a totes les persones que llegeixin això.
El meu nom és Daniel, tinc 55 anys (2016) i visc a Buenos Aires (Argentina). Els explico la meva experiència amb aquesta malaltia tan dolenta, però que amb molta fe i cuidant l'alimentació és curable. Fa un any que em van diagnosticar un càncer a un gangli de l'estómac, els metges em van dir que no es podia operar perquè estava en una part molt delicada. Va ser molt fort per a mi i la meva família, però cal ser fort i pensar en els éssers estimats.
Jo pensava en els meus tres fills. Vaig haver d'esperar quatre mesos perquè em donessin els medicaments. Aleshores, vaig començar a llegir sobre el càncer, perquè no volia donar-li avantatge, volia lluitar contra aquesta malaltia, perquè no li fos tan fàcil. Era una lluita a mort.
Vaig començar a llegir llibres, internet, experiència de doctors amb plantes que combatien el càncer, vaig llegir sobre el menjar que estan elaborades amb químics, les gasoses que són perjudicials per al cos humà, i totes aquestes coses que es diuen sobre l'alimentació i el càncer . Quan vaig començar la quimioteràpia als quatre mesos estava ben assabentat del que era el càncer, i vaig començar a dialogar amb les persones que acudien a aquest hospital on atenen només persones amb càncer.
Quan vaig entrar a l'hospital per primera vegada no podia creure veure tantes persones amb càncer, semblava una epidèmia, una malaltia que es contagiava per contacte, llavors vaig comprendre: Vaig obrir els ulls i em vaig adonar que el 90% d'aquestes persones tenien alguna cosa en comú: la seva alimentació. En aquell moment vaig deixar de menjar tot el que menjava feia 55 anys: menjar elaborat, gasoses (jo prenia 2 litres de gasosa cada dia) i un munt de coses més. Amb totes les persones que vaig parlar sobre l'alimentació menjaven menjar ferralla. Fa un any que no com a sucre, ni res que tingui sucre.
Com molta fruita en suc, poca carn i tot menjar natural. Ara estic cuidant-me. Cada matí: suc de gingebre, en dejú. Faig gimnàstica, dues vegades per setmana. El tumor que tenia mitja 10 cm, ara fa 1 cm. Jo crec i estic tan segur que el menjar és el problema, principalment el sucre. Si les persones que tenen càncer volen curar-se i que no torni més: RES DE SUCRE. Es pot endolcir amb mel o stevia.
D'aquí 20 dies em fan una tomografia per veure com va el tumor. Ja els explicaré com surt tot. Espero que això serveixi a tots. Proven de deixar de menjar sucre per un mes i veuran com canvia tot. No tenen res a perdre. Un petó per a tothom, molta sort en la seva lluita i creen en Déu.
El meu pare, actualment amb 71 anys (2016), patia una hèrnia de hiat des dels 18 anys, causada per la pèrdua de sa mare. Als 30 anys se la diagnostiquen i després de 40 anys de patir-la, avui ha desaparegut.
Des de fa 40 anys els seus símptomes han estat: acidesa, ardor, eructes, gasos, flux estomacal….
Durant tres mesos, va prendre àloe vera 3 vegades al dia, 30 minuts abans de dinar. És important que el malalt compri, peli, renti i prengui l'àloe vera. És bo tenir la planta a casa, veure-la cada dia i tenir-ne cura.
El meu pare s'ha curat i continuarà prenent fins a la primavera. Els metges no donen crèdit que hagi desaparegut del tot. GRÀCIES A DOLÇA REVOLUCIÓ.
A disposició i gràcies.
Em dic Mario i el mes d'abril del 2015 em van detectar 2 tumors grans al còlon. Després d'una colonoscòpia em van informar que eren malignes. A l'agost del mateix any em van intervenir, l'operació i el postoperatori van ser un èxit. Després de fer-me un tac, em van informar que tenia metàstasi difusa en fetge i pulmó, l'oncòleg em va comentar amb molta franquesa, que unes expectatives raonables eren aproximadament uns 2 anys de vida i si hi havia sort amb la quimio, potser una mica més de vida arribant als 5 anys en el millor dels casos.
En el meu cas em vaig decidir a presentar batalla a la situació, el primer que vaig fer va ser pregar-li a Jehovà, ja que sóc testimoni de Jehovà, per comptar amb la seva guia i saviesa, el segon va ser investigar la problemàtica del càncer pel meu compte amb l'ajuda de internet i, tercer, vaig acudir al meu metge naturista, aquí a València, a qui arribi amb un munt de preguntes sobre el millor tractament a seguir.
Entre les mesures a prendre, em va receptar la Kalanchoe Daigremontania i entre la Kalanchoe i el tractament alternatiu, en 2 mesos i després del primer tac que em van fer per veure el progrés de la quimio, l'oncòleg sé quedo al·lucinant: el nòdul més gran a un dels pulmons havia reduït de 18mm a 15mm, però el més sorprenent era que havia necrosat el nucli, és a dir, que havia mort i el artell de l'altre pulmó no presentava cap activitat, però el més sorprenent segons paraules de l'oncòleg era el que havia succeït al fetge, els 6 nòduls presents havien reduït, el que menys, al 50% i el més gran que mitjana 11mm havia reduït a 4mm. Estic molt feliç.
A continuació us detallo el màxim possible totes les mesures que he pres per si algú se'n pot beneficiar: quimio, tractament d'un metge naturista, dieta alcalina, fitoteràpia per fetge pulmó i ronyó i la kalanchoe.
Començo el dia amb un batut: una pastanaga petita, mitja remolatxa, mig cogombre, mitja poma, una maduixa, dues rodanxes de gingebre, més una fulla de Kalanchoe Daigremontania d'uns 30 grams.
A banda aquest altre tractament:
Gotes essència de dent de lleó, 20 gotes matí, 20 gotes migdia, 20 gotes a la nit.
Aigua oxigenada neutra estabilitzada, el primer dia 3 gotes tres cops al dia, el segon dia 4 gotes tres cops al dia, el tercer dia 5 gotes tres cops al dia i així fins a les 16 gotes tres cops al dia o fins que toqui la quimioteràpia , com era el meu cas, a partir dels 3 dies de la quimio, començava de nou en 3 gotes tres vegades al dia.
Dieta alcalina, introduint la dieta mediterrània al migdia de forma alternativa, prenent-me una cullerada de postres a les nits de bicarbonat dissolt en aigua o quan prenia la dieta mediterrània, paella, arròs al forn, etc., després de dinar.
Fitoteràpia per netejar els filtres, ronyó, fetge i pulmó, l'intestí ja es neteja amb el batut abans esmentat:
Per endolcir les infusions: xilitol o sucre de bedoll.
Fruita (entre hores), pa integral, carmanyola (només ibèric). Les carns escollides per consumir proteïnes: el pollastre de la millor qualitat possible, el peix: salmó, lluç i bacallà i algunes zones del porc, ja que és carn blanca, com el llom pidolaire o de cinta o maixellades, gens de greixos, excepte la del pernil ibèric o la del carmanyol ibèric.
He tret totalment el sucre i per salar, la sal marina.
L'aigua que bec és mineral, embotellada, però després d'imantar-la en negatiu, mai en positiu, un període mínim de 12 hores, perquè em netegi.
Forma de cuinar: mai fregits, forn sobre 140 graus i els guisats, sempre a foc mínim per no crear molècules perjudicials per a l'organisme, la planxa mai a més de 110 graus.
La meva mare té 62 anys i feia un temps que tenia mal de budell, però pensaven que eren gasos fins que li van fer unes anàlisis i li van donar els marcadors tumorals pels núvols. Ens van enviar a l'especialista de medicina interna, que la va ingressar perquè li fessin un TAC i una colonoscòpia ràpid. Allí va ser on van veure un tumor important al còlon.
A mi em van dir que el fetge també estava força afectat. L'endemà de la colonoscòpia va patir una peritonitis així que van haver d'operar-la d'urgència. Tot i que l'operació va sortir molt bé, el cirurgià ens va dir que el pronòstic era molt dolent. Després de recuperar-se de l'operació va tenir visita amb l'oncòleg i em va dir el mateix, que, per ser una persona jove, li donarien quimio, però que “no hi havia gaire cosa a fer”. Jo em vaig negar a deixar les coses així i, encara més al veure uns metges tan freds, així que em vaig posar a investigar. Això em va fer arribar a vosaltres ia altra gent que m'ha ajudat moltíssim.
El primer que vaig fer, i per mi el més important, va ser un canvi radical dels hàbits alimentaris. Vaig suprimir completament el sucre, les farines, carns i llet. Bàsicament menjava verdures, hortalisses i fruita, una mica de pollastre, peix i fruits secs. A les tardes, feia un suc de fruites i hi ficava la kalanchoe (uns 11-15 gr) i afegia una infusió de stevia ia la nit l'altra presa de kalanchoe en una amanida. Dues vegades al dia 10 gotes de dent de lleó diluïdes amb aigua. També a la nit prenia una infusió de stevia i fitoteràpia hepàtica, a més d'un xarrup d'aigua amb magnesi en pur.
Quan vam tornar al metge va dir que li deixaria de donar la quimio, ja que no hi havia millora, que esperava 15 dies més a veure com la trobava. La meva mare, aquella temporada, va estar fatal. Gairebé no parlava, no sortia del llit, tenia la cara i els ulls grocs, les cames i la panxa inflíssimes. De mica en mica vaig començar a veure com, de cop, cada dia estava menys inflada, el color groc es transformava en un color de cara alegre, l'energia va començar a pujar... etc.
En tornar a l'oncòleg, aquest no creia els resultats de les anàlisis: havia baixat tots els marcadors moltíssim.
Ja han passat dos mesos i cada cop que anem al metge (cada 15 dies) segueix a la mateixa línia, baixant moltíssim tot. El fetge ha començat a funcionar (ja que abans tenia una insuficiència hepàtica important). Estem tots que no ens ho creiem: súper contents.
Actualment no li dono kalanchoe, ja que he pres un descans i l'he substituïda per una pastilla al dia de graviola amb moringa.
Ara com ara seguim lluitant contra aquesta malaltia, però tenim molta esperança i jo sé que la vencerà. És llarg, però tenim eines a les nostres mans. Mai no es pot llençar la tovallola ni esperar que els metges facin la seva feina mentre ens quedem creuats de braços.
Animo tota la gent. I us animo a vosaltres a fer-vos escoltar i seguir donant vida i esperança.
Al meu pare li diagnostiquen un càncer de recte a mitjans octubre de 2014 amb un estadi IV. Al PET s'observen evidències en fetge, pulmons i ganglis a la zona afectada del recte. El tumor fa uns 4cm.
El procediment des del servei de sanitat és molt clar i estricte, ja que no es pot operar en aquell moment; s'opta per aplicar quimioteràpia. La quimioteràpia arribaria tres mesos més tard. En aquell moment el meu pare feia mesos que sagnava, i cada vegada li costava més fer les seves necessitats, arribant en última instància a estar prenent laxants per poder evacuar. Preguntem als oncòlegs si el meu pare pot prendre infusions i kalanchoe al que ens responen que no hi ha problema, que les prengui, ja que es tracta només d'això mateix: infusions i plantes.
En el nostre cas no hem amagat absolutament res, sempre hem mantingut informats els especialistes, els quals també s'han portat amb nosaltres amb una qualitat molt humana, ja que ells són els que han seguit l'evolució de la malaltia.
En la desesperació un familiar es posa en contacte amb nosaltres i ens parla de "Dolça Revolució", ens posem en contacte amb ells, i tot seguit amb un dels testimonis de la web, que ens informa detalladament de tot, dietes, aliments , infusions... tot. Aquests moments són d'alta desesperació, però comptem amb el suport incondicional d'aquest testimoni, que estava al nostre costat, sempre animant, aclarint dubtes i fent tot el que estava a la mà per ajudar-nos i encara ho continua fent.
Des del primer moment comença el meu pare amb kalanchoe, bicarbonat, herbes per a la neteja de fetge (carxofera, boldo i dent de lleó) i herbes per al càncer (calèndula, mil·lenrama i ortiga) i la dieta, la qual a més de ser una dieta sana i equilibrada elimina per complet sucre, lactis, alcohol i greixos.
Passats tres mesos, i just abans de començar la quimioteràpia, el meu pare no sagna i fa les necessitats amb normalitat. A partir d'aquest moment, el meu pare se sotmet a quimioteràpia i tot el procés de proves i tractaments que comporta. La quimioteràpia l'ha suportat de manera extraordinària fins avui.
Després d'uns set mesos aproximadament a l'últim PET, el resultat és que no hi ha evidències en fetge ni en pulmons, i el tumor s'ha reduït a 1 cm.
El novembre del 2015 l'operen per extirpar el tumor, però hi ha una mala praxi en la intervenció que desemboca, una setmana més tard, a peritonitis aguda. Després d'estar a l'UCI i una llarga estada a l'hospital, sortosament el meu pare es recupera gràcies, segons els metges, que ha suportat sorprenentment bé les intervencions.
En aquests moments, diàriament, segueix prenent uns 10-15 grams de kalanchoe, una infusió d'ortiga, mil·lenrama i calèndula i una altra per al fetge, a més de mantenir l'alimentació.
A hores d'ara a les darreres proves no s'observen evidències i les analítiques estan dins de la normalitat.
Ja fa un temps algú em va dir que tot passava per una raó, en aquell moment l'únic que vaig poder contestar va ser: -Aleshores, per què tota aquesta merda m'està passant la meva? No gaire temps després, després d'una difícil separació, el meu fill va ser diagnosticat amb TEA (Trastorn de l'espectre de l'autisme, de caràcter regressiu qualificat de grau mitjà i important i amb retard mental)
El meu fill va tenir un desenvolupament normal fins als 18 mesos aproximadament, parlava, reia, responia al seu nom, deia adéu amb la mà... ia poc a poc ia partir d'aquella data va passar com si algú o alguna cosa li esborrés la memòria lentament , deixo de respondre pel seu nom, deixo de mirar els ulls, va deixar d'entendre quan li parlava, va començar a agitar els braços, a cridar ia moure's molt...entre altres coses.
