GRAN ÈXIT MÀ A MÀ JOSEP PÀMIES – MIGUEL BOSÉ

- 21 Juliol 2021 -

Al llarg de la vida, trobem amb una freqüència desaforada persones mediocres que, de manera endèmica, creuen saber-ho tot sense tenir més idea que la informació que reben a través dels mitjans de comunicació.

Els trobem per arreu: a les tertúlies televisives, a la política, a la medicina, al món empresarial de qualsevol mena.

Malauradament, aquesta xacra social ha estat i està sent promoguda des de fa molts anys. Poc queda d'aquelles tertúlies amb substància dels anys 70 on dues persones podien expressar lliurement les seves opinions de manera educada i respectuosa malgrat els seus punts de vista fossin antagònics. I un escoltava els tertuliantes i anava aprenent, gairebé sense adonar-se’n, que totes dues opinions enriquien l'intel·lecte.

Poc queda del concepte de ciència, on la curiositat i creativitat de l'hemisferi cerebral dret es combina en perfecta harmonia i encaix amb la capacitat d'anàlisi i organització de l'hemisferi esquerre. Ara la ciència ja és un acte de fe, simplement es repeteix el que diu algú important, o bé comitès d'experts oficials que ningú coneix o que fins i tot al final resulten inexistents.

Però aquesta fe del mediocre ho ha anat impregnant gairebé tot. Una fe que consisteix a no tenir ni idea de res (a excepció de futbol, cerveses, models de mòbils i drapets) però percebre's com un savi, un gran erudit de gran cultura general. Una saviesa que consisteix a repetir convulsivamente el que diu la tele,  el que la versió oficial desitja comunicar, sense qüestionar res.

I de tant en tant, gairebé per art de màgia apareixen alguns individus, que són diferents. No se sap perquè no s'ho creuen tot a ulls clucs, recelen de les informacions oficials, tenen capacitat d'unir punts que a priori semblen ser inconnexos. Ho posen tot en dubte.

Alguns d'aquests individus, fins i tot tenen la suficient consciència i el coratge necessari per a exposar les seves discrepàncies amb les versions oficials de manera pública, malgrat les conseqüències que, sens dubte, poden arribar a ser importants.

Uns perden amics, s'enemisten amb la família, se'ls estigmatitza, se'ls deixa de banda, se'ls ridiculitza, se'ls titlla de tot: inconscients, bojos, rars, insolidaris i un llarg etcètera. D’altres, els qui han estat en el món mediàtic, fins i tot arriben a perdre la seva feina i l'assetjament al qual són sotmesos és més que important.

Aquest petit escrit va per tots ells, els que són capaços de raonar en lloc de creure, els que saben lligar caps, els que recorden que la història està plena de poderosos que han aconseguit arribar al poder a través de la mentida, la manipulació i la maldat.

Gràcies al Miguel Bosé pel seu atreviment i per compartir una tarda exquisida amb en Josep Pàmies, la Dolça Revolució i totes les persones que van poder assistir a l'esdeveniment de manera presencial o on-line.

Gràcies, així mateix a tots els organitzadors, els evidents i els que no es veuen, sense ells aquest gran esdeveniment no hauria estat possible.

Dolça Revolució.