El meu nom és Daniel, tinc 55 anys (2016) i visc a Buenos Aires (Argentina). Els explico la meva experiència amb aquesta malaltia tan dolenta, però que amb molta fe i cuidant l'alimentació és curable. Fa un any que em van diagnosticar un càncer a un gangli de l'estómac, els metges em van dir que no es podia operar perquè estava en una part molt delicada. Va ser molt fort per a mi i la meva família, però cal ser fort i pensar en els éssers estimats.

Jo pensava en els meus tres fills. Vaig haver d'esperar quatre mesos perquè em donessin els medicaments. Aleshores, vaig començar a llegir sobre el càncer, perquè no volia donar-li avantatge, volia lluitar contra aquesta malaltia, perquè no li fos tan fàcil. Era una lluita a mort.

Vaig començar a llegir llibres, internet, experiència de doctors amb plantes que combatien el càncer, vaig llegir sobre el menjar que estan elaborades amb químics, les gasoses que són perjudicials per al cos humà, i totes aquestes coses que es diuen sobre l'alimentació i el càncer . Quan vaig començar la quimioteràpia als quatre mesos estava ben assabentat del que era el càncer, i vaig començar a dialogar amb les persones que acudien a aquest hospital on atenen només persones amb càncer.

Quan vaig entrar a l'hospital per primera vegada no podia creure veure tantes persones amb càncer, semblava una epidèmia, una malaltia que es contagiava per contacte, llavors vaig comprendre: Vaig obrir els ulls i em vaig adonar que el 90% d'aquestes persones tenien alguna cosa en comú: la seva alimentació. En aquell moment vaig deixar de menjar tot el que menjava feia 55 anys: menjar elaborat, gasoses (jo prenia 2 litres de gasosa cada dia) i un munt de coses més. Amb totes les persones que vaig parlar sobre l'alimentació menjaven menjar ferralla. Fa un any que no com a sucre, ni res que tingui sucre.

Com molta fruita en suc, poca carn i tot menjar natural. Ara estic cuidant-me. Cada matí: suc de gingebre, en dejú. Faig gimnàstica, dues vegades per setmana. El tumor que tenia mitja 10 cm, ara fa 1 cm. Jo crec i estic tan segur que el menjar és el problema, principalment el sucre. Si les persones que tenen càncer volen curar-se i que no torni més: RES DE SUCRE. Es pot endolcir amb mel o stevia.

D'aquí 20 dies em fan una tomografia per veure com va el tumor. Ja els explicaré com surt tot. Espero que això serveixi a tots. Proven de deixar de menjar sucre per un mes i veuran com canvia tot. No tenen res a perdre. Un petó per a tothom, molta sort en la seva lluita i creen en Déu.