Els metges, neuròlegs, pediatres, psicòlegs pels quals passem descrivien el que passava al meu fill com un trastorn seriós en la comunicació, la imaginació i la interacció social, de causa desconeguda, encara que suposadament multifactorial i genètica, i sense cap cura coneguda .
Recomanant moltes hores de psicòlegs i logopèdia per aconseguir mèrits.
Això, per a qui ho hagi viscut, és totalment devastador. Però a mi hi havia moltes coses que no em quadraven. Al meu fill li havia passat alguna cosa i jo havia de descobrir què i recuperar-lo.
Vaig començar a indagar a internet, el primer amb què vaig topar va ser que fa trenta anys hi havia un cas d'autisme per cada 10.000 ia dia d'avui, a Espanya, hi ha un cas de cada 150 i va en augment. I a països com Anglaterra o els EUA la xifra és encara més alarmant. Estava clar, alguna cosa estava passant.
Després, un cúmul de coses m'esperaven a un sol clic, les vacunes com a causants de l'autisme, el thimerosal o metilmercuri que porten, les dietes lliures de gluten i caseïna (proteïna làctia) que havien recuperat nens miraculosament, el famós protocol DAN. Tot, absolutament tot, ho estudiï al límit i tot té la seva veritat, però no són veritats absolutes, malauradament les coses són una mica més complicades, però ara no tinc temps per explicar-ho tot.
Així que comencem amb l'entrevista i amb allò que ens ha portat aquí, el MMS.
Com vaig arribar a conèixer el MMS?
Un dia, durant les meves llargues cerques a internet, vaig tenir la “brillant” idea d'escriure al cercador de you tube “curar l'autisme”, per sorpresa meva vaig trobar una xerrada gravada en una petita sala. Allí, una dona Kerri Rivera, explicava pas a pas i detalladament els passos a seguir per curar l'autisme: dieta, protocol de MMS, suplements etc. La veritat que la primera vegada que ho vaig veure no vaig entendre res, a banda que em semblava al·lucinant que algú expliqués pas a pas com guarir una cosa suposadament tan complexa i incurable d'una manera tan pràctica. Ella explicava l'autisme com un excés de metalls (mercuri), virus, fongs, bacteris i paràsits.
Va ser llavors quan vaig començar a indagar sobre el MMS, la informació que trobes a internet és totalment contradictòria: Opció a) És un producte miraculós. Opció b) És un verí mortal.
Per més inri, era un producte il·legal a Espanya, i és clar, fonamental per al tractament de l'autisme. Les coses es complicaven, com en una pel·lícula d'intriga.
Però el meu fill seguia boig, i estancat en algun lloc qui sap on. I jo no sabia què fer.
He après a desconfiar de tot i per a mi, ni “a” ni “b” eren correctes, així que vaig començar a preguntar a la gent que tenia al meu voltant sobre el MMS, i per a la meva sorpresa, no va ser difícil trobar persones que ho havien provat, alguns durant mesos i amb bons resultats i el més important ningú havia patit cap mal. Era el moment de passar a l'acció, llavors ho vaig comprar i ho vaig provar, ho vaig estar prenent per algun temps abans de donar-ho al meu fill.
Estic proporcionant MMS de mà d?algun professional de la salut?
Busqueu desesperadament metges que sabessin sobretot això, però no vaig trobar ningú de qui realment em fiés, fins i tot vaig travessar alguna mala experiència.
Mentrestant, vaig canviar la dieta al meu fill i va començar a millorar, li vaig fer unes anàlisis i vaig comprovar que tenia una contaminació molt alta de mercuri, entre d'altres metalls tòxics.
Si volia provar amb aquest tractament ho havia de fer jo mateixa, així que no me'n quedo cap altra que estudiar, estudiar molt abans de començar, entendre el que estava fent i perquè. Per això vaig veure els vídeos de Kerri repetides vegades, la vaig escriure un email i em vaig enviar tota la informació que necessita gratuïtament i finalment vaig comprar el seu llibre “healing the symtoms know as autism” (curant els símptomes del que es coneix com a autisme) que a aquell moment s'acabava de publicar en anglès. I que és una guia excel·lent per entendre i tractar aquesta malaltia a nivell físic.
Quin protocol has seguit i segueixes actualment? Quina dosi i freqüència vas aplicar o aconsello en la meva experiència?
Jo he seguit el protocol de Kerri Rivera, que fa servir el MMS no només ingerit, sinó també en ènemes i banys, quan el llegia al principi em semblava que podia ser una cosa agressiva. La dosi ingerida depèn del pes, en el cas del meu fill era de vuit gotes activades al dia (15kg-3 anys) diluïdes en 250ml daigua i begudes en vuit preses de 30ml cada hora durant el dia. Començant sempre per una gota i pujant molt lentament fins a la dosi recomanada per pes. El protocol també inclou altres coses no menys importants com administrar aigua de mar per restablir els minerals i fer el protocol de desparasitació d'Andreas Kalcker, a part de la dieta lliure de gluten, caseïna, sucre i soja.
Però vaja, el que recomano i aconsello per la meva experiència és que no tinguin por de fer aquest tractament a casa, però abans estudieu-ho bé, existeix una guia completa de com fer-ho, com ja he esmentat el llibre de Kerri, que està a la venda amazon i probablement ja estigui disponible en castellà. Jo no conec aquesta dona, només sé que com jo, és mare d'un nen diagnosticat amb autisme i que fa anys que treballa amb professionals a la recerca de la veritat, que ha dedicat la seva vida a això i que gràcies a ella avui el meu fill es està recuperant.
Quines millores he notat al meu fill?
Vaig començar amb la dieta fa més d'un any i mig, ja llavors el meu fill va començar a millorar lleugerament i farà uns 10 mesos que vaig començar amb el MMS, entre altres teràpies que he anat fent alhora.
Crec que el més al·lucinant va ser quan vaig començar amb els ènemes, el primer que va aparèixer va ser una tènia (solitària) d'uns 12 centímetres, això et glaça la sang, i encara que d'alguna manera ho esperava no deixo de sorprendre'm inclòs avui dia; Fa gairebé deu mesos que faig el meu fill ènemes diàriament amb MMS i encara veig paràsits. Els primers mesos semblava una pel·lícula de ciència ficció, cada dia dotzenes de cucs i immenses mucositats de tota mena sortien del petit cos del meu fill. Alguns sobrepassaven el mig metre de longitud. Els metges no hi van donar importància, em van receptar tres dia de pastilles i ja. I sens dubte no ho van associar gens als símptomes d'autisme. Només puc dir que el meu fill ha millorat enormement, entén quan li parlem, obeeix ordres sense problemes, comença a parlar, aquesta infinitament més tranquil, li encanta ballar, riure's, el seu nivell intel·lectual és excel·lent. Encara queda feina per fer però segueix evolucionant a bon ritme i això és l'important.
Crec que és hora d'explicar què per a mi és l'autisme i com passa. L'autisme passa quan el teu sistema immune, la teva flora intestinal està completament destruïda. Imaginem un camp de futbol on la flora intestinal és una gespa perfecta, si aquesta gespa per alguna raó es destrueix, diguem algun tipus de tòxic com el mercuri, tot aquest camp s'omple de males herbes i bestioles.
Què ha passat els darrers 30 anys per tenir un increment tan salvatge d'aquesta malaltia?
Hi ha diversos factors que des del meu punt de vista influeixen, les mares de la meva generació hem crescut en un món infinitament més tòxic que els nostres pares i avis, després els nostres fills ja neixen una mica contaminats.
Quan un nen neix necessita uns tres anys per formar el sistema immune: la flora. Per això és tan important alletar els nostres fills fins a aquesta edat.
En els darrers anys la incorporació de la dona a la feina ha fet que els governs obliguin a posar les vacunes molt abans ja que els nens van abans a escoles bressol, tant és així que només néixer ja posen l'hepatitis B, vacuna que conté alumini. En 18 mesos el meu fill va ser injectat amb unes 8 vacunes, sent diverses triples.
Altres factors importants són l'estrès emocional, la mala alimentació i l'excés d'antibiòtics.
També cal destacar que hi ha nens més sensibles que altres, o potser, els nens que vénen tinguin una altra sensibilitat, en molts sentits, i aquesta sigui la seva manera de dir al món que no podem continuar vivint així.
La contaminació per mercuri i altres metalls tòxics provoca una descompensació bioquímica al cos brutal, fa que minerals essencials com el zinc o el seleni, baixin dramàticament descompensant tot el sistema per complet. La flora queda destruïda i en el seu lloc apareix el fong càndida, al qual li encanten els sucres i hidrats de carboni, convertint-los en alcohol i fent-te comportar-te com un autèntic borratxo (riu boig, descoordinació etc.) A més fa micro perforacions a l'intestí fent que molècules d'aliment passin a la teva sang sense pair, com el gluten i la caseïna que arriben al cervell en forma de morfiacis (per això diuen que els nens autistes no tenen sensibilitat al dolor). A part de la càndida, es crea una mucositat coneguda com a biofilm, el biofilm és com una comuna de virus, bacteris, fongs i metalls tòxics, que s'ajuden els uns als altres per sobreviure. Això és extremadament difícil d'eliminar i és on el MMS juga un paper crucial, ja que és tremendament eficaç. Finalment i no menys important, és la proliferació de paràsits de tota mena, els paràsits roben els nutrients del que mengem, especialment la vitamina B6, el ferro i el calci, entre d'altres i al seu lloc tiren a la sang tota mena de toxines similars a diferents drogues com amfetamina pe. Es fan molt resistents amb la toxicitat, estan per tots els òrgans del nostre cos, rotant per sobreviure, i ponen infinitat d'ous diàriament, és una cosa terrorífica quan indagues sobre això i des del meu punt de vista són causants d'un munt de malalties més .
Imaginem com s'ha de sentir un nen petit, que comença a descobrir el món, al qual no arriben els nutrients al cervell i que està drogat de diferents maneres contínuament, el resultat és que tot el sistema sensorial canvia. Pe: encenen i apaguen llums per autoestimular-se per pèrdua de visió, caminen de puntetes perquè senten el seu pes en caminar, deixen de menjar perquè la seva boca es torna hipersensible, miren per la cua de l'ull perquè perden la visió perifèrica... Hi ha multitud de combinacions d'un sistema sensorial alterat, això provoca nens loquets i absents, cosa que els professionals anomenen Autisme o TEA.
Quines altres teràpies vaig fer i com aconsellaria ara per començar?
Primer he de dir que amb prou feines he fet teràpia de logopèdia o psicòlegs, que no dic que no els ajudi però primer cal solucionar altres coses. Amb el meu fill vaig començar una teràpia craneosacral i un programa d'exercicis que em va enviar una neuròloga especialitzada coneguts com a mètode Doman, aquest mètode requereix molta feina i dedicació i després d'un any el vaig deixar per falta de temps i per l'estrès que em generava. Però crec que tant la teràpia craneosacral com el mètode Doman han ajudat el meu fill, sens dubte. La teràpia amb què vaig veure un canvi més ràpid i sorprenent es diu Bioresonancia magnética juntament amb flors de Bach, usant la Kinesologia es detecta que "coses" t'estan afectant negativament, ja sigui físicament o emocionalment i la màquina a través d'una suau vibració ho corregeix (això és la meva manera d'explicar-ho, res a veure amb la d'un expert). La primera vegada que porti el meu fill a aquesta teràpia va començar a plorar i plorar, es va enfadar, em va pegar, portava mesos sense plorar, sense demostrar que em trobava a faltar quan no hi era, a partir d'aquí tot va canviar, va començar a entendre ordres senzilles, a mirar més als ulls, a demostrar emocions, ja he anat unes vuit vegades i encara el porto...però el canvi és espectacular. Si hagués de recomanar una teràpia entre totes les que he provat, seria sens dubte. Però sense deixar de banda tot el protocol que he explicat abans. També he provat amb una altra teràpia anomenada patrons de ressonància, molt interessant, a la qual jo he estat acudint. Hi ha una altra cosa que recomano com súper important; els nostres fills són un reflex nostre i tan important és tractar-los a ells com a nosaltres mateixos, això és una cosa que ens costa molt, però quan nosaltres guarim, ells sanen. Així que des de la meva experiència és fonamental que mares i pares (encara que sobretot mares) busquin la seva salut i benestar amb l'ajuda que necessitin.
Quina evolució de vida o consciència he observat en mi i en el meu entorn familiar?
Suposo que si cal parlar de miracles aquí n'hi ha diversos i molt importants. Donada la situació, després d'uns 15 anys fora de casa, jo he hagut de tornar a viure amb els meus pares, no és que tingués mala relació...però bona tampoc. Avui dia, la pau que es respira a casa meva és un miracle i això és gràcies al meu fill ia les lliçons que ha portat amb ell. No només això, jo sempre m'he considerat molt escèptica i clarament atea. En els darrers mesos he viscut i experimentat tantes coses, que per lògica no puc negar més l'existència del que som, per això és tan important tractar-se i comprendre's d'una manera holística. Amb tot això he rebut tanta informació i de tantes maneres que efectivament la meva vida i la meva consciència estan despertant, com per a molts altres, ja que és el moment. Tant és així que he fet un parell de cursos de REIKI, entre altres coses, i m'he comprat una llitera, i ara vaig posant les mans per guarir, jo l'escèptica, que vingui Déu i ho vegi! Ja ha ja ha.
Quina dosi de manteniment li estàs donant ara al meu fill?
