El meu nom és Juana, tinc 46 anys (juliol 2018) i visc a Sierra (Albacete). Vull explicar la meva experiència amb el MMS.

El meu gat va començar a posar-se malit a l'octubre de l'any passat. A la clínica li van diagnosticar el virus de la leucèmia felina (està vacunat, ja que visc al camp) i em van dir que no li quedava gaire temps de vida perquè també tenia el virus d'immunodeficiència adquirida. Com que estava desnonat i patint molt, comentant-ho a una germana em va dir que provés de donar-li el MMS i fins avui, que segueix viu i, sobretot, que no està patint.

No li he tornat a repetir les anàlisis perquè com que em van dir que li quedava una setmana ia data d'avui segueix viu, doncs és que n'està millor segur. Mentrestant, se'm va posar dolenta la meva gossa Chispa, concretament després del zel, vaig començar a veure-la malament i de seguida la vaig portar a la clínica (12/03/2018), tenia leishmania, ia conseqüència de la leishmania, també tenia erlíquia i anaplasmosi.

Pesa 4 quilos, així que des d'aquell mateix dia vaig començar a donar-li a raó d'una gota per quilo de pes, almenys en 10ml d'aigua d'osmosi per gota, cada hora-hora i mitja, i les analítiques surten excel·lents. No li vaig pixar més glucantime, tret de la punxada que li van posar el dia que la vaig portar a la clínica (12/03/2018). Des del dia 21/04/2018, li estic donant al·lopurinol, que ajuda que no es desenvolupin els paràsits de forma massiva. El veterinari em va comentar que està molt bé (quan la vaig portar la primera vegada pràcticament no tenia sang), però que encara segueix activa la bestiola, així que començaré a donar-li una altra vegada MMS. En realitat, només han estat tres mesos el que ha pres seguit. Fins i tot, la veterinària m'ha dit que creu que és digne d'estudi. Ara com ara tots dos estan fenomenal.