Som els germans Josep i Sergi, de 61 i 54 anys (juliol 2023), respectivament, actualment vivim a Capellades (Barcelona). Tenim una experiència amb la nostra mare de 83 anys, no vacunada des del 2016. Als 82 anys, vivíem a Barcelona capital, pateix una caiguda a casa i es fa mal al costat. Als 3 dies cridem a la teleassistència perquè vinguin a veure-la a casa, doncs, té molt de dolor i no pot descansar. Hi acudeix una doctora del 061 i, per protocol li fa un test Covid que dóna positiu.

Afirma sentir un soroll a la part baixa dels pulmons i millor portar-la a l'hospital per fer-li una radiografia de control, diu textualment: “Consol, per al migdia ja seràs a casa”.

La meva mare surt de casa amb el seu bastó caminant pel peu cap a l'ambulància. No em deixen acompanyar malgrat ser el seu cuidador - Josep R-. Té párkinson i una dependència del 80%. Ingressa a l'hospital per urgències per fer-li la radiografia i més o menys a les 6 hores em truca una doctora dient-me que la meva mare té una pneumònia bilateral i que això es podia haver evitat si hagués estat vacunada (es produeix un canvi d'opinions, sense comentaris). La connecten a una màquina d'oxigen i la deriven a un altre hospital. Estem dos dies, gairebé tres, per veure-la. Una pneumòloga diu que la nostra mare està molt greu, que no arriba a un 15% de probabilitats de sobreviure les properes 24-48 hores. Li apliquen el protocol Covid amb corticoides i morfina a demanda (tractament per a terminals).

Aconsegueixo una passada i la puc entrar a veure. Se li havia acabat la pila de l'audiòfon, estava sorda, aïllada i molt desorientada. La canvien d'una habitació compartida a una individual a causa del seu estat terminal. Demano una passada perquè el meu germà pugui entrar a veure-la (concepte de la passada: “fi de vida”).

Sense entrar a més detalls, que n'hi ha. Valorem, decidim i iniciem conjuntament amb el meu germà un tractament de xoc per a infeccions greus, víriques i bacterianes amb MMS, detallat més avall. Tot això com a complement al protocol mèdic i sense comentar-ho amb l'equip mèdic, és clar.

També prenia complements homeopàtics: descrits més avall també.

La millora en els valors d'oxigen van ser immediats i contundents, passant per exemple d'una oxipulsimetria de 84 a 93 durant la primera hora, hora i mitja del primer tractament de xoc.

Al cap de 27 dies la meva mare, sorprenentment per a l'equip mèdic, és a casa sense oxigen, molt feble, amb cadira de rodes i amb molta necessitat de recuperació i rehabilitació per davant, però a casa.

En aquell moment pesava 45 kg.

El tractament per dies va ser el següent:

Primer dia:

Tractament de xoc: 8 gotes activades a 800 ml d'aigua. Dosi 100 ml cada 15'. Dues hores de repòs. Tractament de reforç: 16 gotes activades a 1000 ml d'aigua. Dosi 100 ml cada hora.

Segon dia:

Tractament de xoc complet. Quatre hores de repòs. Medi tractament de xoc (fins que no tolerava més líquid).

Dos dies després 6 pastilles de “artemisa annua” ( botiga Pàmies vitae) al dia durant 4 dies.

A més, prenia al dia:

Dues culleradetes de espirulina diluïdes en un brou vegetal ecològic.

1 càpsula de Magnesi 1000

1 càpsula de 1g de La vitamina C

2 càpsules de llevat de cervesa.

2000 mcg de vitamina B12 a la setmana.