Doncs just ara estic fent un descans com d'un mes, ja que ja feia gairebé deu mesos que se'l donava de seguit i com qualsevol medicament crec que el cos necessita descansar. Ara li estic donant probiòtics, reishi i shiitake, verdures fermentades fetes a casa, kuzu amb umeboshi... bàsicament aliments que promoguin el creixement de la seva flora. Encara que segueixo fent-li ènemes gairebé diàriament com ja vaig comentar, doncs segueixen sortint paràsits. Començaré amb el MMS a l'agost de nou amb una gota i pujant. Pel que fa a la dosi, preguntaré directament al seu cos a través de la kinesologia, és molt senzill que tothom pot fer i molt útil a l'hora d'administrar medicaments i les seves dosis, o per veure quins aliments ens van bé o no. Si no te'n veus capaç, i dubtes amb les dosis busca un professional que faci kinesologia i pregunta-li a ell, o simplement segueix les indicacions del protocol de Kerri.
Jo encara segueixo en la meva lluita i arribaré fins al final costi el que costi i espero que tot això que m'ha tocat viure serveixi per ajudar altres persones, perquè ara sé que les coses si passen per una raó.
Imatges d'alguns paràsits expulsats:
Fa al voltant de 5 anys algunes de les meves genives van començar a retrotreure's, quedant l''os' a l'aire i provocant-me força sensibilitat. Després de preguntar al dentista diverses vegades em va dir que era conseqüència del bruxisme i que era un fenomen irreversible.
Fa un mes, seguint diversos consells des de certes web, vaig canviar la pasta de dents normal de super per una feta per mi. El curiós del tema és que sense buscar-lo vaig veure que una de les genives va tornar al seu estat natural, la resta a poc a poc van tornant a lloc. Després de 2/3 setmanes sento les dents més suaus i les genives super sanes i blanquetes.
Elaboració de la pasta de dents:
Agafo un pot de vidre dels de crema-ponds de tota la vida, ben net. Echo sal marina, com quatre pessics i de bicarbonat la mateixa quantitat que de sal, aproximadament. Afegeixo una mica d'aigua perquè es vagi desfent. Un cop es converteix en líquid començo a fer fora l'argila blanca, a poc a poc, i aquesta li dóna consistència. Un cop tot ben barrejat, ja és el moment dels olis. Sòl fer fora aproximadament 3/4 gotes de menta (oli per al consum comprada en dietètica) i altres 3/4 d'oli d'arbre de te. Amb això tinc per a aproximadament dues setmanes. Hi ha vegades que se'm va una mica la mà de sal i la pasta es converteix en fort-forta així que procuro fixar-me en la quantitat de sal i no posar molta perquè sinó no és agradable. Aquestes proporcions són totalment variables però amb compte de no fer gaires gotes dels olis essencials.
A més, les nits que dormo amb carilla, per bruxisme, hi afegeixo dues gotes d'arbre del te abans de posar-me-la a la boca.
També he de dir que des de fa 3 mesos la meva alimentació s'ha tornat més, diguem-ne, neta. Als matins prenc una crema de cereals super nutritiva composta de civada, quinoa, amarant, mill, lli i després, depèn del dia, afegeixo pipes, avellanes o algun altre fruit sec triturat. Per fer aquesta crema cal coure-la durant 20min. amb olla de pressió, perquè el cereal sigui fàcil d'assimilar per a l'organisme. Jo preparo una vegada cada setmana un tanc d'aquesta barreja, que es manté en perfectes condicions a la nevera, i després cada dia vaig agafant una mica, ho barrejo amb llet de soja i ho deixo escalfant a poc a poc fins que pren una bona temperatura , i llest per esmorzar. Jo que sempre sóc molt ni més ni menys que em fa entrar en calor super ràpid.
He explicat això de la crema de cereals ja que en aquest període de millora de les meves genives he realitzat aquests tres canvis bàsicament i suposo que podria haver intervingut algun d'ells, o fins i tot tots tres.
Ara segueixo amb el meu preparat per a les dents i ja no em passo a la pasta de dents normal mai més. La meva germana està començant amb això també i diu el mateix, genives més sanes (blanquetes) i dents molt suaus. El tema de càries encara és aviat per dir res.
Jo crec que ens hauríem de ser més exigents amb allò que ens venen i en cas que creguem que no sigui correcte, buscar alternatives.
El meu nom és Monika i el 2012, el tercer mes del meu segon embaràs em van diagnosticar diabetis de l'embaràs. Pesant 57kg i mesurant 1,60 pretenien posar-me una dieta estàndard per a dones obeses embarassades. A l'hospital els mateixos em deien que era una bogeria i que jo havia d'engreixar-me. Els meus nivells de sucre no eren gaire alts però a la prova va sortir diabetis i em van imposar el mateix protocol que a totes.
Sabent de Dolça Revolució i de l'estèvia, vaig investigar tot el que vaig poder i vaig decidir prendre estevia en comptes de posar-me la insulina que em deien que m'havia de posar. L'endocrina em va dir que el meu fill naixeria amb malformacions per culpa meva!!
Jo tenia clar que no deixaria que fessin proves de medicines sintètiques amb el meu fill o amb mi. El millor és que la meva metgessa de capçalera em va recolzar en aquesta decisió. Els meus nivells de sucre fins i tot després de menjar tot el que em venia de gust (per exemple un entrepà de nocilla) com a molt era de 160.
Així vaig començar a prendre infusions d'estèvia. Una al matí i una altra abans de sopar. Em vaig regular pràcticament des del primer dia. 70 abans de dinar i 110-120 després. Vaig engreixar 11 kg a tot l'embaràs (amb la meva primera filla vaig engreixar més de 25 encara que no em van detectar diabetis) vaig poder fer una vida tranquil·la i el meu fill va néixer sense problemes i amb 3.400gr, el 12 de setembre de 2012.
Des de llavors segueixo prenent estevia com a edulcorant i en infusió. No tinc diabetis i torno a tenir el mateix pes de sempre.
Vull donar-vos les gràcies tant als membres de Dolça Revolució com a tots els que escriuen els seus testimonis perquè donen forces per prendre decisions com la que jo vaig prendre en el seu moment.
També vull donar les gràcies a Josep Pàmies per la seva visita aquesta setmana passada a Llogaret del Fresno. Gaudiu moltíssim amb la xerrada. Podeu estar segurs que estem muntant aquesta petita revolució des d´aquí.
Ara estic estudiant herboristeria i desenvolupant el meu propi hort medicinal gràcies al qual els meus fills no prenen medicaments i estan sans i els meus familiars i amics van comprenent la importància de l'autogestió farmacològica.
Des de l'oli d'hipèric a l'estèvia o la dent de lleó són part de la vida de la meva família.
Si algú necessita o vol la meva ajuda respecte a la diabetis de l'embaràs es pot posar en contacte amb mi en aquest correu electrònic.
Un cop més gràcies per la vostra feina.
Aquest dia compri estevia seca per a infusió i quatre plantes que he plantat. Des d'aquell dia, al matí ia la nit me'l prenc barrejada amb herba lluïsa, ja que no m'acaba d'agradar el sabor. No és que sigui dolent però li treu intensitat.
He notat una millora sensible en referència al meu tractament, ja que al matí ia la nit m'injecto una unitat menys i he suprimit la insulina ràpida que esporàdicament m'injecto quan com a plats més alts en hidrats. No sé si ho estic fent bé o no, i si puc esperar més de l'estèvia, o no sé si menjant una fulla de la planta puc notar més millora.
Les plantes encara les tinc petites, però en tot cas seria per més endavant.
Per edulcorar els iogurts, infusions, llet, etc., faig servir des de finals de 2008 extracte refinat d'estèvia: barrejo 12 cullerades rases de cafè amb 33 cl. d'aigua, a mi ja m'està bé, encara que noto el gust de l'estèvia i quan ho deixo provar algú que no ho sap també ho nota. Això implica que no puc fer cap aplicació per cuinar quan tothom ha de menjar el mateix.
Estic molt animat amb el tema i espero que el meu testimoni serveixi per a tothom a qui pugui interessar, i si algú sap una altra forma que vagi bé, m'agradaria conèixer el seu testimoni.
Al principi, vaig començar amb antidiabètics orals (pastilles), però des de fa aproximadament dos anys, vaig començar a injectar-me Insulina. Els meus nivells de glucèmia estaven rondant els 170 - 190 mg/dl (tot i les pastilles, la insulina, la dieta i l'exercici diari) excepte quan es produïen pujades sense saber el perquè, que aquests nivells augmentaven i arribaven a superar els 200 i molts mg. Fa temps van arribar a mi notícies sobre la STEVIA, però no havia pogut aconseguir-la.
Fa aproximadament 20 dies, en un mercat ambulant, vaig trobar la famosa herba dolça, i des de llavors prenc una infusió diària feta amb la fulla seca i triturada. ! INCREÏBLE ¡Sembla un miracle. Els meus nivells de glucèmia s'han equilibrat i han baixat fins a 114-124 mg/dl. Fins i tot he provat de baixar de mica en mica la dosi d'insulina diària, i el nivell glucèmic es manté.
No es podia imaginar que els resultats poguessin ser tan positius i tan ràpids. D'altra banda, amb aquests resultats tan espectaculars, com la burocràcia, els grans interessos de les multinacionals i les diferents administracions són capaços de frenar i posar traves a l'expansió i el coneixement d'aquests remeis? Fins on ens estan enganyant, si són capaços de “jugar” d'aquesta manera tan descarada amb la nostra salut? Estic disposat a respondre quantes consultes i preguntes m'arribin.
La utilitzo tant en fulla seca per a infusions, com el seu esteviòsid com a edulcorant per a postres, esmorzars, etc. i el resultat ha estat no haver de continuar augmentant les dosis de fàrmacs de manera que el control és molt més precís i els nivells des de llavors no han tornat a pujar i d'això ja fa uns quants anys. Una abraçada.
Per evitar la insulina ara és a casa, així podem controlar-li els hàbits, per exemple: ara menja 5 vegades al dia, pren infusions d'estèvia i eucaliptus, i cereals com el mill. A sobre de la taula té una ampolla amb infusió d'estèvia, o d'estèvia amb eucaliptus per variar, per prendre durant el dia. La infusió es fa diàriament a la nit per prendre's a temperatura ambient al dia següent. Per esmorzar presa mill cuit (una part de mill per 6 d'aigua, es bull mitja hora més o menys amb una mica de sal marina; es cou a la nit i al matí es pren fred, ara a l'estiu) amb mel, lecitina de soja i llevat de cervesa, o amb poma ratllada, o amb albercocs, etc.
Al mesurador de glucèmia, en tres setmanes ha passat de marcar inicialment nivells superiors a 300 a marcar ara 91 al matí en dejú. Això al meu entendre ha estat degut al canvi de dieta (menjar poc i sovint, la fruita únicament sola a mig matí ia mitja tarda, poca carn, poca pasta i poc pa, i pocs greixos, oli d'oliva verge principalment), infusions i mill. Això de l'eucaliptus i el mill el vaig llegir en un llibre de Txumari Alfaro. L'estèvia la vaig conèixer a través de la Dolça Revolució. En fulla fresca és magnífica, però jo visc a les Garrigues i el clima trobo que no va gaire bé per cultivar-la a casa. També se la mengen els coloms torcaços, de manera que seca i triturada crec que és la millor opció aquí. O bé cultivar-la millor del que faig jo, protegida del sol i dels ocells...
Durant més de 20 anys vaig estar ajudant-me amb medicina tradicional, caminar cada dia, control de les coses dolces i cura amb l'alimentació. Tenia nivells entre 110 i 120, que van anar pujant fins a 150 i 160. Aleshores vaig optar per la medicina convencional per regular els nivells entre 100 i 110.
Prenia una pastilla diària de per vida. Els efectes secundaris més visibles eren el restrenyiment i com a conseqüència les hemorroides. Des de fa uns 2 anys estic prenent únicament estevia. No tinc restrenyiment ni hemorroides, i estic en uns nivells de 110. A més, l'estèvia m'ha resolt un problema d'hipertensió. Prenia una pastilla diària i des que prenc estevia ja no em cal.
Sóc una senyora de 73 anys (2012) que des de l'any 1997 estic en tractament per glucosa a la sang amb una mitjana de 159 mg/dl. Després d'un any de prendre diàriament dos gots d'infusió d'estèvia, una al matí en dejú i l'altra a la tarda, he aconseguit baixar a 80 mg/dl de glucosa a la sang i he perdut 5 kg de pes. Tot això seguint els mateixos hàbits alimentaris i caminant una hora cada dia com he fet sempre. Estic realment contenta dels resultats.
Fa 9 mesos em van detectar diabetis tipus II unit a una hipertensió greu (210-130). Un cop diagnosticat, a través de la prova de l'hemoglobina glicoxilada 9,7 juntament amb el test de glucosa en dejú a 180, el metge em va despatxar en un minut. Em va dir: "Patates una vegada a la setmana, pastes i arròs igualment, no mengi dolços ni sucre, no mengi més de tres peces de fruita al dia, faci exercici i, per descomptat, prengui la pastilla de metformina. Per començar, una al dia”. Com que el meu pare també era diabètic, tot va quedar confirmat.
Sóc aficionat al naturisme i no m'importava sacrificar-me amb una dieta més severa; així que em vaig informar pel meu compte dels aliments més beneficiosos i la manera de preparar-los. Durant tres mesos vaig estar mantenint una dieta força severa de 1500 calories al dia, aproximadament, que encara segueixo. La dieta és gairebé vegetariana amb una mica de carn i peix, ous i iogurt. Faig caminades diàries de 45 minuts a pas ràpid, a banda de la meva feina que no és gens sedentari.
Després dels tres mesos vaig fer una altra vegada l'analítica i va ser un gerro d'aigua freda: la prova de l'hemoglobina glicoxilada en va donar 9.3 i la glucosa en dejú 170. La solució del metge va ser doblegar la dosi de metformina.
Ja m'estava començant a mentalitzar que en un futur passaria a injectar-me insulina. Aleshores, un amic que treballava en una ambulància per a transport de malalts amb necessitat de diàlisi em va parlar d'un metge que tractava diabètics amb estevia.
