El meu problema va començar a l'hivern del 2007. Quan em treia els mitjons a la nit sentia una picor entre els dits índex i cor del peu dret. A mesura que s'acostava l'estiu, la picor va començar a ser més insistent. Aquell mateix estiu vaig anar per primera vegada a la consulta del metge. Em va receptar Canespie crema per aplicar-me 2 vegades al dia després de rentar i assecar els peus i unes pólvores perquè els apliqués a les sabates. Al principi la picor va cedir.

Durant aquella tardor i l'hivern següent els picors van tornar i sense anar al metge jo vaig seguir amb el tractament. Aquesta vegada no hi va haver cap mena de millora. En arribar l'estiu el problema va empitjorar, ja que va començar a picar-me entre els dits de tot el peu i en arribar l'agost del 2008 la pell se m'obria i sagnava. Al mateix temps, als palmells de les mans em van sortir unes petites vesícules blanques que també causaven picor. Vaig tornar al metge i em va dir que allò que tenia era deshidrosi, una malaltia de la pell d'origen desconegut que se suposava tenia a veure amb l'estrès.

Aquesta vegada em van receptar una crema amb corticoide i alhora em va derivar el dermatòleg. Les ferides van desaparèixer i la picor de les mans també. La picor del peu no era tan aguda. Quan vaig anar al dermatòleg va corroborar el diagnòstic i em va dir que era una cosa totalment aleatòria, que tindria èpoques millors i èpoques pitjors, aconsellant-me que utilitzés la crema corticoide. Passi el següent any molt molesta. L'estiu del 2009 i l'estiu del 2010 van ser una tortura amb el peu ple de ferides constantment.

El juny de 2010 em vaig adonar que les ungles dels peus havien passat a ser fosques i sobretot ungles polzes i petits dels dos peus molt fosques i gruixudes i en part deformades. Vaig comprar pel meu compte a la farmàcia un producte de Dr. School que aplicava amb un pinzell a les ungles després de llimar la part superior. Com per art de màgia la picor va desaparèixer. Em va durar una setmana.

Vaig tornar al metge, li vaig comentar la meva sospita que havien de ser fongs. Em va remetre a cremes fungicides una vegada més, també em va fer saber que els tractaments orals per a fongs eren realment nocius per a òrgans interns i m'ho desaconsellava totalment.
Va passar el temps, i jo seguia amb el peu fet un veritable crom. Al febrer d'aquest any un bon dia em va començar a picar entre els dits anular i el cor del peu esquerre. De la mateixa manera que a l'altre peu, van començar les esquerdes a la pell amb una picor molt intensa.

Va ser així com em vaig posar a navegar per internet fins a trobar la pàgina de Josep Pàmies on aconsellava el vinagre. Vaig començar el tractament amb el vinagre a l'abril i vaig submergir els peus amb vinagre durant 15 dies seguits. El primer que vaig notar va ser com una substància blanca i gelatinosa s'anava desprenent del peu juntament amb la pell morta. Crec que tota la zona dels dits de tots dos peus es va renovar de pell nova durant aquests 15 dies. Ara, un cop al mes, coincidint amb tall d'ungles, submergeixo els peus amb vinagre durant 3 dies. Els picors no han tornat i noto les ungles cada cop més clares i menys deformades. El més fosc és a la part superior de l'ungla. També he seguit el consell de no tallar gaire, sobretot a les cantonades, tallar en recte.

El meu marit també està seguint el tractament. Les seves ungles eren una veritable catàstrofe. Continuen estant lletges, encara que sembla que a poc a poc van aclarint. Per mi el més important és que durant més de 5 mesos no he tornat a sentir picor, un veritable alleujament.

Em vaig trobar amb el meu dermatòleg el quin en comentar-li el tractament va dir: "Un àcid... té sentit". També vaig visitar el meu metge de capçalera i em va agrair el consell dient-me que ho aplicaria al seu fill.

VINAGRE, VISCA EL VINAGRE.