Vaig fer una comanda de plantes i estevia en pols a la Dolça Revolució. Vaig deixar de prendre la metformina, vaig seguir amb la meva dieta i les meves caminades i vaig esperar sis mesos a fer el control de glicoxilada. Mentre i per a la meva sorpresa, als controls de glucosa en dejú veia que cada vegada anava baixant una mica fins arribar a l'última que va ser de 133. Va arribar el dia de la prova de glicoxilada i el resultat va ser 7,3. El metge (a qui no li havia dit fins aquell moment que havia deixat de prendre la metformina) em va dir que seguís com fins ara i llavors li vaig explicar que ja no la prenia. Em va dir que em convenia continuar prenent-la per baixar a menys de 7.
Continuaré així altres 4 mesos (sense prendre la metformina) i us tornaré a explicar els resultats. Prenc tres infusions d'estèvia cada dia, una després de cada àpat. A banda també prenc infusions de dent de lleó i arç blanc per a la hipertensió. En aquest cas no n'hi ha prou però em van ajudar a baixar la tensió de 200/110 a 170/100 i puc prendre només una pastilla del medicament per a la hipertensió (ARA II, 16 mg). Espero que pugui servir a algú la meva experiència.
El meu pare té 86 anys (2012) i des de fa tres anys té les dues cames amputades per culpa de la diabetis. Un dels problemes més grans amb què ens trobàvem era que sovint havíem de córrer per les constants pujades i baixades de sucre i algunes molt greus. Ens temíem el pitjor. En pocs dies podia estar com a màxim de 500/600 a un mínim de 30/40. El seu estat era tan variable que ens feien mirar el sucre cada dia i segons com dues vegades al dia.
Li vaig començar a donar regularment estevia al matí ia la tarda i en poc més de 4 mesos se li ha regularitzat el sucre. Ara ja només se'l mirem dues vegades per setmana i sempre està estable. Entre 80 i 120. Fins i tot vaig estar unes setmanes sense donar-li medicació i seguia estant estable, però el metge em va aconsellar que no deixés de donar-li l?Unidiamicron, encara que en una dosi més reduïda.
Crec que és bo que aquestes coses es puguin donar a conèixer i que altres persones en prenguin exemple i ho provin. No perden res.
Salutacions.
Als 52 anys em van diagnosticar diabetis, ara en tinc 73. La meva mare també era diabètica i de seguida em van controlar per motius hereditaris. Feia règim i em prenia 3 pastilles de Diamicron. Després d'uns anys també hi van afegir 3 pastilles d'Uni Diamicron i al cap d'uns anys 3 mitges pastilles de Metformina. Al final prenia 7 pastilles i mitja al dia. Tenia el sucre entre 130-150-180 i alguna vegada havia arribat a 200.
L'abril del 2009 vaig conèixer Josep Pàmies i la planta estevia. Em va explicar totes les propietats. Ara fa un any que prenc la planta, dues vegades al dia, al matí en dejú ia la nit abans de sopar, diàriament, a l'hivern en infusió ia l'estiu com a fulla fresca. He de reconèixer que em trobo molt bé, amb molta energia, i el sucre el tinc entre 90-125.
Això no obstant, cal fer exercici, no beure alcohol i no menjar dolços. Actualment prenc només mitja pastilla de metformina a cada àpat. Si bé és cert que l'estèvia no et treu la diabetis, sí que te la regula, i físicament i mentalment et fa sentir molt millor.
Vull deixar el testimoni de la meva experiència com a diabètic i vull agrair a Josep Pàmies aquesta oportunitat que tinc de millorar la meva qualitat de vida. Gràcies Josep.
Des de fa aproximadament setze anys tinc diabetis tipus 2 i he estat seguint un tractament sota control mèdic.
Ja fa quatre anys que cada matí sense falta, i abans de l'esmorzar, prenc una infusió d'estèvia. No en prenc més quantitat perquè, en el meu cas, he notat que em baixa massa els nivells de sucre. D'altra banda, quan les plantes que tinc a casa tenen les fulles verdes, diverses vegades que he intentat menjar tres o quatre fulles he pogut comprovar que al cap d'un parell d'hores d'haver-les ingerit es produïen uns vessaments semblants a hematomes superficials a els dits que al cap de poca estona desapareixien. Per això només prenc l'estèvia en infusió.
Doncs bé, sota la supervisió del metge de capçalera això m'ha permès reduir una mica la medicació que prenia. A més, a les revisions de la vista per controlar el fons d'ulls que passo anualment, la doctora ha pogut comprovar que els inicis de rinopatia diabètica havien desaparegut en la darrera revisió. La doctora em va comentar si és que havia canviat de medicació a allò que jo només li vaig exposar que estava prenent estevia i li vaig comentar coses de la planta. La doctora en va prendre nota per obtenir més informació.
Espero que pugui ser interessant l'exposat.
La meva mare va fer servir aspartam durant molts anys. Tenia una diabetis severa que li impedia caminar. Quan vam substituir l'aspartam per estevia, a poc a poc els dolors van anar cedint. Avui, amb 87 anys (2012), li va desaparèixer la diabetis, fa servir la meitat de la dosi d'insulina i camina perfectament sense bastó, sense dolors. Les seves malalties no eren per la diabetis sinó per l'aspartam!
Va començar a prendre estevia fa aproximadament any i mig. Se la pren en gotes que el porto de Panamà. (Ella pren molt cafè horrible, d'aquell descafeïnat, així que l'endolceix amb les gotes). Al mes d'iniciar-ho, el seu metge internista va haver de disminuir dues unitats d'insulina, senzillament perquè no presentava aquests nivells tan alts d'hiperglucèmia (encara que és clar, ell va dir que aquesta herba no tenia res a veure amb la millora).
A més, ara es pren diàriament una infusió de fulles seques als matins (d'això fa 6 mesos).
Com que sempre està famolenca, fa 3 mesos pren un preparat que faig per als meus pacients diabètics i/o hipertensos i obesos que és una barreja de civada pura polvoritzada amb extracte en pols d'estèvia. El dilueix en un got daigua i el pren 3 vegades al dia abans dels aliments.
La millorança de la cama la vam començar a notar primer els familiars, com als 15 dies d'iniciar la presa de les gotes (abans no aconseguia les fulles deshidratades). I va ser perquè ens vam adonar que el bastó ja gairebé ni el recolzava (per exemple, quan anava al bany). Després ella va comentar que ja no sentia aquell formigueig permanent de la cama i que se la "debilitava", per la qual cosa vam començar a fer petites passejades per l'habitació, fins que definitivament ja no utilitzava el bastó. Així, a poc a poc anava augmentant les caminades. Ara camina 3 quadres fins al parc, fa una passejada, li porta molles als coloms, s'asseu una estoneta al sol i es torna a casa tan tranquil·la.
Però a més, no sé si és per l'estèvia o què, però també li ha millorat una encefalopatia lleugera que patia; és a dir, de sobte apareixien quadres de “demència senil” que remetien com de cop; doncs francament això ha disminuït de manera increïble. Ha tornat a jugar a cartes amb les seves amigues; una altra vegada llegeix diàriament, etcètera. Per descomptat que no està ben bé, però sens dubte ha recuperat molt la lucidesa.
He de dir que no només fa servir estevia. Jo li vaig enviar MMS en petites dosis, ja que constantment presentava infecció de vies urinàries; així que pren 2-3 gotes daquesta meravella dues vegades al dia (no es deixa més). Això també ha estat un gran remei, ja que no ha requerit mai més dels còctels d'antibiòtics que el perjudicaven moltíssim.
El meu nivell de glucosa sempre va estar al límit, però fa com un any es va establir en 130 o 140. La tensió arterial oscil·lava al voltant de 160/100. Des de fa molts anys no puc deixar de prendre les maleïdes pastilles en dejú, fins i tot em van canviar la medicació perquè malgrat tot hi havia temporades en què em pujava la pressió. Ara tot està sota control, fins i tot l'ansietat.
Porto prenent estevia des de fa un any, una tassa matí i nit. M'agradaria més, però es recomana dues tasses diàries. El meu nivell de glucosa és ara a 95 o menys. Quan vénen els meus germans i els meus amics em demanen la infusió i jo me'n prenc una altra a mitja tarda amb ells. També l'he fet servir a la sauna. Faig la infusió i la rosada a les pedres. Ara la utilitzo com a tònic.
El setembre del 2011 em van fer unes anàlisis perquè em queien els cabells. El meu marit per aquells dies va ser operat d'un càncer. Jo em vaig oblidar de les meves anàlisis i problemes fins al mes de març del 2012. Quan vaig anar al metge els valors de sucre estaven a 180, a la primera anàlisi, ia 210 a la segona, quan ja feia estevia una setmana. La glicosada la tenia a 12, la tensió estava alta i el colesterol a més de 300. Suposo que mentre jo no em cuidava la cosa va pujar a marges molt alts.
A partir d'aquí, em vaig comprar un mesurador dels nivells de sucre en una farmàcia, vaig començar a cuidar l'alimentació, caminar i anar amb bicicleta i agafar estevia. Em prenia una infusió en dejú al matí i una altra abans de sopar. Porto 1 mes fent tot això i fa una setmana, quan la infermera va controlar el nivell de sucre, el tenia a 108. La tensió me la vaig controlant a casa i alguna vegada tinc algun bec alt, però habitualment és a 12/13 i 7 /8.
M'he arriscat a no prendre medicació i vaig vigilant els nivells de sucre, en dejú i després de dinar, i no han tornat a sortir dels valors normals. A més, he perdut 11 quilos. D'aquí poc he de tornar a fer un control i als 3 mesos de l'última anàlisi me'ls tornaran a repetir. Parlo de l'estèvia amb qui sé que té problemes d'aquesta mena.
El 10 de juny del 2010 vaig començar a prendre estevia. En aquell moment els meus nivells de sucre a la sang estaven entre 150 i 180. La millora la vaig notar al mes i mig de prendre una infusió al dia, d'una culleradeta de cafè.
A hores d'ara, el nivell de sucre m'ha baixat a 100. Ja fa 4 mesos que ho tinc bé i he perdut 14Kg de pes, i sense fer dieta. Continuo prenent les pastilles de metformina per al sucre, ja que el meu metge no em vol treure les pastilles mentre m'estiguin arreglant la dentadura. Estic convençuda que el que m'ha anat millor és l'estèvia.
Jo pesava 106 quilos i treballo en una residència de gent gran, així que és una feina pesada. Un dia em vaig sentir molt malament, em vaig fer una anàlisi de glucèmia i estava a 433 de sucre. Estava prenent estevia, però poca i malament. Em vaig espantar i vaig començar a cuidar-me.
Vaig començar a prendre llet d'alpiste feta per mi en dejú i després al sopar. Vaig afegir moltes fulles d'estèvia al mat per esmorzar, dinar, tarda i sopar. En fi, és el meu únic edulcorant. Ara estic a 96 o 94 de sucre. He deixat de menjar pa blanc i evito barrejar alguns aliments: Si com a patates o pasta no com a carn. He vist molts vídeos de Suzanne Powell que m'han ajudat molt.
Ara estic bé gràcies a l'estèvia ia l'alpiste. Les meves infusions d'estèvia són sagrades i la utilitzo per endolcir-ho tot, fins i tot els bescuits.
Estem en una Associació anomenada Missioners de la Vida, dins la qual diagnostiquem les persones per mitjà de l'examen Bioenergètic i he de dir que diverses persones (entre elles el meu marit) s'han controlat el sucre amb les plantes.
El primer que vaig fer amb el meu marit va ser desparasitar-lo, ja que segons l'examen que fem era un paràsit el que el tenia descontrolat. El sucre li va arribar a assolir valors de 588. El tractament que va seguir va ser bullir un caparró d'all (a Guatemala són molt més petites que a Espanya), es va bullir amb llet descremada, per 2 minuts, se li va afegir menta i se la va prendre en dejú durant 9 dies.
També va prendre una infusió d'una barreja de plantes, entre elles: Cua de cavall, Jacaranda, Llantén i Ortiga. En 8 gots d'aigua es llencen, sense deixar bullir només apagades, un pessic de cadascuna, cosa que s'agafi amb els 3 dits, i es deixa reposar per 10 minuts. Colar i prendre petits glops durant el dia. També prenia una tassa d'infusió de Dent de Lleó i Carxofa després de cada àpat. Per sopar, com a aliment únic, una ceba sofregida amb 3 dents d'all, xili, pebrot i tomàquet. De manera increïble el sucre se'l va normalitzar abans dels 8 dies. En aquest temps va fer una dieta dins la qual va eliminar el sucre i la farina.
Actualment el seu sucre és normal (90 a 119) i no pren cap pastilla.
Tinc 79 anys (Desembre 2012). Des dels 57 anys que pateixo diabetis. Vaig començar prenent pastilles, després es va afegir la insulina.
En unes anàlisis fetes el mes d'abril del 2012, el valor de l'hemoglobina glicosilada era de 7,90. El mes d'agost d'aquest any la meva filla em va portar unes plantes d'estèvia i em va animar a provar aquesta planta. La medicació que em prenia en aquells moments eren 2 pastilles de metformina i 32 unitats d'insulina. Sense cap confiança vaig començar a prendre dues fulles de planta fresca al matí (normalment en dejú) i dues fulles a la nit. A poc a poc, sense deixar de prendre l'estèvia, els nivells de sucre que em vaig mesurant a casa van anar baixant .
Així vaig poder començar a baixar també les unitats d'insulina que m'administro diàriament. En aquests moments (4 mesos després de començar amb l'estèvia) encara estic prenent les pastilles de metformina i 22-24 unitats d'insulina. Ara ja no tinc la planta fresca, però em prenc la planta seca en infusió: una infusió al matí després d'esmorzar i una a la nit després de sopar.
També he notat altres millores, com la desaparició del formigueig als dits dels peus que tenia a la nit, potser degut a una millor circulació. De moment continuaré amb l'estèvia, perquè, a més, m'agrada.
Em dic Àngels i sóc de Barcelona. Tinc diabetis tipus 2 des de fa un any. El meu pare i tota la família eren diabètics. Per aquest motiu, m'he cuidat molt des de petita i sempre he controlat els meus nivells de glucosa.
Durant anys he patit hipoglucèmies (baixons de sucre). Em van fer 2 corbes de glucosa-insulina en diferents anys i el meu pàncrees treballava en excés, segregava més insulina de la normal. Després d?un any d?estrès i descontrol en l?alimentació per malaltia greu d?un familiar, vaig mirar la meva glucosa amb símptomes d?hipoglucèmia i la meva sorpresa va ser que estava a 400 dues o tres hores després de l?esmorzar. Vaig anar al metge i es va confirmar la diabetis. Em van receptar medicació i la vaig prendre els primers dies, per l'ensurt que duia a sobre, però no en tenia totes i la vaig deixar. Vaig pensar que sempre hi seria si els remeis naturals no funcionaven...
Coneixia l'estèvia, així que vaig contactar amb Josep Pàmies i vaig començar a prendre 3 infusions diàries (en dejú i després de dinar i sopar). Al cap de pocs dies de prendre-la van baixar una mica els nivells. Als 3 mesos la glucosa en dejú i abans dels àpats s'havia gairebé normalitzat (amb valors de 80-115). Els valors 2 hores després dels àpats també havien baixat molt (màxim 170).
Però jo volia més, volia aconseguir valors més baixos sense recórrer a la medicació, i potser amb més temps ho hauria aconseguit sense afegir res més. Però la meva impaciència i la por que tinc a aquesta malaltia va fer que no parés de buscar informació. Així que amb el temps vaig anar introduint suplements (afegint i traient segons els resultats). En un parell de mesos més la meva glucosa estava ja normalitzada tant en dejú com en les 2 hores posteriors als àpats.
Els resultats de les dues glicosilades que m'han fet durant aquest any han estat de 6'20 i 6. Per descomptat tot el que explico va acompanyat de dieta amb els hidrats de carboni molt controlats i caminar cada dia una estoneta. Aquí va el meu còctel personalitzat. Tots els suplements es troben en herbolaris i parafarmàcies.
En dejú: infusió d'estèvia a la qual afegeixo 1/4 cullerada/cafè de cúrcuma en pols. 1 càpsula d'un fong Coprinus-HdT d'Hifes da Terra.
Després de l'esmorzar: 1 càpsula gymnema (herba índia de la medicina ayurveda de Solaray).
Abans de menjar: 2 càpsules fong coprinus.
Després de dinar: 2 comprimits Diaglucoforte (suplement que porta principalment crom) + 1 càpsula gymnema + infusió estevia.
Després de sopar: 1 càpsula gimnema.
Agrair des d'aquí una altra vegada l'ajuda inestimable i l'amabilitat de Josep Pàmies. Recomano l'estèvia molta gent. Conec una persona gran que li ha regulat la tensió arterial i ha deixat la medicació (no és diabètic).
Sóc diabètic des de fa 10 anys. En els darrers 4 anys he estat pres glivenclamida i metformina, 5 i 500 Mg respectivament. Els resultats no van ser bons i cada dia era pitjor. Fa un mes he començat a prendre tres plantes:
Aquestes plantes les prenc en microdosi (més avall s'explica com preparar-les). Es prenen quatre gotes, quatre vegades al dia, espaiat, no importa si és abans o després de dinar, sempre sota la llengua. En primer lloc prenc el wereque, després la tronadora, després l'estèvia, després el boldo i de seguida el zinc. Finalment prenc passiflora, per tranquil·litzar-se una mica. També porto una dieta restringida de carns, llet i els seus derivats i tots els productes de farina de blat en totes les formes.
Segueixo a més tres teràpies de reflexologia per estimular els òrgans danyats que són el fetge, l'estómac i el pàncrees. El dany en aquests òrgans es va detectar mitjançant la reflexologia, perquè mitjançant anàlisis clíniques tot estava bé, o almenys no es reflectia gens anormal excepte l'alt nivell de sucre a la sang. Finalment he començat a prendre boldo i donzell per ajudar el fetge. El resultat és excel·lent i, després d'un mes, he suspès la medicina convencional i el meu nivell de sucre s'ha mantingut en 100 unitats. Estic feliç del resultat ja que la medicina convencional em donava mals auguris.
Com es preparen les microdosis: S'obtenen de tintures fetes amb les plantes. La planta seca es posa en un pot de vidre al 50% del volum i s'omple d'una solució d'alcohol de 96 graus barrejat amb aigua purificada (per beure) en proporció de 3 parts d'alcohol i una d'aigua. Es deixa durant 40 dies a l'ombra, es remou de tant en tant i després dels 40 dies es cola. S'aboquen 45 gotes d'aquest líquid (tintura) en un goter de 25 mil·lilitres i s'omple el flascó amb una barreja de 3 parts d'aigua i una d'alcohol de 96 graus. I ja està llest per prendre's.
L'alcohol ha de ser de destil·leria, no de farmàcia ja que moltes vegades no és apte per al consum.
La meva germana, el meu cunyat i la seva mare de 83 anys (2012) estan prenent estevia. La senyora de 83 anys té problemes de diabetis des de fa més de 15 anys. S'ha de punxar insulina cada dia i cal estar controlant contínuament.
Un dia que van venir a casa el vaig fer tastar (gairebé per obligació) una mica d?infusió d?estèvia seca que m?havien regalat en un herbolari. Almenys li va agradar. Li vaig haver d'explicar les propietats de l'estèvia per a la diabetis. El meu cunyat em va demanar la que tenia perquè la seva mare pogués tastar-la uns dies seguits.
L'endemà van comprovar el sucre abans de la primera infusió, i estava a 143. Al cap d'una estona de prendre l'estèvia, el sucre havia baixat a 118. Va continuar prenent un parell de dies més i el sucre no pujava de 120 i, el més important, no s'havia de punxar. Es pren una tassa d'infusió (2-3 grams per tassa) una al matí i una tarda/nit.
La meva germana i el meu cunyat tenien problemes d'insomni i també han començat a prendre estevia. Es prenen la mateixa dosi, 2-3g per tassa d'infusió, una al matí amb dejú i una altra a la nit, abans de dormir. Resulta que, des que la prenen, dormen tots dos! Suposo que deu ser perquè també regula el sistema digestiu i va bé per a l'ansietat. Una de les causes que ella dormi és que li ha tret el mal de ronyó que arrossegava des de feia anys.
Jo també l'estic prenent encara que no tingui cap malaltia, perquè sé que ajuda el meu organisme i durant l'estiu està molt bona fresca.
Tinc 50 anys (2012), i em van diagnosticar Diabetis tipus 2 fa 8 anys. Va ser una època de molt estrès i preocupacions, els meus fills estaven en plena adolescència i es va desencadenar la malaltia.
Em van receptar metformina 850 (jo crec que per prevenció més que per nivells excessivament alts), i així he estat prenent-la fins a l'abril del 2012, que vaig descobrir Josep Pàmies en un vídeo d'Internet i em va obrir els ulls. Vaig començar llavors a prendre dues infusions al dia (matí i nit) i seguia amb la medicació i els controls de glucèmia.
Pel meu compte vaig començar a reduir les pastilles, cada cop les tallava més petites, i una pastilla em durava quatre dies, així prenia una cambra de la medicació i les dues infusions d'estèvia al dia. El novembre del 2012 vaig deixar totalment la metformina i he seguit únicament amb les dues infusions d'estèvia, com sense dieta, però si és veritat que els dolços ja no em venen de gust com abans que tenia necessitat contínua de prendre alguna cosa dolça. En aquest temps he perdut uns 4 quilos sense fer règim (pes de 60 kg) i estic més relaxat. En aquesta darrera anàlisi, després de 6 mesos sense pastilles, la meva glucosa és 83, i la glicosilada és 5,5. Em mantinc en aquests nivells normals només amb estevia, que també faig servir per endolcir en lloc de sucre. Porto uns 4 mesos prenent també aigua de mar, bec mig got al dia barrejada amb aigua dolça. Això em regula molt bé l'intestí.
He d'afegir que des de fa un temps em cuido emocionalment, crec que les emocions són molt importants a la nostra salut. M'ocupo de la meva salut i de mi mateix, cosa que abans no feia. M'estimo més, m'accepto tal com sóc. Intento no sentir-me responsable de la felicitat dels que m'envolten, ni tampoc imprescindible. Vaig deixant anar.
Agraeixo a la Diabetis ia Josep Pàmies, que m'ha fet conèixer les plantes medicinals i una altra realitat. GRÀCIES.
A mi ja fa 3 anys em van detectar diabetis mellitus tipus 2. Des que me la van detectar no m'havien pogut controlar, a tal grau que van estar a punt de posar-me insulina injectada.
Ja fa gairebé 8 mesos que estic consumint l'estèvia. L'experiència amb l'estèvia ha estat magnífica i la manera de controlar-me la diabetis ha estat molt fàcil. Al matí en despertar consum 4 o 6 fulletes fresques de la meva estevia, durant el dia preparo 2 litres d'aigua amb la fulla seca i aquesta infusió la guardo a la nevera, la qual estic consumint com a aigua d'ús.
A les tardes em preparo un deliciós te de fulla seca i abans de dormir em menjo 4 o 6 fulletes fresques. Tot ha sortit de meravella, segueixo controlat i sobretot segueixo sense prendre metformina i glibenclamida. Però això sí, també és molt important l'exercici, com a mínim 30 minuts diaris. La dieta també és important, doncs jo com de tot, però poc, és a dir, com poc de tot.
La meva dona és diabètica des de fa uns deu anys. Els seus nivells de sucre sempre van rondar els 2 grs/lt, encara que va tenir alguns pics de fins a 3 i una mica més. Va començar a prendre estevia fa uns anys i mig. Va passar que tot i que l'herba li regularitzava la glucèmia, quan deixava de prendre-la immediatament començava a fer "becs". Que jo recordi el més baix va ser de 0,43 i el més alt de 3.18. Tant era el descontrol que la doctora li va proposar injectar-li insulina, però la meva dona no ho va permetre.
L'estèvia sempre la prenia en infusió abans de començar la jornada (en dejú) i en ficar-se al llit. Quan va regularitzar la ingesta del te d'estèvia se li va regularitzar la glucèmia en valors entre 0,90 i 1.40. Quan la doctora va veure els valors tan regulars li va treure tota la medicació durant 15 dies. Al cap d'aquells dies es va adonar que els valors continuaven iguals sense medicació, i per això li va treure els medicaments per un mes més. Avui ja fa més de tres mesos que no té medicació, amb els valors estables, i mentre segueixi així no li receptaran més medicaments.
Una cosa que em sembla notable és que prenent el te d'estèvia es dóna "el luxe" (de tant en tant) de menjar algunes postres amb sucre o xocolata (sense exagerar).
Exerceixo la medicina holística, acupuntura, fitoteràpia, tècnica energètica Zen, etc.
El meu fill és diabètic de tipus 1. Se'l va declarar amb 7 anys i ara en té 10 (2013). Els afectats de tipus 1 han de pesar tot allò que mengen per saber els grans d'hidrats de carboni que ingereixen i punxar-se la proporció d'insulina que necessiten. Bé, com que els nens són una mica difícils amb l'acupuntura ja que vaig decidir provar amb altres vies. La primera va ser l?estèvia i en una setmana li he hagut de reduir les unitats d?insulina de cada àpat en dos. És a dir que si per dinar s'havia de posar 6 unitats ara se'n posa 4. Se la pren dues vegades al dia: una abans de l'esmorzar i una altra abans d'anar a dormir
Després d'això, la veritat he al·lucinat i ara he començat també a canviar a una dieta alcalina, a més de teràpia energètica.
Si això segueix així, estic disposada a anar on sigui a comptar-ho, inclòs l'associació de diabètics.
Em van descobrir la diabetis el 1999 després d'haver patit un ictus. Com a primera medicació em vaig estar injectant insulina, per un temps no superior a 6 mesos, després vaig passar a la metformina amb 3 pastilles diàries. Fa 5 setmanes vaig començar a prendre estevia i vaig observar una baixada important de glucosa a la sang a partir de 6 o 7 dies de les meves preses de stevia. Vaig estar durant una setmana més combinant la metformina amb l'estèvia. Després vaig anar reduint la ingesta de metformina progressivament fins arribar a la meva dosi actual, mitja pastilla de metformina després del sopar i estevia directa de la planta 3 cops al dia. Últimament estic de tensió 13 i, 7.7 i pulsacions cardíaques 65. La meva glucosa a la sang fa 5 minuts era 93, i he esmorzat ja fa 4 hores. Així que he de confirmar que m'estic beneficiant molt positivament.
També he deixat de consumir 2 antidepressius diaris, així com pastilles per dormir. Durant 40 anys he consumit antidepressius de totes les marques i models i ara he suplert aquestes preses amb flor de sant joan. Des de fa un mes prenc una càpsula diària. Em costa més iniciar el somni, però dormo com a mínim vuit hores diàries. Ja només em queda superar una fase, els dolors que jo patia a tot el cos, des dels malucs fins al cap. Ara ja no pateixo tants dolors, únicament a les articulacions de maluc i genolls. Fins fa 10 dies jo consumia com a mínim tres gelocatils diaris. Ara no em prenc ni mig.
He de dir que jo vaig decidir per mi mateix deixar la medicació al·lopàtica i passar-me a l'alternativa. Crec que cada persona ha de ser responsable de les seves decisions i assumir-ne les responsabilitats.
Fa poc més de 3 anys vaig començar a prendre la planta insulina (Cissus verticillata – Cissus sycioides) per tractar la meva diabetis. Preparava la infusió d'aquesta planta amb fulles fresques, de 3 a 4 fulles mitjanes o 2 fulles grans en 1.5 litres d'aigua bullida i lleugerament reposada, després de retirada del foc. Aquesta infusió la prenia diverses vegades al dia, fins a acabar amb el volum preparat cada dia. Ho vaig repetir amb certa regularitat durant tres mesos.
A l'última anàlisi, 4 mesos abans de començar amb les infusions, es registrava 1.41 de glucosa. No em vaig fer cap altra anàlisi en deixar de prendre les infusions amb regularitat perquè em sentia tan bé que no ho vaig creure necessari. Vaig suposar que el poderós rentat de ronyons que produeix la presa de la infusió m'hauria regularitzat els nivells de glucosa a la meva sang.
Durant aquell temps m'havien detectat un mini tumor prostàtic. Tenia molta dificultat per retenir l'orina i quan em disposava a orinar ho feia molt lent i amb algun dolor a la uretra. Totes aquestes molèsties van desaparèixer del tot després de la presa de la infusió, crec que també va desaparèixer el tumoret. Tant en començar els estudis sobre el tumor, com després de la biòpsia que em van fer per determinar-ne la naturalesa, em van fer les corresponents anàlisis de sang. Al primer es va trobar 1.1 de glucosa i al segon només 0.98.
Continuo prenent la infusió, encara que no amb la regularitat que la prenia al principi. Em sento molt bé i no he tornat al metge fins ara. He complert els meus "primers" 80 anys, com i dormo bé i segueixo treballant brindant assistència tècnica a petits productors agroramaders a la Província del Chaco (Argentina).
Tinc diabetis mellitus tipus II, diagnosticada des de fa 4-5 anys. En els darrers temps la medicació era de 850 mg de Metformina.
Ara farà 4 mesos que estic prenent estevia amb infusió 3/4 cops al dia al matí, al migdia, a la tarda ia la nit. Poso una culleradeta de postres per tassa. També tinc la planta ia l'estiu com a 2/4 fulles cada dia, quan la planta està creixent.
La millora en la meva salut va ser immediata. La primera nit que la vaig prendre, en despertar al matí em vaig aixecar amb una nova energia. De valors de 280 de sucre en vaig passar a 140 en menys d'una setmana.
Des del tercer dia vaig deixar la medicació i avui ja no tinc les pujades i baixades de sucre que tenia abans de prendre estevia.
Evidentment continuo caminant molt i amb una alimentació el més sana possible. Com 4 cops al dia.
La meva vida ha canviat cent per cent. D'estar tot el dia molt cansat i trobar-me força malament, he passat a sentir un equilibri que feia molts anys que no sentia al meu organisme.
A la meva última analítica, després d'aquests 4 mesos prenent estèvia, els valors de glucosa han baixat de 2,51 g/l (13,94 mmol/l) a 1,91 g/l. ( 10,61 mmol/l), però el més important és que la glicohemoglobina ha baixat de 8,6 % (71 mmol/l) a 7.0 % (53 mmol/l). I això només en 4 mesos!
Fins i tot la meva endocrina ha quedat bocabadada quan li he comentat que ja no prenia la Metformina i només estava prenent estevia. M'ha comentat que continués amb l'estèvia.
El meu marit pateix diabetis des de fa 8 anys. Els seus nivells de sucre a la sang solien ser entre 260 i 270.
Va començar a agafar estevia i als 10-15 dies els nivells li van baixar a 140-150. Va començar a prendre's 3 o 4 fulles d'estèvia dues vegades al dia, abans del dinar i del sopar. Encara continua prenent la mateixa quantitat fins a veure si la diabetis es va controlant. De moment es van ajustant les dosis de la medicació.
El meu pare també és diabètic i la diabetis està més avançada que la del meu marit. Quan pren la planta baixa considerablement el nivell de sucre i també ha d'anar ajustant la dosi d'insulina.
Vull deixar clar que fa un mes i mig que sé d'aquesta planta i ja en tan poc temps ens ha canviat la vida.
La meva mama té 83 anys i des de fa 25 anys té diabetis mellitus tipus 2. Tenia també hipertensió, arribant gairebé a 20 l'alta.
Un mes després de començar el tractament amb estevia, la seva glucosa va baixar de 280 a 130. Es prenia una tassa d'infusió d'estevia amb l'esmorzar i una tassa després del sopar.
Ara està prenent encara la mateixa quantitat (2 infusions al dia) que prepara amb 2 culleradetes petites de la planta en un litre d'aigua bullint.
Tinc 23 anys (2013) i als meus 19 anys em van diagnosticar la malaltia de Crohn. Els metges no sabien receptar-me res més que corticoides i més pastilles i medicaments. Deien que aquesta malaltia no té cura. Cada cop anava a pitjor i vaig arribar a aprimar-se 14 quilos. A la meva última colonoscòpia es va veure que tenia tot el còlon amb úlceres i que si l'últim tractament biològic no funcionava m'havien de tallar l'intestí i quedar-me amb una bossa per a tota la vida.
Aleshores vaig decidir que era temps de canviar. Havia estat 2 anys prenent un munt de medicines, fins que un dia vaig parlar amb un indi osteòpata. Em va receptar alguna planta (calèndula i equinacea) i em va dir que seguís una dieta, que és la dieta de carbohidrats específics de la doctora Ellaine Gottschall. Així que vaig decidir treure'm totes les "drogues" dels metges i ara segueixo una dieta, prenc algunes plantes i també algun suplement més com l'omega 3 i probiòtics.
El primer mes de canvi va ser dur. Vaig tenir moltes diarrees, però a partir del segon mes vaig començar a notar que anava menys al bany i cada cop estava millor.
Avui dia, un any i 8 mesos després, les meves anàlisis estan perfectament, els meus índexs d'inflamació el més baixos possible, he recuperat 11 quilos, he tornat a jugar a futbol ia fer aquelles coses que feia molt de temps que no podia fer.
Estic ajudant amb la meva experiència més gent i ja anem creixent a poc a poc. Crec que la fitoteràpia ajuda molt, però hem d'establir una base amb la dieta, lliure de gluten i evitant els sucres refinats. Amb una dieta i infusions de plantes podem ajudar el cos a curar.
La dieta que segueixo és la de carbohidrats específics (SCD) de la doctora Ellaine Gottschal (al llibre “Romper el cercle viciós”). La dieta es basa a eliminar els carbohidrats complexos ia menjar molta verdura, fruita, carn, peix, ous i de lactis, només iogurts casolans. Els iogurts han d'estar fets per tu mateix a casa, amb un litre de llet preferiblement de cabra o d'ovella i, si pot ser, ecològica i molt poc pasteuritzada o comprada a la mateixa granja. El fet que els iogurts casolans es puguin menjar és que, a banda que no estan carregats de sucre com els de supermercat, en deixar-los fermentar un mínim de 24 hores, els bacteris benèfics es mengen la lactosa i al seu lloc deixen vitamines del grup B.
Les plantes que solc utilitzar són unes quantes i vaig variant: calèndula (extracte), camamilla, tormentilla, equinacea, romaní, fonoll. Em acostumo a prendre una infusió o gotes d'extracte amb aigua i sempre fora dels àpats. Això és molt important, no beure líquids amb el menjar per no sobreescalfar l'intestí i fer la digestió perfecta.
Espero haver ajudat en alguna cosa.
Una salutació.
Tenia molt de dolor, gairebé no podia caminar, em feien mal les cames i fins i tot vaig arribar a perdre el coneixement. Casualment aquells dies estava fent un curs de plantes medicinals i em van explicar les propietats de la revetlla.
La revetlla és una planta meravellosa, té 60 propietats, cura càncer i treu qualsevol dolor. Vaig prendre durant un mes revetlla. Prenia 10 g de planta per tassa daigua, preparada en infusió. La 1a tassa la prenia amb dejú i després cada 4 hores, ja que era molt fort el dolor. Després ja no he tornat a patir del còlon. Ara puc menjar tot allò que em prohibien els metges.
Jo tenia la glucosa i els triglicèrids alts i vaig començar a prendre estevia. Al cap d'un parell de mesos de prendre una infusió d'estèvia a mitja tarda, el 27 de novembre del 2012 l'endocrinoleg em va fer una anàlisi amb els resultats següents:
Glucosa: 152
Colesterol HDL: 56; LDL: 131; Triglicèrids: 137
Hemoglobina A1 C: 7,3
Vaig continuar prenent l'estèvia i, per la meva feina, em resultava més fàcil prendre 2 pastilles d'estèvia al matí i algunes tardes una infusió. Una altra anàlisi de la reumatòloga el 18 de gener de 2013 va donar com a resultat:
Glucosa: 111
Colesterol (global): 220; Triglicèrids: 112
Hemoglobina A1 C: 6,5
De moment estic mantenint la dosi de 2 pastilles d'estèvia a mig dia o mitja tarda, combinant amb alguna infusió a la tarda, i estic pendent d'una propera analítica d'un metge o un altre.
Tots dos metges em diuen que els nivells són del tot normals. Espero que us sigui útil.
Fa dos anys vaig començar a prendre estevia. Tenia el colesterol al nivell 3, que és una mica alt. El metge em va dir que em portés bé: esport, controlar el menjar, etc. No em va receptar cap pastilla.
Aleshores vaig començar amb l'estèvia. Em prenia un got d'infusió al matí i un altre a la nit. Al cap d'uns mesos vaig tornar al metge i, sense haver fet res del que m'havia recomanat, va comprovar que el nivell de colesterol havia baixat a nivell 2, moderat, més aviat baix.
Des de llavors fins ara, ja fa un any que només em prenc un got d'infusió a la nit i continuo mantenint el nivell moderat. Sí que és cert que ara com a més fruita. També vaig comprovar que, poc després de començar, tenia el cos més àgil.
A la meva xicota Tebogo (es llegeix Tebujo) li van diagnosticar càncer a l'estómac i als ovaris. Els doctors volien extirpar a través d'una operació, però no ho podien fer, ja que té, o millor dit tenia (gràcies a Déu s'ha recuperat), una malaltia al cor que feia impossible l'operació a causa de l'alta probabilitat de morir durant la cirurgia. Els doctors li van administrar un medicament per tractar el problema cardíac, però res de tractament per al càncer, només analgèsics.
La notícia em va asseure com si m'haguessin clavat una pallissa. Em va deixar destrossat, però sóc molt positiu i immediatament em vaig posar a investigar a internet, perquè ja tenia previ coneixement de diverses maneres de curar el càncer.
En les primeres dues setmanes després del diagnòstic va començar a empitjorar, amb dolors aguts freqüents i impossibilitat d'aguantar el menjar a l'estómac, ja que el vomitava.
Tebogo menjava molt malament: hamburgueses i menjar escombraries i tenia sobrepès; no gaire, però sí prou per haver-la fet emmalaltir. Tenia una certa resistència a canviar de costum alimentari. Arran dels vòmits i empitjorament va començar a prendre un batut diari d'una remolatxa, una poma i una pastanaga. Va començar a prendre una cullerada sopera de mel orgànica, barrejada amb una cullereta de canyella, que prenia amb l'estómac en dejú tres cops al dia. Va deixar tot aliment processat o cuinat tret de te sense sucre, ja que el sabor de l'estèvia no li agrada.
A la primera setmana van desaparèixer els vòmits, els dolors continuaven però només a l'hora d'anar a orinar. Amb alts i baixos vaig estar testant això durant gairebé dos mesos, ja que va quedar en un procés d'estancament en què els dolors continuaven i s'anaven fent més aguts però a un ritme més lent que al principi.
Mentrestant vaig descobrir que en una universitat americana havien testat amb èxit en ratolins una solució al càncer d'ovaris: el gingebre. A partir d'aquí, i en els tres mesos següents, vaig suspendre la mel amb la canyella i vaig canviar la remolatxa per gaspatxo o batuts de fruites on sempre posava un tros de gingebre combinat amb te de gingebre. A més prenia peix bullit, ou bullit i vegetals fregits amb arròs.
Al cinquè mes del diagnòstic de càncer es va fer uns tests que incloïen escàner i tomografia computeritzada i anàlisis químiques. Els tests van donar negatiu a dos hospitals diferents i van confirmar el diagnòstic que s'havia curat del càncer. No obstant, li quedava algun quist als ovaris.
Ara estem tractant aquests quists, però el càncer a l'estómac està curat.
El 27 de febrer de 2013 em van detectar un càncer en estat 4 (el màxim) amb un tumor al còlon i 4 metàstasis al fetge. A la meva pregunta sobre què podia fer em van indicar: "resar". Dues setmanes després, el 13 de març, em van operar per extirpar el tumor al còlon. Un mes després vaig començar la quimioteràpia (10 sessions) amb previsió d'operació a l'octubre del 2013 per a una ablació d'una part fetge on hi havia les metàstasis.
No ho vaig acceptar i vaig començar a estudiar les possibilitats naturals i vaig decidir utilitzar les màximes possibles. Em vaig convertir en crudivegà, vaig eliminar farines blanques, llet, sucre i sal. Consumeixo proteïnes vegetals i segueixo dieta alcalina. Vaig visitar diversos doctors de medicina natural (un sobre la nova medicina germànica del Doctor Hamer), vaig visitar una clínica antroposòfica de medicina integrativa a Sant Cugat i vaig començar a utilitzar el vesc intramuscular (més tard intravenosa). Consum cada dia graviola, ungla de gat, àloe vera, bicarbonat amb llimona, cúrcuma amb pebre, mangostan, ganoderma, clorella, 3 X 1500mg de vitamina C, shitake i tom aigua de mar i estevia. També vaig visitar un vident al Brasil i vaig llegir llibres com el de la Doctora Odile Fernández, l'enzim prodigiós, visualització, sobre el PH, etc. Vaig realitzar banys calents, amb i sense sal de mar, vaig realitzar la Reconnexió amb Sanergia, sessions de Reiki, meditacions, acupuntura i ozonoteràpia. Després de visitar els hivernacles de Josep Pamies, assistir a la sessió de dissabte (setembre 2013) i parlar amb un xaman del Perú que hi treballava, vaig començar a consumir el kalanchoe en tots els àpats i prendre tisanes com la barreja d'herbes per al càncer , el card marià, etc.
L'octubre 2013, 5 dies abans de l'operació per extirpar les metàstasis, vaig renunciar a la intervenció per continuar millorant de manera natural. Tot i que la meva millora va ser espectacular i les metàstasis havien disminuït molt, el risc de mort seguia sent important. Al novembre 2013 vaig acceptar l'operació amb ablació del 40% del fetge i després em van administrar 5 sessions de quimioteràpia (1 menys de les previstes i ja sense cap efecte secundari).
El juny del 2014 el resultat del darrer TAC va ser: Lliure de malaltia, resultat que s'ha repetit a l'octubre del 2014.
Quina felicitat!
He de dir que tant de bo hagués realitzat el test recomanat després dels 50 anys per detectar tumors al còlon a través de la femta. Tota persona ho ha de fer. Com de dolor m'hauria estalviat a mi i als meus. No ho oblideu.
Se li va omplir l'estómac de cucs, tant que una vegada va expel·lir una viva, em vaig espantar molt i vaig recordar les llavors de papaia. Sembla que els cucs que estaven vivint a l'estómac van menjar les llavors i van morir, a l'altre dia de menjar les llavors van sortir expulsades mortes (clarament es notava que el seu estómac estava negre). Cal donar, aproximadament, una cullerada per dia; jo se les feia menjar juntament amb la fruita. A mi de nena me les feien menjar pures i mastegant-les, però no cal. L'important és que arribin a l'estómac.
Espero que us sigui d'utilitat. Una salutació.
El meu sogre fa anys fa un problema hepàtic arran d'una infecció en la seva joventut. De fet té un carcinoma al fetge i li han tret uns pòlips a la bufeta per a això li estan donant quimio. Al seu dia també li van donar quimi per a les taques del fetge i cada 15 dies necessitava una transfusió de la sang. Comencem el juny 2011 a prendre la planta kalanchoe per al fetge.
Aquelles setmanes de maig i juny estava tan feble que li era difícil moure's. Fins i tot regar el nostre jardí ja era un suplici, molt a desgrat seu, ja que en certa manera aquesta activitat, veure créixer les plantes, flors i verdures li donava vida.
Comencem a l'època menjant la kalanchoe amb l'estómac buit en quantitat de la mida d'una targeta de crèdit. El nivell de glòbuls vermells estava entre els 6 i els 6,5 milions. Als 15 dies de la transfusió el valor baixava novament als mateixos nivells entre 6 i 6,5.
Addicionalment a la Kalanchoe prenia infusions de carxofera, card marià i altres. A causa de les diarrees que li produïa, combinat amb l'alimentació de verdures, les vam canviar per unes pastilles concentrades d'aquestes plantes que vaig comprar en un herbolari.
En el transcurs de la teràpia amb la kalanchoe va canviar la seva alimentació a un equilibri de 80-20 d'alcalí i àcid. És, sens dubte, una de les pautes més importants perquè augmenti l'eficàcia de les plantes. No és fàcil canviar completament l'alimentació d'una persona gran, però ell hi és i en part ho fa com cal. De fet és molt conseqüent pel que fa a la presa diària de la planta i de la pastilla.
Avui dia (octubre 2011) és una altra persona. Els seus nivells de glòbuls vermells estan a 10,3 i no ha rebut una transfusió de sang des de fa més d'un mes. Fa unes dues setmanes hem iniciat una pausa a la presa de kalanchoe de exactament 3 setmanes. Aquesta pausa acaba el dia 13/11/11. Durant aquest temps hem substituït la kalanchoe pel consum d'àloe vera, tres cops al dia, i pastilles de graviola.
Està regant el nostre jardí, es fa llargues passejades i ha realitzat fins a viatges dins d'Espanya. Fins i tot s'està plantejant un viatge a l'Índia. Ja és una altra persona i es troba formidable.
En resum, podem definir els pilars més importants de la seva millora de salut:
1) Kalanchoe en cru per al fetge cada matí abans de dinar.
2) Pastilles de plantes protectores del fetge.
3) Alimentació alcalina amb la intenció de reduir el percentatge àcid de lalimentació.
4) Activitat física.
5) Predisposició mental positiva cap a les plantes.
6) Disciplina en el tractament.
Fa cinc anys (2008) el meu pare va tenir càncer de cavum (al cap, es localitza darrere de les fosses nasals) però no va ser operat per la seva localització. Li va ser eliminat amb quimioteràpia, radioteràpia i bioteràpia (anticossos) amb greus efectes secundaris. El càncer actual és metàstasi del primer. Localitzat en pàncrees, fetge i ossos. A més, pateix diabetis des de fa uns 15 anys. De vegades tenia algun episodi d'hipoglucèmia nocturn molt angoixant i microaccidents cerebrovasculars. S'injectava insulina ràpida: 4 unitats al matí, 6 abans de dinar, 6 abans de sopar i abans de ficar-se al llit 5 unitats d'insulina lenta.
Vaig escriure a la Dolça Revolució i em van informar sobre la dieta alcalina i algunes altres coses. Vaig començar substituint la sacarina que prenia el meu pare per endolcidor d'estèvia en dosificador per al cafè i aplicant-li una dieta alcalina al mes de febrer. Aleshores els seus nivells de glucosa podien variar de 40-50 si més no a 250-300 quan més.
Els efectes va començar a notar-los uns 30 dies després d'iniciar el tractament que vaig començar al mes de març consistent a:
Al mes de juliol, coincidint amb la seva visita a l'endocrí, els mesuraments de sucre a la sang eren entre 140 i 180, L'endocrina va determinar retirar-li tota la insulina de dia i només deixar-li 5 unitats de la lenta a la nit.
Tota l'aigua que beu al llarg del dia porta infusió, que podrà ser com un litre i mig. Fa uns quants dies he decidit augmentar la dosi de preparat per al càncer, que ha millorat notablement. Les diferents analítiques periòdiques, radiografies i ressonàncies magnètiques han comprovat que les lesions han reduït la seva mida, han retrocedit i el meu pare diu que ja no té dolor, abans li feia mal moltíssim l'abdomen al tossir, per exemple. L'oncòloga no en diu res, cada vegada dóna menys informació i atribueix el mèrit al seu tractament.
Veritablement estic molt indignada amb aquesta actitud de la medicina convencional, m'he sentit molt sola en aquesta lluita, ni tan sols he tingut suport familiar. Moltes persones no veuen ni entenen l'evidència i encara creuen que 45 minuts de quimio pal·liatiu cada tres setmanes ha pogut recuperar una metàstasi terminal de fetge, pàncrees i ossos.
En el futur tinc intenció de substituir el preparat d'herbes per al càncer amb kalanchoe triturat i estevia en infusió... però el temps i la seva salut ho dirà.
A primers de desembre del 2013 em van operar d'un càncer d'estómac, deixant-me només la tercera part. Tot seguit em van programar set sessions de quimio i segons l'oncòleg, al final caldria donar el corresponent cicle de ràdio. De cinquanta-set quilos que pesava, em quedi en quaranta-dos (15 kg. menys). No tenia forces ni per parlar, no menjava i no em trobava gens bé.
Al gener 2014, la meva germana em parlo de la guanábana, busqui informació i vaig començar a consumir-la. Gràcies a aquesta planta vaig trobar Josep Pàmies parlant de la kalanchoe. Vaig començar a consumir-la combinada amb el MMS i estevia.
Després de tres mesos prenent la kalanchoe, MMS i portant dieta alcalina, a la quarta sessió de quimi al mes d'abril, em van fer un TAC i el resultat va ser contundent (el mateix metge no s'ho creia). “No hi ha cap evidència de malaltia oncològica”, arribant a felicitar-me i anul·lant-me la sessió de quimio de l'endemà. Encara no m'ho crec, al cap de quatre mesos de la meva operació, ja curada, neta… Veia el moment que m'anunciessin que estava curada, totalment neta i, així ha estat, però sincerament no pensava que fos tan aviat i estic convençuda que ha estat gràcies a la cura que he portat pel meu compte.
La planta de kalanchoe la prenia a mig matí, entre 15 a 20 grams, i la mateixa quantitat a la tarda-nit. El MMS el prenia 5 vegades al dia: 5 gotes àcid cítric + 5 gotes clorit de sodi combinades ambdues, fins i tot el mateix dia que tocava tractament de quimio, encara que procurava prendre'l dues hores abans de posar-m'ho. Fins ara no he tingut nàusees, vòmits ni diarrees. Sempre he procurat prendre'l, com a mínim, una hora abans i després dels àpats.
Pel que fa a l'alimentació, des que vaig començar amb tot el procés, deixi de consumir llet i els seus derivats, sucre, farines blanques, peix blanc, carn de vaca, fregits, etc. Sí que consumia pa d'espelta integral, pastes, macarrons i espaguetis integrals, peix blau petit, moltes amanides, sucs liquats de vegetals, verdures, hortalisses i fruites, això sí, tot d'agricultura ecològica, a la planxa i al forn.
Pel que fa a la dosi de manteniment, la kalanchoe la segueixo prenent igual que abans, excepte algun dia que me la salto per no trobar-me a casa. I el MMS ho he reduït a dues preses diàries: matí i nit.
Envio molt ànim, molta força i moltes ganes a qui ho necessiti que, si es vol, es pot sortir pa'lante.
El 3 de maig del 2013 al meu pare, amb 68 anys, li diagnostiquen un adenocarcinoma de còlon de 8,6 cm al còlon. La febre va ser la que el va portar al?hospital. El tumor estava molt inflamat. Li operen el 9 de maig i van trobar el tumor infectat i que havia tocat: pàncrees, estómac, intestí (per descomptat) i conductes biliars. Va sortir de l'hospital després d'un mes i una setmana.
El 9 de juliol, dos mesos després de l?operació, comença la quimioteràpia. Durant les setmanes de descans sol pujar algun dia la febre. Durant aquest període que va durar del 9 de juliol al 16 d'octubre va tenir dos ingressos, el primer més llarg que el segon pel mateix motiu: inflamació d'intestí per causa de la medicació.
Una persona em parla de la Kalanchoe, jo hi poso el nom a internet i em surt el nom de Josep Pàmies. El 17 d'agost faig la primera visita a Pàmies Hortícoles. Vaig comprar la planta i em vaig endur llavors a casa dels meus pares (jo visc a Barcelona i ells a Tenerife). Allí les vaig plantar.
Alhora, demano hora a un naturòpata a La Laguna, ja que a l'hivernacle se'm va obrir la porta de l'esperança i aquesta estava en el canvi d'alimentació. Els meus pares van visitar el naturòpata l'11 de setembre per primera vegada i van començar l'aventura, que al principi va ser dura, ja que no va resultar fàcil canviar l'alimentació i eliminar completament les carns, els lactis i el sucre. A l'inici del canvi es va donar el segon ingrés que també ens va fer dubtar si estàvem en el camí correcte, però amb confiança seguim i gràcies a Déu que SEGUIM.
A partir del 16 d'octubre li pauten una altra quimioteràpia. A finals d'octubre comença a dinar 30 grams de Kalanchoe diaris triturat als liquats que li va enviar el naturòpata juntament amb tota la medicació de naturopatia: ferro, àcid fòlic, algues (espirulina, chlorella, klamath), coure, vitamina C, kaolin pur , vitamina B6, vitamina B12, bicarbonat…. tot això en pastilles i gotes, menys l'àloe vera que s'ho bevia directament o barrejat amb l'aigua. Al mateix temps, obeint les indicacions de la Dolça revolució es prenia dues vegades al dia un triturat de: pebrot vermell, ceba, all, kalanchoe, fulla de dent de lleó, fulla d'escarola, cogombre, oli d'oliva i orenga i també dos infusions al dia de carxofera amb dent de lleó i estevia.
El gel pur d'àloe vera el va ajudar moltíssim als peus i les mans, ja que la pell se li va anar regenerant molt ràpid i no va patir amb la segona quimio.
Sorprenentment, des que va sortir la segona vegada de l'hospital (que ja feia un mes que estava amb el canvi d'alimentació i amb les orientacions de Dolça Revolució i naturòpata) no va tornar a tenir cap conseqüència de la quimia (ni falta de gana, ni nàusees, ni diarrea, ni se li van tornar a pelar els peus i les mans). D'aquesta quimioteràpia en va rebre 6 sessions cada 15 dies. La seva vida es va tornar normal i fins avui, que 4 mesos sense quimio. Des del dia 14 de febrer que va rebre el darrer goter, ha estat prenent gotes de card marià i desmòdium per a la neteja hepàtica.
Ahir va visitar el naturòpata (des de l'11 de setembre ho ha fet cada 15 dies) i aquest li va dir que els seus òrgans interns estan regenerant cèl·lules molt ràpid i, després d'una prova que li va fer on li comprovava tota aquesta regeneració, li va dir que tant de bo moltes de les persones que arriben a la consulta estiguessin com ell.
En aquests moments segueix prenent tot allò descrit anteriorment, amb l'afegit d'una pastilla de magnesi, per descomptat segueix amb 30 gr. de Kalanchoe diari.
A l'abril els meus pares viatgen des de Tenerife per conèixer el lloc on es va iniciar la nova vida i on va canviar el rumb de la seva història i el de tota la família.
En tornar es fa un TAC i les anàlisis: TOT ESTÀ MOLT BÉ. El TAC és correcte (ja no es visualitzen tampoc al fetge els nòduls que ens van dir en una revisió d'octubre) i l'analítica no pot estar millor. Els marcadors tumorals a 2,6 (han d'estar a menys de 5,6).
Només tenim paraules d'agraïment i ànim i fortalesa.
SEGUIMENT FEBRER 2015
I... després d'un any sense quimio i gairebé dos sense càncer puc dir que el meu pare està millor que mai. No escric des de juny de 2014, a data d'avui (14 de febrer 2015) només podem seguir DONANT GRÀCIES.
El meu pare segueix amb la dieta alcalina, fent exercici, viatjant i ..prenent la kalanchoe amb períodes de 15-20 dies de descans. Continua protegint el seu fetge amb alcahofera, dent de lleó, card marià i desmoden. Des del juny del 2014 ha tingut dues revisions oncològiques més i molt bé totes dues. Tant anàlisis com TAC estan molt bé i el millor és que ell es troba perfectament.
Continua acudint al naturòpata una vegada al mes i aquest està content del seu procés i evolució. Aquest mes de febrer, en veure l'analítica, li diu: “és la millor analítica que he vist avui en tot el dia de consultes”.
Seguim en contacte, per descomptat amb l'inici de la història: DOLÇA REVOLUCIÓ i, des de la nostra experiència, com a família, seguim ajudant i acompanyant altres que avui comencen el seu procés.
Des d'aquí tornem a donar les gràcies a Déu per posar-nos en aquest camí ia Josep Pàmies i el seu equip per haver-hi creuat.
Em van diagnosticar un Limfoma nodular a la melsa fa tres anys i em van dir que aquest tipus de tumor si no va a més ja és una millora important. Porten controlant-me des de fa tres anys cada tres mesos, i cada cop anava a més. El gener del 2013 se m'havia disparat i em van dir que em remetien a València a l'Hospital General, ja que és allà l'únic lloc que tracten aquest tipus de problema.
Un bon dia vaig veure un vídeo del Sr. Pamies que parlava de la kalanchoe i l'estèvia i vaig començar a prendre kalanchoe. Seria entre el gener-febrer d'aquest any. Vaig prendre la planta tres vegades al dia, la mida d'un DNI, durant un mes. Al cap d'aquell temps vaig prendre infusions d'estèvia com a mig litre al dia.
El mes de març em va comentar la doctora que el tumor s'havia estabilitzat obtenint una lleugera millora i que ja no m'enviava a València.
El mes d'abril vaig tornar a prendre kalanchoe i des de llavors prenc durant una setmana al mes i després descans.
A la revisió d'aquest juliol van veure que no només s'havia estacionat, sinó que havia millorat de consideració. Es van sorprendre perquè semblava impossible ja que no em donaven tractament. Els vaig comentar que estava prenent kalanchoe i li van apuntar, igual que al seu moment em van veure la imatge de Déu i també els vaig comentar que era molt creient.
Puc dir que estic molt bé, m'ho noto per dies. Crec que Déu ha posat el Sr. Pamies perquè ajudi molta gent, igual que ha fet amb mi.
Al juny vaig conèixer Josep, amic dels meus fills i afectat de càncer d'estómac. Té 20 anys, amb tota una vida al davant. Els pares estaven devastats perquè els doctors l'havien desnonat. La Unitat Mèdica d'Alta Especialitat de l'Institut Mexicà de l'Assegurança Social va considerar que ja no era candidat a continuar amb la quimioteràpia i es va enviar a la unitat de mesures pal·liatives.
En aquestes condicions prenem el cas, amb molts dubtes per part dels familiars d'aquest jove perquè quan la medicina oficial falla costa de creure en un mètode senzill. Però al final van confiar i aquesta és la clau per curar de qualsevol malaltia, creure, perquè tot el poder sanador és al cervell.
Comencem el dia 25 de juny amb la ingesta de fulla fresca de kalanchoe i fins avui la segueix consumint, segons els passos següents.
1- Aplicació d'aigua alcalina al 10% via sublingual per baixar l'acidesa i crear un ambient més propici per a les cèl·lules sanes.
2- Ingesta de fulla fresca de kalanchoe daigremontiana: 30 grs per dia.
3- Aplicació d'extracte de kalanchoe, perquè volíem tenir una altra via per administrar el pacient ja que el seu estómac estava molt reduït per l'enorme tumor que hi tenia (mesures 26x21x18 cm. Ovoide).
Passat un mes des de l'inici del tractament amb kalanchoe es va observar una disminució en els nivells cancerígens i el seu cas va ser reprès pels metges.
El dia 24 d'agost va ser intervingut quirúrgicament i li van extreure el tumor abans esmentat.
El diagnòstic microscòpic va ser:
Resecció de tumor retroperitoneal i apèndix cecal: Neoplàsia germinal mixta composta per teratoma madur multiquístic (99%) i carcinoma embrionari (1%) associat a procés inflamatori agut amb teixit de granulació, hemorràgia antiga, recent i calcificacions tamany tumoral26. Límit quirúrgic de ressecació positiu per a neoplàsia. Apèndix cecal amb periapendicitis aguda amb hemorràgia a la serosa.
Avui dia, 10 d'octubre del 2012, aquest jove gaudeix de bona salut i ja està pensant a tornar a jugar futbol.
Això indica que estem per bon camí, que la planta kalanchoe daigremontiana té propietats molt poderoses i que és temps de seguir amb més força a la divulgació de les plantes medicinals.
Jo m'he recuperat d'un tumor cerebral dels més malignes (glioblastoma multiforme) mitjançant ràdio i quími. Però n'hi ha més. Quan vaig començar els tractaments sabia que el fetge patiria.
La meva professió és enginyer agrònom, especialitzat en horticultura i millora genètica de plantes i havia treballat amb la carxofa i el card d'horta. Sabia que les llavors de les dues plantes són riques en silymarina que sembla un protector hepàtic. Abans de la meva malaltia, després d'algun àpat, em feia bé prendre un extracte de llavor de card marià (Silybum marianum), també ric en silymarina per ser un parent proper de la carxofa i el card d'horta. Havia localitzat el producte als Estats Units. Ara suposo que també es podrà trobar a Espanya.
Així que vaig començar a prendre una píndola al dia mentre va durar la químio (tres anys i mig). Cada píndola pesa 1000 mil·ligrams, dels quals 250 són actius. Segons el fabricant es poden prendre fins a 2 píndoles per dia en ocasió dels àpats. Jo sempre he pres una píndola al menjar principal. Després vaig deixar de prendre'l durant períodes llargs de temps (1 any) però ho he tornat a prendre i descansar amb aquesta cadència.
Els metges són molt prudents i els costa fer pronòstics. En neurocirurgia, em van dir que el tumor no era operable, perquè estava allotjat en una zona d'accés difícil, però van ser els primers, crec que als 6-8 mesos, que em van dir que el tumor estava en regressió. En neurologia em van comentar que les meves variables hepàtiques eren perfectes, després del tractament.
Ara, després de vuit anys que m'ho detectessin, només queda una cicatriu del tumor al cervell. I tret de seqüeles suportables em considero curat. No sé si va ser la meva actitud vital positiva, el temodal amb què em van tractar o també el card marià. Jo puc dir que no m'ha fet mal. El card marià, la carxofa i el card d'horta, molt properes les tres, estan considerades com algunes de les espècies de més contingut en antioxidants.
Hola, sóc Andreu de Sabadell i fa uns mesos vaig anar a Balaguer a visitar-vos a l'associació i als horts. Vull explicar el testimoni de la meva mare, una dona de 59 anys que sempre ha estat bé de salut. Un divendres a la nit va sopar marisc i li va provocar vòmits i molt de dolor estomacal durant tota la nit. L'endemà, sense haver pogut dormir, continuava amb els dolors i vòmits i vaig decidir fer-li una infusió de Perilla que havia assecat uns dies abans. Li va agradar el sabor, se'n va anar al llit una altra vegada ia la mitja hora ja estava menjant una mica. Aquella mateixa tarda va sortir a prendre un gelat perquè ja no recordava el seu estómac. Ara ja creu alguna cosa més a les plantes.
Octubre 2012
Se li va omplir l'estómac de cucs, tant que una vegada va expel·lir una viva, em vaig espantar molt i me'n vaig recordar de les llavors de Papaya.
Sembla que els cucs que estaven vivint a l'estómac van menjar les llavors i van morir, a l'altre dia de menjar les llavors van sortir expulsades mortes (clarament es notava que el seu estómac estava negre).
Cal donar, aproximadament, una cullerada per dia; jo se les feia menjar juntament amb la fruita. A mi de nena me les feien menjar pures i mastegant-les, però no cal. L'important és que arribin a l'estómac.
Espero que us sigui d'utilitat. Una salutació.
Hola! Voldria compartir amb vosaltres la nostra experiència.
Tenim una gosseta creuada de mastí del Pirineu, "la Clemen", que va patir una oclusió intestinal. De sobte va deixar de menjar i gemegava de dolor.
La vam portar al veterinari i ens va receptar oli de glicerina, cortisona i antibiòtic, ja que feia tres dies que no defecava.
Després de dos dies la cosa seguia igual o pitjor, no menjava ia penes es movia. Vam tornar al veterinari, que recomanava operar i no ens donava gaires garanties.
Feia uns dies que coneixia Josep Pamies i em va semblar oportú anar-lo a veure i comentar-li el tema. Em va rebre molt amablement i em va aconsellar uns remeis ancestrals: Un litre d'aigua de Farigola per beure i 250 cc. de aigua de mar amb xeringa via oral. Unes hores més tard tot seguia igual. Li vaig fer una rentadora amb un litre d'aigua de farigola i 250cc d'aigua de mar. Després de dues hores la gossa va defecar i va començar a millorar fins ara, que és feliç com un anís.
Gràcies per tot.
Setembre 2012
Em dic Enric i tinc 49 anys. Fa una mica més d'un any em van diagnosticar síndrome metabòlica.
Vaig tenir el primer atac de gota als 26 anys i vaig estar diversos anys prenent mediació per controlar els nivells d'àcid úric i una pastilla com a protector d'estómac, tot i que amb regularitat havia de prendre un antiinflamatori.
Vaig deixar de prendre vi i només sentir parlar de la cervesa ja tenia un altre atac de gota.
Fa un any i mig, o més, em van recomanar prendre infusions de Abedul i els dos dies de començar a prendre la infusió, vaig deixar les pastilles. Ara tinc els nivells alts d'àcid úric (10,9), però no he tornat a tenir cap atac de gota.
Les infusions les prenc gairebé cada dia, al voltant de mig litre diari. La faig amb una cullerada sopera de trossets de fulla de Abedul i, ja que és molt aspra, afegeixo 6 o 7 flors de camamilla. Encara que no tinc una hora concreta per prendre-la, en ser diürètica procuro que no prendre-la abans d'anar a la feina. L?eficàcia es va notar des del primer dia.
També tinc una al·lèrgia a l'esòfag a l'ou, per tant aviat començaré a prendre Perilla. Aquesta planta no ho he comprat encara, de la mateixa manera que tinc intenció de fer-ho amb la estèvia, però havia pensat en posar un hivernacle per cultivar-les jo mateix i poder proporcionar el seu món que em demani. Sóc una persona conscienciada de com són de nefast empreses com Monsanto ja que, encara que no directament, pateixo les seves conseqüències als meus ruscs.
La meva filla farà 14 anys. Dos dies després de fer els 12 (2010), la vaig portar a fer una revisió. M'havien dit que darrerament bevia molta aigua, però jo no havia notat res. Després d'unes quantes preguntes, analítiques i altres, va arribar el diagnòstic: diabetis I. Cap familiar conegut té diabetis. A casa sempre hem menjat molt sa i ecològic, per això poques coses vam haver de canviar en la seva alimentació.
En aquell moment jo ja coneixia l'estèvia i tenia informació de per a què servia i de les propietats. Em vaig començar a moure per aconseguir una planta i des del mes d'agost del mateix any que va prenent. Li agrada més en fulla, tal com un cargol! En infusió no la pren mai i aquest hivern hem tingut la sort que la planta ens ha anat regalant alguns brots verds (jo penso que ens té afecte, he je!!) i amb això hem anat passant, encara que no era el mateix que a l'estiu, que menjava cada cop que li venia de gust. Ella acostuma a menjar un full al matí i un altre a la tarda, els caps de setmana potser menja al migdia. No mirem mai si és abans de dinar o després.
A causa dels canvis de la seva edat, ens costa molt mantenir els nivells de glucosa al seu lloc, a més, a la meva filla li agraden les activitats més aviat sedentàries. Tot i que els seus controls diaris tenen tendència a estar més alts del que voldríem, les analítiques que li fan cada tres mesos per mirar els nivells de glucosilada surten sempre dins els límits establerts. També ens hem fixat que li treu la sensació de gana, ella diu que és gana de diabetis.
Des del principi s'ha punxat sola; malgrat la responsabilitat que mostra davant la seva malaltia, el comportament és el d'una nena de la seva edat: no té por de fer coses, de sortir, no se sent diferent dels seus companys. El que em satisfà més com a mare és que riu i està contenta.
El que puc afirmar és que els resultats de glucosilada que li van fent surten dins del que podríem dir d'una persona sense diabetis, i això és important, perquè el dia a dia està més aviat alta, per tant els nivells de glucosilada de cada 2-3 mesos també haurien de sortir alts i no és així. Per exemple, l'hivern passat va estar per sobre dels nivells normals, però és que no teníem estevia fresca ia ella no li agrada en infusió. En canvi des de la primavera passada fins ara, que hem tingut estevia fresca fins i tot al llarg de l'hivern, tots els resultats de glucosilada han donat 6,5 , 6,8 , etc... A més, com ja he comentat, calma aquesta sensació de gana que ella defineix com de diabetis.
Gener 2012
Clara ara té 15 anys. Ja fa tres anys que li van diagnosticar diabetis de tipus I i continua prenent estevia. A les darreres analítiques el nivell de l'hemoglobina glucosilada està a 7,1. A més, aquest darrer any i mig hem anat baixant les dosis d'insulina i això ho veig com a molt positiu.
Una salutació.
